PSYCHE OMNIA VINCIT

 Els meus gats a Valldoreix realment complien amb una representació, els noms amb que la família ens els fèiem conèixer.

AIXÍ Canuleio era Gai, així Edip era pervers, així Sindru era salvatge, i Tucidides poruc i difícil, Déu, l’altre siamès després de l,Edip, els obligava, per exemple enculant CANULEU i fent-lo Gai. Ell menjava primer, ell dominava amb la mirada, i només respectava certament Mialet la matriarca, els altres no tenia problema en esgarrinxa,nse les mans a la carícia difícil, mentre la mare li feia tombarelles amb la Palma destra.

Dotar una persona de nom, de naixença resulta el mateix que gratificar-la amb possibilitat relativament fàcil de futura relació social, i lloc laboral, usdefruitar de la llibertat pel treball (això ès ossia: no haver de concentrar tota l,energia en el plaer sexual o la meditació transcendental.

Hem dotat de discurs psíquic els abismes oceànics, i ells mateixos ens ho agraeixen, en temps per resoldre la contaminació plàstica.

Estic cert, fa més de mig any vaig participar en una informació, al Feisbuc i Tvtres que declarava que la biodegradable del plàstic ja existeix, les fonts les he oblidat, escadusserament, algun aliment i balcell de rellotge que literalment es desintegren al poc de l,ús, al poc de fagocitar.

Naturalment en aquest punt necessito el suport d,un rotatiu de prestigi, d,aquells que no dubtem dir la veritat, NYT, per exemple.

En ocasió del centenari de l,enfonsament del Titànic, TPQN, el meu MERO A LA BARANA va ser celebrat directament per totes les edats: el mar també hi prengué part, en la narrativa, mentidera per mítica:

LA CULPA ÉS DEL MERO, PER HAVER MENJAT CARN HUMANA

A casa recelen de tot el peix pels desastres migratoris del MARENOSTRUM.

En aquests FACSIMILES les ones del copyright no pateixen, i no tant perquè un transforma l,altre vers aigües de propi molí: els símbols no són baladrers ni agressius.

La natura desitja complir amb el discurs psíquic, i l,agraeix, com un dot de confiança encara verge.