Alfabetització Universal del segle I

 En es meu filològic convenciment mes exacte i profund de la poesia llatina del període imperial, especialment els ovidis i Ovidi mateix, apareix la imperativa voluntat de docència del Peligne, en termes d,estimar la dona, l,esclau etcètera, i lliurar-los gratis et amore de recursos de coneixement fàcil, diríem com aprendre de conduir.

Els qui portem cotxe ho fem sense pensar, automàticament, no preguntem ARA QUINA POSO, ARA PICO EL FRE, ARA L,ACCELERADOR?

Funcionalment els hipotexts preparen la noia ignorant, que sacrifica el seu dret a cognomen casuística casual que cal desenrotllar en epistemològica classica de rel, amb una sort de màgia hipnotica que la sostreu de tot eixarm i mal, per exemple, l,acrònim a les bufetades del poeta a la seva estimada

PoneRecompositasInStationeComas

Que semblaras, estimada? Com et pots protegir sense “recordar el dolor en públic” (TEMA POLÈMICAMENT ENORME:) Es un nou estil, Corinna dira: jo soc P-R-I-S-C-A!

(=vaig a l,estil desendreçat de les antigues (prisques,) sabines, primeres senyores de Roma, quasi cofundadores.

Ovidi persegueix obsessivament la continuïtat de la foguera sexual, el fogot (Rampell, si mai he d,editar el que em resta al portapapers sobre el que ja he fet).

L,amor associat a la llibertat, i a coneixement universal es possible que neixi amb Ovidi. La resposta apareix si es dona l,ocasió de perill, i si no es balma de contingut, literalment es pixa. L,origen psiquic del càncer es pot presumir relativitzant aquesta acció purament física, com esmento a vegades: un contingut que retens sense haver d,aprofitar crea un pain.

La composició dels Amors, llibre primer, dirigida a la deessa Aurora es la meva favorita, imagino el poeta escrivint recolzat a la cuixa de la seva estimada dormint.

NOTA BENE: “El que em resta en el portapapers=El que em queda al tinter. Anem homologant el llenguatge a l,avui.