Descartat El Parapent

 Cur non et caelum tertia via facis?

Ovidi, Ars, II

Aquest distic va merèixer glossa i nota exhaustiva, rierols de pura tinta (Ferrete, Marçal) de no acceptar que la navegació marítima fos una realitat al segle I aC remuntable, també, a èpoques mítiques típiques del testimoni perdut.

Ovidi no desdiu del Parapent, ans, ben llegit, abans de comprovar que no assegura la comunicació en vol el descarta. El testimoni ha de ser pres en serio.

Els seguidors d,Horaci, i l,alçada superior al podridor de les Piràmides sovint hem de fracturar el nostre atac sobre el de Sulmona.

Salten guspires al barrejar-los, i això compon en si mateix un indret, joc de bell indret, dic (Salvat, 1.912:) per a figurar els agapes de fa dos mil anys i pico.

Els reis egipcis podien tenir els seus sepulcres com a ZONA DE REFLEXIÓ (SuperNanny,) o de recer a l,estil de l,arquitectura dels OFICIS per a Llorenç de Medici? Les revoltes populars eren així sufocades, a totes llums, i a Roma igual, podem inferir, del Vaticà, amb el beneplàcit avantatjós de les Noves Tecnologies. El retall de la vida i la igual figuració solemne, representativament verifica, son la mateixa cosa.

El parapent estava destinat al mateix règim de les naus marítimes i carros de bigues i quadrigues, però no tenia resolt, al segle I el frenesí supersticiós que garantia deixar registre de tots els casos (naufragis, i eixides:) a l,οικουμένη.