Fruits Frescos

Cadaver al Rost, lira de Pau.,.

Temptativa de lírica regular Catalana.

Pau Bielsa, i Mialet., Esquizoafectiu.

Prefaci

La creació de quisvulla vers ritmicament regular exigeix sempre unitat unipersonal de criteri, per molt estrany que puga semblar, i adesiara l,adopció de les epoques posteriors d,alguna cosa que s,hi assembli. El comediograf Plaute, aixina, navega des del iambe regular dins la dissolucio total del patro metric, a semblança d,un típic duet del tercer acte de Don Pasquale, ópera bufa signada per Donizetti.

El patro alcaic i el patro lesbic, creats per Alceu I Safo de Lesbos respectiva i unipersonalment, foren adaptats amb fortuna meravellosa per el llati Horaci, pero Ben cert Es que posa,lse en Català disloca les particions metriques i, si mes no a mi, nomes arriba a formar una dicció anodina i incomprensiblement factor de fluixesa verbal intranscendentals. L,abisme entre l,original sintetic i l,intent analitic es horrorosament cert fent cabal de Catul

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus

Visquem, Lesbia meva, i estimem- NOS (!)

La traducció omple perfectament el patró ritmicometric, pero destrossa el sentit.

Ara be: agafar el cami dels cors d,Eurípides, I, escla, disposat a no haverlos de regularitzar, o fingir un mig fracas que fáci el judici del meu accessible a la nocio de vers lliure o prosa retallada (S. Oliva), esdeve sumament desagradable en el pensament de les lloances tan sovint i escadussera estafades al meu intent.,.

El pur latrocini de les idees es imperatiu, per a l,Homer dels hexametres no sabem pero si que intuim prou fins a Quin punt, que hom esdeve dins la força magnetica de deixarse copiar, emular, esborrar i superar per la despistada posteritat.,.

Certament Es en un refugi de dolça I Lleugera malenconia amb el pas del temps projectat a un cert futur d,invalidesa on apropo el meu cos I ment on jo, Pau Bielsa, pouo les aigües de la meva vessant lírica natural. Els examens de grec, on tocava traduir els cors d,Eurípides eren, com tots, mal entesos, pero respectada la impericia per la filonada poética que contenien.,.

Aixis d,aquesta manera tinc per on continuar, especialment d,ença que la doctora Santiago Álvarez em poses sobre la pista: les estrofes repeteixen exactament el mateix patro ritmic nuclear i exacte entre elles.,.

Pindar Es una altra cosa: a el LI toca ser analitzat en l,hipotext exhaustiu que mentre no arriben les literals orgies virgilianes les serps en dormen.,.

Crear patrons ritmics que realment funcionen es apostar el milio d,euros a una flor d,estiu, i el seu exit temporal no es mesura en mesos, ni tan sol en anys: pero aixo es precisament el fruit i conhort discret del gran treball, a mes a mes, fet per ofici de grau exercit amb les de la llei.,.

La creació al llarg de segle i pico del vers heroic català, l,hexametre, a mes a mes de presentar identiques actituds estructurals

Amb el llati I el grec homeric, fou tambe traduida a l,actitud d,una colla seriosa de la qual coneixem Catul i Horaci, o sía, un intent prematur I un assoliment perfecte, respectivament, el qual segons sembla passa sempre per dividir en dos els patrons a desenrotllar per separat  i fixar, aixo Es, la base I la repetició. Aixi el patro heroic roma resolia el primer hemistiqui amb la repeticio fins on fes falta i modelacio del vers saturni, un encaix que no es vantava de prometre gaire gens, pero sorientava a proveir lleis fixes de quantitat des del començ en majuscula (tesi) fins a la cesura pentemimera. Aixi exactament Esclasans en català obra l,edifici des del contrari, la cláusula heroica amb inici femeni a l,extrem del començ.

Pensar que unes dones, i uns homes, poetes tots ells i elles, sabien com renunciar secularment a la forma acabada per ser nomes una part en el fris de perfecció del temple que bastien religiosament, amb única fe del moment irresolt es quelcom apassionant I necessari en una Catalunya que despatxa en pocs anys, a costa d,incloure errors innumers, treballs de la gegantesca ale de Catalunya Románica, per exemple, dins Enciclopedia Catalana.,.

