Marc referencial i joc de Comunciació mil.lenàris

 Així,

La filologia Britànica on no pot, la Gavatxa on sí, és el modest hipotext del marc referencial en els casos llatins: ablatiu es relaciona contingent a nominatiu, acusatiu a datiu, mitto tibi navem: te envío tu nave, Cano, 2.007

Lesbia mi, praesente viro, mala plurima dicit

Lèsbia m,escridassa cada cop que nota que trempo.

Actaeon vidit sine veste Dianam

Actèon es va despullar davant Diana

Nominatiu: cas de l,espai del PROPRIUM psiquic.

genitiu no nega “igual de bo/llarg” cas de la cooperació: els ponts de transitivitat i transactivitat 

acusatiu cas de la divisió de tarees

datiu cas de la retribució, agraïment 

Vocatiu: canvi de marxa en l,entorn (el camión, oh, el niño! Goyesco ,93: Manifestació de l,inconscient)

El llatí en la seva salsa natural tè concepte i ús pràctic de l,hipotext, ossia: el respecte per la filosòfica línia platònica, a partir de la derivació de substantius (vèiem: liberalitas = diners, Cic. Ad Att) però sobretot davant el ferreny marc referencial que en l,hora de caixa o faixa fa resultar vencedora la lectura adulta.