MUSIKVEREIN, 2.025

 

Enguany el concert universal es presenta si mateix com a musiquita de fondo, ossia: un poeta Horaci visitant les ombres, i animant a posar muscle a la feina de cadaquién.

Se m.antulla desordenat, i m,emociono, ara mateix em semlba oure el Danubi Blau, potser per a mi sol.

Riccardo Muti es fa present als metros i trens catalans, unes ones que m,agradarà okupar, si gravo converses del propi, via Feisbuc, a veure si podrem.

Bonany als entristits, els damnificats, i els solidaris. L,aposta d,enguany no nega l,alta alegria de les anteriors, que de fa tres lustres estrenaven un fotimer d,inèdits, emperò les iguala en un adstrat modestet.

Falta per veure els bisos obligats, a veure com es menjaran, segons he proposat, un efecte d,acceleració en un ràpid mantra de NORÈCULIS i bofetada instrumental que hem de fer l,any, i el més calent és a l,aigüera.

Jo seguire mortificat a cada pas, dessagnat a cada verset de Lucà, esperant si visc extra agafar el tec ciceronià.

OH OFCORS! També, obrameva! VONAÑ!!