ACTITUD OBERTA, I ESQUIZOFRÈNIA

 

Retorn a la Rutina, després del Merdipluvium

L,actitud oberta, open mind, tan profitosa per als correlatius aprenents de grau, i experiència recol.lecta sempre, i sempre s,hi disposa, especialment per als poetes com soc jo bona peça, en la relació social, i la lliure circulació de vibracions, dins l,aliment i l,intercanvi plaent, imitativonoibles de per si.

Un cop escoltares, als set anys, un professor enfadat; un altre cop, una senyora catxonda, veces i veces reomples el well d,ones sonores que algun dia hauràs de pixar i fer-ne femta: l,esquizofrènia es un principi de digestió dels actes globals de relació social.

Eiha una higiene, una possible etiqueta que socialment es el mateix que proveir-se de paraigua en tarda de tempesta estiuenca.

Fot que la canalla d,avui, després de quaranta anys fent- ho jo, posin al límit, encara, la seva integritat física posant a prova carreteres de segona amb ses intrèpides bicicletes: em poso negre i ple de malenconia, que des de la mestra Pilar del Parc del Guinardó, l,any 1.982 als meus temps d,avui l,actitud de les persones recipient de crítiques segueixi essent la mateixa d,una senyora lletja dins un conte d,Andersen, etc. Etc.

Pixar ones doloroses i tòxiques passa per construir laberints a tot nivell: llibres i passatemps, Poesies i opera: haver tingut una germana impedida (ACS, EBM, +2.007) personalment a mi, treballador extranegre de tots els meus picats doctrinals i faules des que vaig néixer, com qui diu, m,ha retrassat la dissort en la convalescència.

Personalitzar la toxicitat es un error; un altre error es no llegir el σήμα de l,abastiment suficient de les falagueries i platxeries, cosa que sempre donarà revalida als tres timbres dels espais teatrals.

La presencia del monstre fa cessar, a les estones i situacions on es fa present, esdeveniments estàndard, i altres, de relació cívica (espais laborals, espais de serveis en general:) per un instant, l,addicció perforada de l,universal a imitar gestos i formes vibratils per deixar passar un instant (en català, en diem, “Ha Passat Un Àngel”, a no fer núvols sinó apreciar quelcom pertinent a la higiene de les ones magnètiques i els agents nocius exteriors, per dir-ho clar: el qui la societat garanteix de poder-s’ho fer tot a sobre per un moment fa desaparèixer les galanteries de la cortesia per centrar l,atenció, inconscient pel mal moment però ben resolta, en quelcom que la natura reclama per prosseguir.

L,addicció a la forma es un quantum retòric anomenat οξυμωρον i totes les cultures neollatines si mes no, respecten la tirada oberta a la superstició màgica que arrossega, per entendre,ns, el poema acaba quan acaba in cicle natural, el mestre en això es clarament, entre els antics, Ovidi, i molt superior a Virgili, si el comences a llegir per les Elegies Tristes i t,atreveixes a les Elegies Amoroses. Com diria Jofre Llombard, el poeta posa la darrera paraula al Whattsapp.

Les primeres demanen el final de la tempesta al punt que acabi el poema, i el poema acaba. Pel que son les segones, calen unes intencionalitats de lector mes perversament alegres perquè, Amors i Art d,Estimar, esclaten en uns satoris imprevistos al caire de cada cantonada.