Quan la sensiblitat amorosa del poeta enCaixa a la perfeccio amb l,amor propi del seu poeta versionador o traductor, ipso facto ja no cal que aquest escarboti mes meters cubics de terra a la platja profunda dels hipotextos de so N,aulesa, perillosos sempre, i al poema se li restableix el caire discretament discrecional.

Avui día el material, olimpic i esportiu, basic background d,aquesta poesia en el seu caire total es impossible de menar a bon port, donat que l,arbre genealogic estima sempre esdevenir confus.

D,altra banda hi ha el suport del drama, que en principi exclou aquest deure d,esmentar la saga.

Inclos podriem dir de les Elegies del mestre RIBA que rarament celebren Kubala.

Pero ni aixi. Deixem tots els enganys piadosos: sense la seva materia verge, el certamen esportiu, la poesía no te estructuralmente tampoc, i no cal dir funcional, rao d,existir. D,aquí ve que quan Riba es declara poeta a Sevilla es trobi amb la res posta (font: Xirinacs) poetas? Gilipollas!

Nomes existeix poesia com a mantra benefactor, si, i amb continguts excessius, o sigui, en el plan de la conducta, i manta vegades, de l,autoconducta. Aquel manilla solas cantabit ad aures.

Reinflar el poema de contenido son les resultes d,un esperit maniacodepressiu que s,autoresol completant-se en l,escriptura obsesiva, aquest soc jo.,.

Pero el  propósit no ve d,antic ans, amb aquesta poesia, excedir I excel.lir una sort de ANGLICANA LATINITAS en sentit modern del terme.

Trobar un británico comunicante d,emociones es bell i meravellos, perquè son la gente que se les empstrolla millors a la conducta.

Llavors el meu fet es totalmente funcional i possible.,.

Tenen sao de perla, mare, les llagrimes teves

Visqui jo día besant-les i nit rere nit dia represos 

Ton do dels dols de donar I donar sol i tornar-hi per nervi 

Espectador impacient dels brots, amb l,inacabable

Després el sigui jo 

I precisament aquí segui 

L,intim distanciament de

Molestia qual poderosa.,.

Que el vital sobreesforç no pot negar.

A mi em toca dar-te

 festa 

Per als armaris divins i servir-los el néctar 

I l, Ambrosia als apressats vaters

Empastifangosos

 de rebufats mentiders laberints

I  d,esfereidores

 Faules infantils

Amb vista espasa soltera 

Deu me do un vas tot día vital, Castalia densa 

Pura licor i meat en bon fi riu que penso pels segles.,.

Bona sort en diu tothom I tothom diu-ne fortuna

Guardar un secret es fa

No altrament que fent-lo explotar ras

Fondre,s A l,aire estantis per als pedrenys 

Homes I dones 

Resultant-ne resolts de tot eixam aprovable

Balderament oblidats de llegar un dolç parenostre.

A1

Pels ulls mira la serp que em fa presoner

I examina solt de la mera vritat

I el controls voluntariosos

Tempestivoles sempre al frívol universal

Que

 ja si hauran mai sentit passats mirar-hi

Enrere,

 quinze anys

Els resonará la novena

Coral Alegria

La de Beethoven 

I no tronaran encar si fou befa.,.

Com sigui i no de cap altra Faiso que estimar el brut rival fos 

L,imperatiu 

Regnant entre tot costum

I passats els

 putrifaents llucar

Que baix aposta l,amor En 

totes les fonts malmet La cortesía divina pura 

I se n,esdeve tot el mon una máscara porpra 

Pero que punyetes es

Un trofeo barat examinat d,or?

Els malvats dominen el mon sencer .,.

No hi ha dubte.,.

A2

Un temps destructiu apostat a l,abisme 

Va caure 

com un drap al fang 

I en alçar de nou la manassa 

Partint ha restaurat , de cinc minutes exactes 

un forat inacabable 

En alguna cosa millor que 

Jo, i No tan Bona com tu

Pero bat bondadosa 

suficient. Mes enlla els jubilats de cervell.,. I lliço hi son

Enfonsar-me dins els laberintics cellers 

On la pena

La veritable reposa

per lagrima llagrima tots greus

Desassosecs previst de venidores 

Centuries 

per desensurar, un poc de sucre

I tota

 l,ácida sang servada pels viaranys

Zigazossos

 d,un desencis encadenat.,.

