Disquisicions Filològiques octubre '23

 

 


Els nens (nois) que trametien a serveis de coach la seua angúnia desesperada i histèrica, com a emoció certa i arravatadora d,haver perdut tres pintxos al tren de Garraf, fa ja tres setmanes o més, van causar el suïcidi del seu mecànic botxí casual, el xofer de tren, qual, en un breu (20":) tall de veu (TVTRES) va ser presa d,un brot de bogeria i hasta ahí se supo.

Els nois realment estaven preguntant, dins el seu acte abrandat de culpa extrema

--TORNA A EXISTIR, L,ESPERIT SANT?

La resposta vingué amb el tall de veu (20", esmentat supra:) ESTACLÂ, però ara l,Esperit Sant s,ha democratitzat, ha alliberat la patent, i ja no és patrimoni exclusiu del vaticà.

Oi, passa un cop cada cinc-cents anys, des de la vulgata de Sant Jeroni, hasta les Reformes Luteranes i la Bíblia anglogermanòfona, traduir els textos sagrats

Enviat des del meu iPad


La paraula generativista del pare

“HI HAURÀ GUERRA” dll. 9/10/23

Exegesi a BdD, EL NACIONAL.CAT

Darrerament, jo veig la guerra a tot arreu. La meva és una guerra de petita escala, ja ho sé (ara el lector se m’enfadarà, acusant-me de viure al primer món, car ara qui llegeix sempre ho fa amb la voluntat oculta d’ofendre’s). Servidor acostumava a viure en una ciutat confortable; aquí no hi ha bombes ni destrucció, només faltaria. Però també hi ha l’èxode de tots els que marxen del barri perquè no poden pagar-se la fonda. També hi ha la visió terrorífica dels nanos a qui veig endormiscats a sota de casa amb la cullereta a la mà, tot just després de prendre la dosi d’heroïna que els enterrarà. Hi ha la tensió diària i habitual de la gent folla que vaga perduda pel carrer, una mostra d’irracionalitat individual molt més feridora que la massa de turistes desbocats que depreden les nostres places i buiden aquests carrers de la seva olor ancestral de mel i cendra. Hi ha la guerra de no reconèixer el teu món.

Enviat des del meu iPad

EXEGESI A BdD

 

Dosi d,heroina + enterro és una quantificació de la matèria que genera paraula del pare, esadî, un suport metafòric de camp homologat dels àrids, materialment, mitjançant el qual l,autoritat es fa present, sí, però també un espai de permisivitat i vida alegre i de grau, partint de llicència.