DITXeS De LA TeMPORADA

 

Holatutti!

Aquest any ha posat virtut sobre virtut com ja era costum de tres lustres i mig ençà, donada la complicada situació de la salut meva i dels nostres. En la resistència he trobat l'assistència de l'antic poeta Ovidi i llurs meravelloses Metamorfosis que ens han animat a posar llet forta en degotalls a vers per vers que satisfeien el traductor a cada línia; doncs m'ha passat més de cent vegades que fugint d'una paraula patrimonial encertava un sinònim, i a l'hexàmetre següent apareixia al text llatí el patró del sinònim posat igual a l'anterior. Hoste/enemic, etc, i

furtum, rapina, rapinya, furt etc

La padrina Cinta Cubells s'ha emportat tot el segle vint a la cendra que ja és ella, i ha semblat molt agraïda de l'amistat.

Són tot plegat temps de canvi, i ara mateix l'hospital on va lliurar l'alè darrer el faran una residència aconfessional, en principi.

El dibuix amb arrovaDRAW em surt força reeixit, i entre les dues quinzenes hesitants sota l'huracà m'ha ajudat a esperar tot com espero tan solament.

Els teletips em bonbardegen i taladren la ment, doncs en la creació dels trops de l'oratòria catalana moderna hi som, jo i Esperança com a optimitzador principal.

La mare no ha descuidat pas massa la seva labor política i literària, i enguany ha posat fil a l'agulla a una nova novel·la que pinta forta de bo.

Aquest any hem variat la distribució dels mobles i adquirit un robot de cuina. Encara tenim ganes de fer somriure la panxa.

Les investigacions en poesia recuperable han continuat, i prometen encara molt, però en el sentit que altres ho puguin agafar millor que allà on Bielsa ho deixo quasi sempre: constructes sintàctics i pragmàtics amb arrel principal al segle I sense contaminar antes de l'Edat Mitjana (màximes fixes, i AVREA DICTA)

No em prodigo massa a l'exterior pels meus nervis i per la meva labor literària i política intensa. De tota manera no excloc del tot el meu moviment pel poble i pels encontorns de la meva nova llar.

Ja tinc una edat per no rebutjar la mort dels amics i parents com si mai no m'hagués de tocar, és més: dintre la meva labor i esforç filològic, poètic i comunicatiu, practico sempre l'anorreament i la mortificació, que ja en sé algo.

He convençut alguns facultatius que prenguin en sèrio les meves glosses a poesia, i hem posat fil a l'agulla per glossar, entre altres, Supertramp i les seves tan eternes cançons com ben llavorades.

Sempre espero el bon temps per gravar vídeos fent el meu mim, graciós, inimitable, i el meu glossador d'òpera per al Facebook, una estona riallera, però el cor vol i dol, que em diu ENCARA NO!

Els afers de la pàtria van pitjor que un bassal de tifus, i em prenen gran part de les decisions, petites o grans, que assuneixo de buit a buit.

Records em vénen càlids i menys de les meves antigues amistats, i en la reflexió dels passats compartits em reconforta pensar que els va bé i que la meva meditació profunda els neteja les xacres a distància, doncs en la vida urbana i activa, amb actius de salut mental, encara, necessiten com ningú la meva poesia que els i les pot retrassar la caiguda de la tovallola.

Pràcticament no em comunico present sinó amb un petit nucli que m'orienta encara una mica: la feina política de construir la RES CATALANA exigeix un OSTRACISME ESTRICTE i virtualment constant, com a Soló quan va resoldre en el segle V el funcionament del govern de la seva pòlis.

Col·laboren manta persones a mantenir una fiblada que em provoca manifestar energia creativa, doncs jo tendeixo a enlairar-me cap al cel de la meva meditació i oblido sovint el retorn al fungible qui sóc. D'aquesta manera és molt més valorada la meva còlera, ràbia i enuig que no pas les rialles, com els compositors som apreciats i valorats sobretot per a) les balades o b) les cançons alegres i festives.

Les celèbritis okupen tot el meu esforç de patrons artístics i de negoci que funciona, i de moment substituïm les necessitats psiquiàtriques per musicals, que ens ho deixen fer.

Estic molt a prop de la forma mental, i per a altres resulto exemple d'ús i profit, tot i que practico l'enuig del Demiürg quan em veig copiat.

Bon any nou, i que duri tot l'any és el que se m'acut de desitjar-vos tots, en presència meva a llurs oracions, que quan sentiu petar una rialla pels calls o una màquina expenedora de tabac, i un focus televisiu, algo de mi riu darrera d'allò, fenomènicament un déu menor i sonorós, un elf, sàtir o nimfa, doncs els patrons, dels pocs que encara no em menteixen, són quasi tots arcaics o mítics.