A3

Per atrapar tremolosa 

pesca senar 

Cal ser expert senyorial a embocar-se 

Tota la pols

I el dia que tot Ho arregla

Es que Dura tan poc,

 oh de mi, oh Bo dura poc!

I els zodiacs 

ballen al infinit

Si me,n deixessis engruna 

Tinc tres concerts de Viena retrassats a la butxaca 

Rivalitzar per un clos retret el mes

Abominable impera a dreta llei

En l,art; I l,obit assuauja es-

Piritual com a pomadeta el jo

Dins el mateix

 si perillos.,.:

Ja no existeix el gau que compensa 

I rodoneses formals de torta tortura

Engalipen

 el temps als desconeguts de si

Mateixos I maten

 la salut matant el temps.,.

I era tan sóls aixo

La cadena 

Numerologica de Jesús

I dels anys: hem mactat trescents

Jovades d,Horta I bous cada dia 

Per un miratge molest

I prometedor de castigs 

Invisblement envejats.,.

A canvi del cántic etern.,.

AXx

Degudament la lloada bellesa 

Des del seu setial genera mes bellesa

I Es basteix un día etern aquell

Qui la sap presenciar arreu havent 

Partit del just Eixam I ja no dolen

Els blaus a la retina

Per presencia de gripaus cridaners

L,home bell s,entrega sempre

A l,amiga mirada de l,exterior.,.

Per que caraines la tristesa 

Del mestre seglar sigui llei

A l,actitud de la lira omnimoda

O per que fullaraques empelussades

Dissuadeixen tot hom abraçar l,alber 

Del record i la memoria transitiva

Al Mes Enlla, i tal ment 

Ocultant l,error infantiu de no matar

L,esperit a temps per vomitar vinagre 

I ser un boques de rixes incomprovables

Pel fastic de tocar un penis senil?

No se, es hora de matar l,esperit 

I millorar l,habitacle de la llet.,.

Jo nomes conec el senglar etrusc

De no parar de fugir-ne.

AXXX

Afrodita en son tron d,or i Maragda descansa

Quelcom de pel i de records de fruiterars 

Ha bastat dedicar-li:

Ella perdona el guerrero triste .,.

No confíen en mi demostra l,acte 

Fals per seguretat I m,inflo d,odi

Soc dels qui de la vida mes que una poca

Escorrialla social no n,he de fer res

Tant se Val acomplir les obligades 

Cortesies com no: no em reconeixen 

Al carrer i balderament a casa.,.

AXXxc

La bogeria esquizoide no existeix

Quan el teu relat

S,adapta a l,imaginari fílmic.,.

I no parlo d,hospitals sinó de semblances

Reals. Comunicar un fotograma 

Salva tot o quasi. Mentre els temps

Dissuadeixen a l,aplec del fum

I la cervesa freda, o sigui

Una maledicció el qui posava

Aquesta discussió i argument

Sobre les espatlles de la Malta molta

I fermentada. Ja han pagat

Amb la vida cruelment

O bé m,ho va semblar

Ballar i escombrar,

L,Eucaristia de Jesús mateix.,.

Per tot I cada celler privat rebentat

A la companyonia perpetua una serp 

Eterna prenderá part de mossec verinos 

A l,incaut, mentre el culpable s,absol

El poder, despersonalitzadament afua

Els seus llavis verinosos en els estanys 

Promesas del Tenar.,.

Jo només miro la mort mirant-me

I disposo el sensible al conhort de part

Aliena de nosaltres, ell i jo,

I aprenc de fer fonedís el nom

I estafar el cos al lloc on la mirada

Distreta s,autohipnotitza

I el joc d,oblidar esdevé certament dolç.

Es quan creix I de cop el tracte amistos huma 

Que s,espanta de si, I tot el poder de ma

Que diposita en ma i sempre se dissol 

Qual figa de bell coll desprofitada al tast

Dels ocells I els humans.,.

Arrencar-li un Bueno al mestre Navarc

Equival a defendre,m a sang i foc

Del destí pressupost.

Ara es ara la vegada

I aviat Adesiara,

Que la figuera fot com li peta

I no crema sosa a les arrels

Potser perquè ja fa olives

I el transsumpte transidentitari

Era això, això era i no tallar-se

Els genitals, ara soc un pal.lid oliu

I les resultes tristes, i les resultes felices

Em sonen igualets.

