Mítiques Rivalitats

 

L,origen de la recitació aproximant, en tracte d,oclusives sordes i sonores, i aspirades (el sistema de les consonants oclusives, ossia, els sons del llenguatge humà que funcionen i es manifesten a base d,unir parts de l,aparell fonador, dels llavis a la llengua, el paladar i la laringe, i altres n,afegiré inclús incitant que un tot i un pet es pugui considerar fonematic i aital: PETACA/BODEGA, Arnau Cadell 1991, i la versió que inclou les aspirades de Balasch 1994: PICOTA/BUGADA/FIJEZA) per part de la diva de Sants cal que fos, sense dubte, els duets, on el tenor recolza la paraula exacta amb pronuncia tensa i intatxable i la fembra acusa un estat d,èxtasi de mèdium i musa màntics imitatives.

A la diva del Clot això no plaia, i s,esforça a mostrar que cuidava la recta dicció dels llibrets, i, en benefici de l,entesa de la lletra.

Com mes el Clot provocava, mes la diva de Sants diversificava la seva factura aproximant a l,incomprensible, derivava dels exclusius duets extatics a les àries i recitatius i s,esdevenia una batalla teatral i operatica a nivells demencials d,espectacle solemne i enorme.

Sonorosament la Caballé enrabia, com a mínim en el sentit exactament i mes místic de la paraula, la FÚRIA DIVINA (Marsilio Ficino, el renaixentista en parla en un llibre titulat DE FURORE DIVINO:) i recrea el veritable poder del Gineceu (Insisteixo: dins de l,opera enregistrada el gineceu hi perd, i l,Orfisme hi guanya, però això està superat pels ha goigs imprevistos que tots els homes gotgem de tant en tant,)dementre la del Clot Romania en un gest Xarlirivel.lesc per a l,eternitat d,una pallassada infumable, a la qual cap afegir la tortura supersticiosa de no fer mai la tornada completa de A LA VORETA DEL MAR.

Qui guanya doncs la batalla? Els qui sabem algo d,estimar sempre semblem preferir allà on hi ha alegria, i l,única persona que gosa a entrevistar Buenafuente fou Caballé, fa vint-i-un anys per aclarir la recepta de l,ou ferrat. Precisament a l,hora del ressopó català.

Si voleu continuar, podem agafar-ho per Tebaldi/Callas, inclús en Jazz, per Sara Vaughan/Ella Fitzgerald. El cant de recital aproximant també te presencia en un enregistrament del musical Brigadoon, mes recent, crec que el de McGlinn, en el rol masculí.

Xistos de la Cavalle en corregueren a reguerots de bonamalallet! Un deia: 

ES LA MONTSERRAT CAVALLE davant la Victòria dels Àngels, i li diu

—GORDA!

Títol de la pel.licula?

...Mira quien habla!

Al cremar el Liceu encara mig calent la Montserrat va fer uns arpegis de cordes vocals considerant que no havia perdut l,acústica, a lo que Dels Àngels va fer:

—YA HAY CUERVOS RONDANDO LA CARROÑA.

LA CASUÍSTICA que sempre vigilem especialment els poetes indica un TPQN (Terminus Post Quem Non:) del famós xisto que resa:

—QUE FA UN PARDAL DE 400 kg en una branca?

—...

—PIO! PIO!

Al qual prosseguí:

Com cridaries tots els ocells amb un paquet de tabac?

(Obre el paquet, treu dos cigarrets a la meitat, i com parlant per un mòbil, o walkie-talkie, apropar la boca i avisar:

—ocellets del món, ocellets del món, VENIU, VENIU!