Aquella Gent Tan Remera: Farigola i Penèlope De Carles Riba

 Manta vegades passa que creïm el món resolt i no vigilem per onse,ns escapa l,esperit Sant: 

Elvira: per seguretat territorial hem de comunica-ns,e així i no d,altra manera, és cert. D,això en saps, doncs n,escric sempre. El meu llibre d,enigmística RESPIPOLLA REFRISTULATA està escrit i publicat i compleix amb les exigències de l,ofici. Prova de fer força i tirar per aquí. No ets infollable, és que jo ja sóc tuttigai gràcies per seguir-me, fan no. 2, després de Viñolas.

La pàgina de Gershwin Oh, Nobody knows when the Lord is goin, to call resulta impossible de fixar en partitura si no eiha una nota transmesa dins l,espectre oral, amistós, de paret i contrafort, diríem, encara que els practicants del REAL BOOK s,emfarfeguin la boca d,augmentades i disminuïdes: és igual que la queixa típica de la guàrdia civil:

—d,on han tret la partitura?

—qui els ha gravat la cinta?

La pura amistat ja ni és la telegràficament resolta per Eric Clapton en virtut dels arranjaments de les London Sessions de Chester Burnett (A.K.A. Howlin Wolf) i la gràfica psicodèlica de la caràtula, ara hi som tots igual, en virtut d,escalforeta al cor, en virtut del πολύτροπος Feisbuc.

F’rigola i Penèl’pe a Carles Riba (Bucòliques de Virgili, 1.912 i Odissea d, Homer, 1.953, respectivament:) es llegeixen soles, a la manera d,aquella gent tan remera (;—) i les obres imperessederes de Plaute volen ésser anotades aixina: sense dissensions entre matemàtics i musicals, partint de l,opera postbuffa o bé, antecòmica del dinou de Nàpols a Bèrgam, Donizetti i altres, diríem, per exemple el duet del tercer acte a Don Pasquale i la pàgina del jai a Il Campanello Di Notte.

https://en.wikipedia.org/wiki/The_London_Howlin%27_Wolf_Sessions

Carreres i embarbussament que realment no es fixen si no és en reial amistat i acte de companyonia, ossia: com aprendre a cardar la llana sense problemes futurs, per totes parts, coses que escandalitzen, sí, però també la veritable recepta del QUEMAGRASAS.

Antes em posava a rabiar, ara ho accepto millor tolerant-ho.

La fracció del semitò pot coincidir en dècimes de mig segon, i d,un segon sonor la del to: vull dir que, melodiosament, la paraula parlada venç sempre pa musicada, en el sentit pur que un poema escrit comporta ell sol més recurs de partitura, similar, que no pas la partitura mateixa, que en termes de Beethoven, unifica el poble: aquesta és la major diferència entre els recitals i les simfonies.

Els trets d,aspecte modal en les fraccions de tons i semitons ni solament serveixen al disseny d,escales d,improvisació, ni a la nota donada (donar la nota = destacar especialment amb poca fortuna,) antes que si s,utilitzen reformulant els usos personals del so que t,identifica, obren avencs d,energia nuclear forta que només pot resultar en adhesió d,exèrcits globals sense mirar diferència, de sexe (gènere, direm:) per descomptat, també de criatura, vegetal i pedra de la creació.

La pedra vivent que estima qui fa bé, o potser no, és un resultat miraculós, de moment, de la ciència quàntica qual actualment s,esbargeix mostrant les nomenades IMPRESSORES HD.

Repetirem: la ciència més desenvolupada és l,acústica. Amb derives artístiques, i també materialment fotòniques i de plasma.