L,esperança es tota ella

Dins la sopa de galeds.,.

Saps amor Jim qui te dret sobre el bàlsam

Universal i les aigües de Jesús,

O no comprens el do ineluctable del Bo?

Per això el mal no pot ésser mes del que ja es

I el bé que se,n garbellets  distingeix

Diferenciades intencions en les mateixes

Emissions fetes paraula

I que em vingui Pere Quart

Amb tots els diccionaris sota el braç

Els que donant validesa a Pompeu Fabra

El desacreditaren fent-Lo un cami 

D,infinites serpentines desconcertants.

Tot el conhort del mon Es amb mi

Quan un nen m,unta l,arnés de la pell 

Amb el sacrifici de la flama

Oloros de mes vida, balsam

Guaridor.,.

Mal s,arruini aquell a qui sembla be prou

Mai no honrar l,amistat reserant-li la

Pura clau sentimental a mi mai 

No ha de fer-se,m amic

Pero aquells fets actes i paraules del bon Be

Que practiqui quasi sempre encara no

S,asseuen a la falda dels seus dos poetes

Perquè no podem molestar els sobergs 

Pagats de si mateixos que s,abillen amb ells

Com vestits nous, pur traut de tauts 

I encertaras si els obligues a pagar

Encara nomes fos una suma petita 

I aquí es on riem els poetes, poc,

Pero riem.,.

Pero sempre el gresol dels MEUS millor

Fructifcats sentiments siga sisplau oh Deu

Oh Pancraç i Jesus una mirada sola

Feta Greg parauoeig tirant cap al perdo 

Des de la comuna autoimpostada

Comprensiblement i pactada seriositat

La vertadera de serior, la que promet aviat 

Patis I diversio un cop acomplerts els greus 

Deures inexcusats, collaboration-hi tot

Bona I want català gran i Minho I jaiet.

Preciso la grapa del araneid 

En l,esllavissada cerebral que em  posseeix 

I fíl d,or I fil de coure I quelcom

Que enganchará les punyalades morals

Per les qualms no acepto que degradin l,ignorant.,.

I la tinc, tinc el luxe senpre i el tinc 

Daurat on anar entretant dels calculus binaris.,.

La pitjor dels serpents per escometre 

Amb mortal queixal aprofita nomes

L,ocas completament

Imprevisible des de tot angle 

I mata calladament inexplicable.,.

Antistrofa directa

Be que ella mare nodrissa Es la sola única 

Que em separa de recar per un caramel

De bola estratosferitzat al record punyent 

D,una riots infantil foratemporalada.,.

Estrofa directa

Jo vaig fer el cardenal quan ell, el cardenal,

Va fer el llop solibund mullar la cua amb exit 

Les turbulentes aigües dels MEUS  miralls 

Esvaloten I desanimen la pell,

A la gola del llop feia caloreta

I tot era resolt amb rialles.,.

Pero on la nit atzabeja iguala la llum 

La llum mes total i inspirada

La nit, on el crim pinta de disimulo religios

Es on jo sempre calculo l,apogeu lunar

Casa meva, sempre, casa meva i temple

De la identitat autoredempta

Vouluntariament igual

Petitona com grossa 

Petita com gran.,.

Els pajarus mascle son sols a tenir pit

I plomatge decorosamente acolorits 

I cantar melodiosamente sols

Gran preu per no patir maternatges

I cures superficials la beutat

Dins la conmiseració católica es la mes

Dolçament administrada

Als eixelebrats nois que espermitzen 

Sense adonar-se,n a temps bo

Del fruit aprovable

Les flors mes cridanerament altiues 

Paguen el preu de la bellesa 

Amb una maduresa immolesta.,.

Des del día que Jaume bon falta

Al deure programat i cómplice de viure 

Per saber de mi mentre visques jo

Tot es no negre nu 

I llagrimes.,.

Faltarán quaranta anys encara

I no habré viscount res

El viu, el viu quelcom no solsament 

Dins meu tambe a la vista

I la llagrima del ull dret del qui canta

L,emigrant l,he vista de grada estant

Privilegiada.,l

Perquè practiquen l,Oblit, tots els qui

Tendrament navegant I falaguerament

Suaus I sempre indulgents amb la rao 

Menteixen al clos del portal del seu simateix.,.

