L’invàlid arquetípic, aquell que es pren per invàlid
universal és un home rodant i donant voltes i fent piruetes àgils davant i
sobre tota sort dels obstacles arquitectònics i esportius, l’invàlid acceptat
per les estructures mentals públiques, i el recentment aplaudit a cada proesa.
L’invàlid que sóc jo, emperò, no pot gaudir dels
serveis de tabac ni queviures a domicili, en profit d’allò que en diuen “comerç
de proximitat”.
Si hi ha curadors interessats en oferir aquest
servei (doncs el teletip em va arribar via A3) jo no sé encara si ho fan en
sèrio, el cas que, un invàlid que demana uns ajuts físics que poden
interpretar-se com a comoditats, no pega amb l’invàlid valent que hauria de ser
jo a totes llums.
Per què no sóc un invàlid acceptable?
Gasto els meus genials dons energètics en un negoci
de poesia que m’okupa de deu a deu.
Sal Mineo, 1.957
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!