Res Et Tempora Rerum

 Recentment des del divuit, i antigament força, encara, ha calgut refrescar els suasoria i els controversia (scimus, Ut soloecisma, sperate in Ennio latino exceptis tribus nominum casis, id est, toto latine quam Romane minore) de manera que avui:

Demano a Montse, amb especificitats psicomotrius que em dipositi la burilla de la cigarreta a la bossa de 5l que ens fa de cendrer, entre altres, i accedeix.

Després del següent cigarret em trec dels braços, amb por de dolor, els Esparadraps dobles de la difícil extracció de fa cinc hores (mira, amor, com prenc avantatge, i per tu: quant has trigat a recuperar la meva previsió de fa tres línies i mitja que malparlaran de la meva sanitat sexual?)) mira el teu temps, vull dir.

Llavors diposito en persona a l,altra botella els esparadraps i les gases (gases, aquí es un argument naixent de l,imaginari que significa de llei, d,acord amb la OMS), i imagino que em renya la pitufa: la por es barrejar malaltia quan precisament jo vai proposar reutilitzar les burilles reconvertint-los en esponges de bany.

Arribats aquí, només em salven els tempora rerum: i argumento, amb certesa quasi completa de fonts de religió i divinitat a l,us del comú, o sigui, pensament únic, o símbol, que pot créixer de poble a planeta, i decréixer, minvar de galàxia a forat del W.C., que de moment encara no han aplicat la solució, naturalment faltarà remodelar el capteniment estatal sobre les deixalles al seu lloc, del rebuig al reciclable,

I QIXO ES EL MATEIX QUE DEU DEVA DEU

o sigui, la paraula salva.

NOTA BENE: Carregare fort amb la redacció de L,EVANGELI SEGONS BARRABAS, i aquí tots els meus brotareu paraules provocatives: si no perdo el seny del tot abans de sis anys ho rifem a Selectes de Volldamm.