Temps

 El temps es mesura pel treball, i el treball és l,adquisició de minories expansives, sempre. El seu patiment resulta gimnàstic, i el concepte del guany és llibertat de circulació o intercanvi d,amistat i coneixement amb uns patrons homologats.

Aristòtil mesurava el temps pel canvi.

Els batxillers actuals hi posen estupefaents.

A Catalunya, els llinatges no garanteixen quasi mai l,èxit social continuat d,una nissaga en particular, i la nostra Hespèria és terra d,homes fets si mateixos, i a la tercera generació, desfets i tornats a fer.

M,estranya molt la màxima Sufista que resa 

que les imitacions al mestre i la deixadesa concomitants se succeeixen una rera l,altra: un cop l,idèntic ha estat identificat, l,entorn no para d,imitar-lo, potser busquen socors estilística.

El teatre és un regal obligat als entorns que no deixen desimboldre la vocació professional: a la manera de l,espantu de Rodolf Hess, espantu que li valgué l,estalvi de la vida als judicis de Nuremberg un rar i hipnòtic discurs s,apodera de les voluntats globals. En això, el meu Lucà, al que si sobreviscu serviré antes del Novembre del corrent dos mil vint-i-dos hi té molt a dir, com a representació circular, cíclica i concorreguda d,un somni inconcret. El brindis l,hem fet, el sol torna com mai de brillant.

Agrairé, vástagu, fe de vida teva tots els dies de la nostra corrent, tevimeva, perquè si mors Cremaré tota la Farsàlia! Amèrica helps me!

El mateix per Mindundi, ofcors! ETAL. (Please-¡-;)