La Meva Catalunya.

 Els catalans som gent d,unitat, i doncs volem un rei, sia tal el Borbó o posa-l,hi el renet del Timbaler del Bruch: amb tant d,entusiasme el celebrem com el blasmem.

Posar el crit piadós al cel per l,anarquista executat era una acte de masclisme? SI. ossia:

Apel.lacio a la mestressa com a mes accessible, per la seua condició de senyora, a la misericòrdia, apel.lacio al matxo (Cesc Franquesa:) com a factor (=Deu) d,unitat i força.

Molt catalanament homòfobs a l,igual, però això ho posarem en un altre indret

Que Jems i Pau s,admirin de lluny...Potser ens demanem en un examen de consciència, catalans, quina horrenda propaganda fem al cosmos de nosaltres mateixos?

I tanmateix era un abús, en una conversa a la Cartoixa de Chopin, que una britànica interrompes la conversa per preguntar, una sortija: HOW MUCH IT COSTS? Allò no era turisme, allò mes aviat era guerra, per la deriva del concepte perdonavides.

Repeteixo, com a català només tinc dues queixes, de la resta del món:

1. En demanar quina hora es.

2. En demanar un cafè amb gel.

La resta de la meva catalanitat viu, i també viu en català, tranquil.la.

Sembla, per acabar, que hem fet amb les Espanyes allò que el poeta Horaci clamava dels grecs

Graecia capta ferum victorem cepit.

El català es ben possible que no trigui ni trenta anys a manifestar-se en la puixança que els disturbis civils han llavorat de fa vint anys.