EL GRAN CONEIXEMENT

 Opulència pareix Pobresa

Plaute, Trinummus

l'última estació de tot camí del gran coneixement, i s'hi fa, com més gran més forta, la patacada, es diu OBVIETAT.

AIXÍ PORTEM de fa set mil·lennis fent veure que els registres meteorològics són la repolla refristulata de les grans modernitats i momèntums de prosperitat.

així venem tots la moto d'un status social que mereix grans actius en PPB i despeses per la complexitat dels instrumentals DE QUALS s'asserveixen, quan sospitosament

1. possibilitem una higiene global en virtut de la qual hom pot a l'instant evacuar o canviar l'aigua de les olives

2. no naixerien monstres si deixéssim

en el primer cas fem cabal d'algo que la ciència ja sospita: l'estress i les conductes compulsives deriven en malaltia física sobretot en virtut de STOP  a la conducta erràtica, i invitació a mudar-la per una més sana, materialment parlo de cigarretes i cafè, alcohol i dones xupasangres. i l'estress és tan senzill de resoldre si no hem de fer un constructe complicadíssim l'hora d'anar al retret, ara bé, el mestre de temps això ho supera, i resulta un subjecte experimental d'irradiació semilimitada.

pel segon, la ciència no ho sé però la raó estètica ho dictamina amb exactitud, i evidentment el MONSTRE salva el pare força vegades de gran altitud intel·lectual i artística que pugui caure-li una patacada social, quan Esther en desacord amb direcció al Juan de Austria, 1981, s'ho fa sobre: cagar diríem.

naturalment el monstre té prtocol de VIPS relatiu a la primera causa, i això és així perquè està cridat a orientar el seu pas per la vida en una posta determinada que li permet veure-hi, sentir-hi, oure, tocar, i tastar d'altra manera: els nostres paralítics cerebrals són doncs, una benedicció necessària per no haver pogut estimar quan, a partir dels dotze, els pares i els pares dels amics ens ho prohibien.

IDÈNTICAMENT, I NO T'EQUIVOCARÀS un Cornèlia de Lange és exactament un NEANDERTHAL. DOncs, tota la humanitat està dins ella mateixa, i és poc cert l'argument de l'extinció de les espècies, però cal treballar-lo amb teletips A3 per poder fer una diatriba amb autoritat.

Doncs la mestra Pujol em convocà a una lliçó extra per a la qual havíem de familiaritzar-nos amb uns Ovidis, i tristament amb el meu port d'antiforma habitual, no vaig complir.

pujol es va cabrejar, cosa que fou directament proporcional a l'apuro que va tenir hora i mitja o tres per reformular el tema de l'aula pactada on m'havia de transmetre el GRAN CONEIXEMENT DE L'EDICIÓ DE TEXTOS A L'ANTIGUITAT.

el cabreig de Pujol va venir parell a una obsessió de Ricard, el capó de Halloween per trobar LECTIONES DIFFICILIORES I UNES MISTERIOSES SIGLES PRESENTS A LES LÀPIDES DEL TEMPS DE ROMA PELS CAMINS DELS TRENS actuals; UNA MISTERIOSA abreviatura

L-m

AIXò ha existit sempre, i si ho expresso estic cremant una pàgina de revista, no importa, el cert és que L-M podia funcionar sobre els suïcidis assistits dels vagues i malejants de l'època, o esclaus afeixugats, I L'OBVIETAT ON ARRIBO, PERQUÈ, estaclâ que algú havia passat abans pel mateix camí, ja no és el

LaetatoMure que li deia fa trenta anys

ANTES

LVBENTEMALENTE ( = se li presenta la mort com a solució, i el reu, per salvar els mobles, TOT I NO DESITJAR-HO que seria CVPIENTE, té empenta i raó de preferència.

arribes a això i ja li estàs donant el segon plat de sopa d'all al Rei Jaume II

pànic i por? GARANTIA DE SEMPRE!!!