La mesura del treball, i la mesura del sofriment

 Aquestes son les Quimeres del segle: si desitgem tots plegats enterrar definitivament els insidiosos, però necessaris, camins del marxisme, derivats de l,obra major, i ben comunicada d,entrada, EL CAPITAL, de Karl Marx, cal que unifiquem les mesures psicometaboliques a un estàndard que no fem gens bé d,atribuir a hores uniformes del rellotge atòmic de París.

Fitxar a l, entrada i a la sortida del lloc de feina es una típica idea del summe sàdic que coneixem vulgarment com IDEES DEL FILL DEL JEFE.

A mes, un dolor pot presentar-se arravatadorament atroç i no tenir cap importància, i per contra, es poden viure atacs psicòtics severs que es dissolen en l,ambient d,un minut sense cap record de sofriment.

Neminant, incipit feliciter, ibidem, Deo Iuvante.P.l.E

La cel.lulosa es el suport natural que registra perfectament el treball, i el sofriment: la noció (J. Blount, 2.004:) LAST TILL THE END que jo tradueixo LLAST A LA FI es el deport i hobbie dels desocupats i els ganduls, els quals tenen la virtut de fer una representació davant el fenomen del treball, com a resposta natural a allò que en reben, i ni desitgen, i ni poden anivellar al seu us de l,energia universal.