ΚΥΒΕΡΝΑΝ Γ

 

Cantant òpera a qualsevol hora del dia en qualsevol indret (i de Valls, també:) de Barcelona, i això vol dir que he rebut educació d,alt grau (Solfeig i C.A.O.S.) en l,ús del meu òrgan fonador, SI NO ÉS dins un teatre, i dins un teatre, a sobre, insonoritzat (OI! VISCA EL FRANQUISME, OI! ON ÉS ARA AQUELLA ÈPOCA TAN FOSCA el gran patiment DEL PINTOR TÀPIES?), de seguida t,arrisques que et vingui una patrulla, blanc-i-grana tanfot, a punt per ingressar-te al manicomi més proper.

Espe Bielsa empeny cap aquest destí, i jo de moment no m,hi comunico

NOBIS HABITABITUR ORBIS/VLTIMVS

AIXÍ el poeta Ovidi amb l,ús desmesurat de dièresis bucòliqies arreu dels llocs principals de llurs TRISTES aconsella als seus fans el bonvivant, i sembla afegir un “estic bé, no munteu baralla per mi, S.V.B.E.E.V. (si vales bene est, ego valeo.)

PERÒ QUÈ PASSA AMB PAUBIELSA?

LUBET: no em don la gana

CUPIO: res no desitjo més

VOLO: això de moment no toca

El meu nebot em té per un heroi còmic de mitja distància, i em consta.

Això, sumat als seus progressos personals en la relacio social i aviat laboral és de fet l,únic interès que tinc que em mantingueu informat al minut.

OH, EL PAU PATEIX de forma enorme, PERQUE VOL PARELLA TÀCTIL!

Sí, estaclâ, pateixo, i de moment no vull

LUBET: en tinc totes les ganes

CUPIO: em bota pelull

VOLO: ni en pintura

De les escadusseres curses menors educant-les hom forcem les llargues a reeixir,

AND I AM BAD!

Diu la Botigueta dels Horrors, però fins i tot així puc santificar la planta malèvola arguint els deures reials de la França del Divuit, el cuiner reial de Lluís XIV amb els ous podrits a punt per fer les postres, i cridant davant la massa de llet i sucre, el nostre cèlebre ovidià:

SINE CRESCERE NATA!

Al remenar, ESADÎ, l,argument ultracatòlic que resa que tot el manifest en vida té tot el dret i preu de desenrotllar lliurement el seu futur i projecte vital.

En Odissea, a mida de rebutjar pretendents Penèlope la molt discreta pel marit cobra força vital: això és el conegut i reputat vampirisme energètic, el teorema del filtre social. Que salva.

Així vaig titular uns apunts fa trenta anys i Klaus Kinski m,ho va copiar en una escena on el nazi recalcitrant deixava el seu dietari en un atril, faristol o bé, a punt de lectura davant una sella a la qual el colze dret feia disparar una catana automàtica cul-en-amunt, vaja i què diré del COR DE L,ÀNGEL QUE NO sia també de PAU, L,EXTRATERRESTRE?

L’UNIVERSAL PENITENT:

Hem estat 40 anys fent els deures a l,Avantguarda de les tecnologies i allò que em podíem exigir en llur desenvolupament, qual ja existeix, un desenrotllament a l,infinit pel qual ja no hi ha retorn, i provoca la dissociació humana en dues castes igual que en l'antiguitat analfabets alfabetitzats però ara sense retorn: això no és una revolució això és una situació completament nova.

Les lletres confoses amb sublletres recomanen per a tots el viure automàtic, ja poden parlar d,atròfies preparietals, això ÉS IMPERATIU.

Viquipèdia ha arribat tard en defensa de l,audiòfon: ara el canvi és necessitat global: de tots, i recomanable fer en petites societats, i recomanable igüal salvar la Taverna.

Alfabetització per a delicte? NO.

L,abús en mirar de suprimir l,obertura d,inconscients i llur probable acte agressiu en derivada imperativa (possessió genial,) era massa lluny arribada.

LA Interfaç cridanera ho arruïna tot, colors vius que quart per quart, als col.laboradors de diaris catalanistes, els esbadia la mirada, etcètera.

No mentien els mossèns quan deien que la masturbació provoca obcecació, ossia, la càrrega sense banyera ocular, excessiva de continguts pop i de colors vius i contrastats.

AQUESTES IMATGES ROMANEN A LA RETINA

Ballart, 1.998

Això, aquesta cafrada, Amèrica mai no la féu.

CATALANS, QUI SOM?.,una autoritat incontestable i indiscutiblement imcomprensible que s,ha de respectar mente es comunica.

INTERCANVIAR RECEPTES DE CUINA AMB UN AMIC CAUCÀSSIC VIA Fèisbuc JA POT TRAIR LA PÀTRIA!

Era molt traçuda la meva germana Esperança a l'hora de fer amistats intergalàctiques, quan ens va fer coincidir a la casa del Valldoreix per sant jordi a 72 08197 san cugat barcelona espanya països catalans una jornació de nouvingudes riques dels països nòrdics i britànics on topàrem tots amb la tevetresera inauguració d'una sèrie del gran SAZATORNIL sobre un empleat de banca el que li començaven a caure trossos de sostre al cap, mentre reien de tots nosaltres mirant i ho feien en silenci: en nosaltres miraven meravellats una cosa que ens feia embadalí incomprensiblement ridícula amb aquelles cares que posava l'home.

La tele marca no t.hi fixis, aquell caixot de tres tubs CROWN REGAL maliciós entre l,àvia i la tieta sots l,excusa que vegéssim la inauguració dels JJOO BCN ’92.

Tots els deures d,espies amb la CROWN, aquell artefacte asquerós i de merda els vàrem complir, bo i tret i excepte el primer.

D,això em deien, als antanyasses, brot esquizoafectiu, i era de la imprtància d,una sopa de lletres a diumnge en el fascicle gratis dEl PAÍS.

OH ÉS QUE Déu no en perdona ni mitja!