Durant tot aquest any he repetit estats de malaltia idèntica als meus fets passats que em venia administrada des dels enllocs de la tecnologia moderna, així doncs he reviscut el meu primer brot psicòtic en llurs deliris visuals de fa quasi tres dècades poc augmentats i poguts contenir com gota de FAIRY, i el comfort de la meva artritis s’ha disparat vertiginosament, que ja no rebo antiinflamatori ni de casualitat una mísera aspirina, i si això cal, bé que em sembla.

Així, d’igual manera que l’expatriat poeta Ovidi cuidava amb summe escrúpol de prodigar dièresis bucòliques dirigides a llur públic i fans incondicionals, que comprenguessin que la vida encara li rutllava tot i les queixes i moixaines de les seves Elegies Tristes, propinades en virtut de soscavar metros de terra per bastir el temple de força projectes en poesia quals el cridaven a existir, jo recomano que no passeu pena per mi, perquè la meva subsistència té molt de volguda, tolerada i autoadministrada, com a exemple, dicto directe de fa un temps al meu facultatiu el diagnòstic adient.

UNA ASTRACANADA? Un estratagema de supervivència no sols per a mi, ans per al global de l’univers en els temps demencials que corren en virtut de la màquina: jo estic treballant un projecte que veurà la llum abans o prop de tres anys des del corrent, on pretendré delimitar clarament en sentit estricte i ontològic (FILOSÒFIC) els termes i fronteres dels perills reals del món en xarxa, bo i havent estat transitiu durant tres lustres a l’observació profunda de vàrios fenòmens principalment noïbles en xarxes.

EL SÍNDROME DE BADOZ, EL FALS ACCIDENT AL PONT DE BALTIMORE, són encontorns on la màquina ordenà que ens hi afiéssim els humans. L’Atemptat a Trump, també: com la voluntat de la màquina posava en mans de l’home instruït en ella mateixa, la màquina, la decisió de vulnerar una oïda. No pas més ni menys.

Qui no hagi tocat ordinador no pot saber amb quina precisió hipnòtica els gestos, tots, dels dits i de tot muscle esdevenen completius, educats en la fletxeta, cursor virtual que ja té cinquanta anys d’existència, així la màquina educadament va desviar el tret del pretès magnicida. AIXÍ TOTS, tenim els gestos i els moviments limitats.

Ja veieu que no paro, ja veieu que la mort no em pren més temps que un exercici literari i un mar de reflexions profundes abreujat si puc.

També treballo perquè vegin la llum unes traduccions bucòliques universals, altres poemes èpics, proses de Ciceró, un tractat de l’amor i de l’odi, diàlegs entre poetes, i un notable etcètera.

Doncs em són administrats antipsicòtics d’última generació, juntament amb una lleu dosi d’antidepressius estàndard, que no em neguen del tot el desig sexual, antes (oi sia pel bé de la Ciència) a voltes em creix el neguit inconsistent: jo tinc el cul segellat i els avencs de la temptació carnífica apareixen a qualsevol caire del meu diadia. Faig ideació de putadetes però de moment no caic a la piscina, bo i que em fa constar nedable, i amb aigua i balma agradable.

És per això que una de les obres en hexàmetres i pentàmetres que assajo realment resulta un gai putiferi porno, que no puc explicar si no és a base de la sang purificada de sexe.

Els meus medicaments causen anèmia ferropènica, que de moment tendeix a estar ben controlada, i de millor pronòstic d’uns mesos ençà.

THE POET ONLY WRITES ABOUT THE THINGS HE CANNOT DO

Els àpats sovint em resulten una tortura triada, i per això darrerament tendeixo al sobrepès després de tres anys flac com un pal d,escombra: menjo de nit a l’habitació per no perdre l’apetit, tot i que darrerament altres estratagemes igualment em resulten; beneir la taula i el plat.

Els meus detractors dins el context d’espionatge (política, supra) universal són del parer que el dictador Franco experimentava com un plaer la signatura de sentències de mort a les postres dels àgapes, jo com una tortura autoprovocada i dirigida a l'encert en llur difícil decisió.

Envegen el meu omnímode estat de jefemundi, i quan prenguin el relleu, aquests o uns altres, néts de renéts, doncs bé em sembla que a mi em criofilitzaran, per la signatura de més de quarants protocols associats al meu nou HYAWEI HONOR.

Sigui com sigui, no discuteixo la voluntat. La segueixo sense més problema, i em parlo i em comunico amb tota sort racial i cultural al meu poble directament quan surto o em vénen a veure encuriosits pel meu estat de raó, el JAHOHEVISTOT.

