Les dobles bogeries l l,autopsicoanalisi

 

La psiquiatria catalana només sap tractar una bogeria, sia, aquella que parteix de la perversió del marc referencial del PROPRIUM i amb mes o menys ajut de l,entorn i el context psicosocial deriva el malalt, diríem: la <<VICTIMA>>, clar, cap a un estat de confusió que exigeix RESET.

Ningú no s,hauria d,avergonyir d,aquesta malaltia que es el mateix que un accident de moto, igual, i, a un tren que arriba tard o no arriba, i es causada pel caos conceptual de la llibertat de moviment i la societat megapopulosa. Pel segon l,anomenarem la classica possessió diabòlica, en un pont eclesiàstic amb el qual la psiquiatria catalana es veu forçada de col.laborar sempre, mentre no pot, sapivol, i segurament de moment no l,interessa.

La reflexió causativa ben musculada per la matèria grisa adquireix l,habilitat simple com comprar una capsa d,aspirines de separar la perla que danya el projecte inconscient, l,ostra molesta.

La funció dels dietaris ben organitzats es sempre fixar dades temporals, bo i quan, amb les eines actuals, NI AIXÍ!

El temps de les coses me,l derivo al record: Bielsa grava un solo de flauta en un disc de pop, i Bielsa inscriu unes pàgines de l,Alexandra de Licofron en una novel.la universal, tots dos alhora. Bielsa salva Bielsa perquè aquest cop es Bielsa, i no pas Bielsa, qui posa la data gravada a foc: la primera feina remunerada i el primer govern de dretes a Espanya.

Aquest fet fix pivota literalment a la curació dels complexes, repetim: el millor de l,art son caires actitudinals i procedimentals exitosos, molt mes i força que productes artístics.