Narcisisme i Poesia

 Antigament l,actitud obertament narcisista constava d,un patent displicent enganxós comunicativament i fort detestable, doncs es dirigia al

Face alone

Ossia, la supervivència.

L,expressió masculina d,estil a tots nivells només es pot comunicar sola en cairat narcisista, direm:

Em faig converses al si mateix de mi, imposto les veus d,una mare dolça i un pare honest que em repeteixo al mirall i al tercer nivell de (i totes les concrecions!:) concreció, i realment assoleixo el quemagrasas com a mínim.

La poesia, en aquesta tessitura rep millor tracte universal perquè no perjudica les senyores, bo i sol.licitant- les abstinència literària si més no en algun club reconeixible.

El masculí narcisista com a estil persuadeix globalment en un ofici de marca en gènere: així, podem donar bé la volta al mitjó sense errats derivar-nos: un poeta ha de ser home, i seguint Ovidi:

Si portes pitram i malucs de faticoncepció jo no deixaré d,anomenar-te HOME.