Cinta morí just abans de poder negociar la plaça pública a la residència dels religioses claretianes de Sant Gabriel, la renda del pis al Raval barceloní ja se li exhauria. No sé si Manuel va fer el mateix, fa quinze anys amb tía Ezequiela, o va pagar directe tirant de rendafamilias.

Tots els ocells per novembre se n’eren fuits al jardí de la Llar Mimara dels olius i dels pins i plataners, l'ambient era ben bé de Jules Verne i el seu viatge al centre de la terra: esperàvem en una calma enorme i musculosament natural.

 

Jo visc dins un poema d’on ja no vull sortir mai més: els meus ulls no hi veuen, si no és seguint una veu que em salva, encara discreta, però molt explotada, fet que em tortura sobremanera, però em cal admetre que encarno un cas clínic d’estudi a tots nivells de coneixement, i força és que toleri tots els ultratges d’etiqueta als quals em sotmeten, treballadors i situació en si mateixa: a la Llar Mimara, Fontscaldes, reproduïm tots un parvulari que ja no existeix (Purgatori, en dic jo:) histèria i crits sempre a punt, el dubte de la mala mort, els cicles que caduquen de vuit a nou, i com dic, per a mi:

Passen:

ELS DIES, COM ANYS

LES SETMANES, COM DIES

ELS MESOS, COM SETMANES

I ELS ANYS, COM SOSPIRS

Per això quan deixo de visitar els webs dels antics amics, i passat any i mig miro a veure què feu, i hi veig un progrés notable, me n’enorgullisc sobremanera, com si fos obra meva.

La resta, ho té la voracitat de la política i els actius en PPB.

I en sol·licitant protecció als iguals de la meva taifa us dedico uns sentits caramelets poètics, majorment faig hexàmetres, coval, i refugi de protesta contra els amics de l’ajenu, de tant en tant trenco, i no pas massa, massa ni poc, rutines.

PEM

 

i aquí vénen doncs, en senyal d’aguinaldo, els tres (3) i escaig poemets significats de l’anyada passada, com un Saperas que em creués els braços quan li delato lo veritablement influèncer que resulto, i marco les modes a les arts i les ciències des que en el parvulari del ’77 vaig pintar quadrícules de colors en una llibreta disposta, Jordi un ninot hipnòtic, i vam patentar el codi del genoma humà i la psiquiatria moderna, aquívan:

 

I

Sembla pel prou que plogui
Que encara plou poqueta
Cosa ala mortals i l,ossa
La pell pecaminosa
Que Cinta de butaca
Divina ens ha parlada
Paraula i encantada
Divina i arreglada
Resolta martirada
Si la doctora fóra
Doctora, si la monja
Caritat prou havia
La cristiana via
La directora encara
Criminal menys de cara
L,arreglo de vergonya
I bruta consciència,
Res de Valenciana
Tal sort ocorreguera
Món? Una palangana
L,home per si, un fera
Salvatge i sempre espera.
Enviat des del meu iPad

ResponReenvia Afegeix una reacció

 

II

ESTAT TIFOIDE

sia sempre malaltissa

la nostra ditxa i missa

d'inconfessable rissa

que el cosmos pot fer trissa

quartet 2

DESPESA ( vel. SACRIFICI:) DEL PASSAT

sia sempre la despesa

ni poc d'una ungla estesa

confessa i ben apresa

Nadal? A la devesa!

tercet 1

INCLUSIÓ (fagocitació) DEL FUTUR

Que som associada

i enèrgica trobada

fàmuls sense obligada

tercet 2

MATÈRIA DE BOMBOLLES

paga a sant Sadurní quan

Sant Quirze mica en mica en

publica i felicita!

 

III

El repartidor de llet

truca fluix i truca a casa

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

del teatre d'ahir nit

ni record al seny desada

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

Amb la mare el fill petit

la bajoca que sopava

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

no deixaren per pagar

ni la festa ni l'albada

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

ell se'n tem que el Perapoi

perseguir-lo vol encara

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

ella posa a punt flagell

i revòlver en trucada

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

pensant que l'assetjador

qui trucava porta a casa

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

pega un tiro a l'entrecell

que el lleter se'n va a cagar-la

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

el lleter n'és mort d'un truc

i d'un truc de matinada

i la mare i el seu fill

entre flors hi posa encara:

QUINA LLET TÉ AQUESTA GENT

FER WHATSAPP DE MATINADA?

Era llet, potser era llet

Frescal i ben merengada!

 

Buddy Guy extàtic, anys '60