La Visió Mítics

Certament certs literats hem entès com darrera de les gestuals paraules i sonores, existeix una insondable i perillosa font de sabiduria la qual, disfressant un miratge de raonament correcte i homologat, descobreix actituds que només s,expliquen mitjançant mites existents mes enllà del tercer mil.lenni abans de l,era catòlica. I mira: ara ho he recordat, per aquest error: les sectes evangelistes de l’actualitat, al moment d,ensabonar la víctima, m,anomena acollit de Jesús.

Els dos qui mes hi van ficar cullerada foren el britànic Robert Graves, i el fals polonès Vintila Horia. Tots dos van quedar meravellats davant l,univers dual sobre el qual Hegel havia presagiat fa tres-cents anys que era font i límit de real bogeria extrema. Els Mass Media ni de conya ho resolen a la Platònica, i com a màxim igualen el Bé i el Mal. Estar mes enllà del Bé i del Mal no te res a veure a,b superar Hegel, si segueixes instituint la màxima platònica.

Es tasca del xarm poètic infinit identificar la paraula mítica i son gest conductual, de manera que invoco els bilions de xiscles que sorgeixen d,imaginaris mobles segellats: la pandemitzacio del col.lectiu LGTBQ/HD3 no fa cap servei al progrés que pretén, per que? Es molt simple: saber estimar i no saber estimar es el mateix si ho fas amb un home o amb una balena. La bandera de l,amor, categoritza-la com vulguis: mes de la mitat en queden fora.