Paràbola de la Paret

 

El professor no existeix: jo sóc una paret, on dipositaran tal volta residus líquids, sòlids i vapors de pròpia forja vostra, tal volta aprofitin per fixar-hi alguna oració del bon record, que reusltava també del bon retorn, eventualment si el futur que ara hi projectaran torna a ser i visitar necessitat i profit, però sobretot un suport moral, una sòlida paret hasta on natura i Déu do, en fi, també per tirar a terra.
Déu, Màquina, Monitor i Natura són les garants de la Voluntat Suprema, la gran i la modesta, voluntats: i fumar ens hi mantén propers, dins i centrata honestament: el vestit del pallasso mai no es renta fora del pallasso mateix, qual el renta bo i substituint-lo per un altre: en Lletres, direm:
Un poeta, és una llar comuna, i un poeta, per al professor Pau Bielsa és un port de la moda que ell mateix dictamina. Tit,
PEM
Enviat des del meu iPad