El sortos ultraconcret viure a cos de Deu

I de rei arriba a prendre per costum

I solsament es tracta dels angles 

Per deixar parlar la vergonya del voler 

El que es bo, la voluntat m mes enlla 

De l,aprovacio i el desencis teatralitzats

Es l,unic que separa a l,esperpent 

El vinagre dels vellards penitents

Impudicament.,.

La gente no Creu en els angles 

Ni si es cert que se,ls representa al mapa

D,alguna inabastable, incomprensible forma

Secret de privilegiats poderosos.,.

La meva Pluja fa sao sobre tots els homes

Abans d,acorralar l,interés total,

I fujo, i fujjo de mi mentre

Fa bo de dir.,.

Solsament una manera existeix per bons 

Donar els actes I les paraules I es

No perdent mai la guillotina de vista

De manera que un espectador sarnos 

I riallerament mofeta activa

El Rellotge accelerat del progres agraidissim

Com font gélida a agost.

Com mes n,hi poso de fantasies I fantasmes 

Al meu vial menys pesa el meu braç

I poca força de coratge cal

Per es borrar l,infantil inadmisible 

Que m,acepten, que m,accepten!

Feliç i benaurat Deu cops i qinze!

Bonejo felç per primaverejar a cada

Tombant del rellotge llaminer.,.

Un minut en els vius de qualsevol amic

Em Val per cent anys

De desfeta gloriosa de l,enemic

Rutinari

El nodrit de focus es igual a un deu

Per la boca I pel semblante i la panxa 

Algún día que fou suficient i bastaba.,.

Troben, amb la veritat motiu 

De joc perpetu imprevisiblement joliu 

Mentre ni Ho veuen, s,han apostat 

De peons i cadets a la guerra 

Inconclusa que accepten.,.

Per força.,.

Mentre desacrediten la mort deixant-la per después

I no saben pero respecten a mida

Que aparquen els Odis I odien

A mida que han aconseguit aparcar els respectes.,.

La bondat clixe del qui jo era repapieja 

Amb els panics sostinguts, les angoixes I ansietats

M,HE TROBAT A MI MATEIX

I SOC GAU D,AUTOCOMPRENDRE,M

Mentre el cadaver al rost 

Espectral de les morals

Tortures se segueix fent

Olí i martell no han de faltar 

Repeteixo: oca quest

I pentino els meus corrents

Com la salsa ultracncreta 

Pocos miracles, magia be,

I reials quefers de burro

Avorrit.,.encresto el gall 

I la Pau s,autocncreta.,,

Compartir de mi no cal sino el moment

I el producte dels afanys em pesa menys.,.

Desplaçar el centre confessant l,un a l,altre

Totes les voluhtats propies de cadascu

Amb un petito vel de vergonya i pudor

Verbal, quasi per aixo visc

Quasi per aixo faig

Que estimo, Per aixo

I les desferres s,endolceixeamb txances de salut.,l

Por, impotencia i desengany i desencis 

No poden contra la gratitud

Un cop pico l,ullet 

A les trampetes ministerials destinades 

A empoderar com vull i es request el meu

Desti, de desti, la meva

Estrella d,estrelles amigues Qi sonen com Jo.

He perdut la cursa kilométrica 

En termes de llum poc importa

Si Deu pagara o el diable els extrems 

D,infelç mordacitat esterilitzada 

Amb pianos de cua Avui.,.

Jo he vist plorar Cole Porter

Ningu no sap qui es Cole Porter

Plorant.,.

El Be comparteix les voluntats sempre

I nomes s,amaga dins el joc alegre I discontinu

Del nisesap.,.

Per haver fet una ganyota

El vei em repeteix I propala.

I l,antidot el trobo, on sino,

L,altre vei davant el qual

Assajo la ganyota oposta.

I aixi tot el meu mon s,autogenera

A l,infinit, amb un forat que desguassa

Responsabilitat a mida que carrega 

Tota impostura graciosa preferentment.

En aquells temps de trufeigs I pels amorosos

Esmerçavem al aula faules de combats 

Que no ens picava per demanar als avis 

I de sobte trobem que la guerra som NosaLtres 

La segona oportunitat veritable es tema 

Del discret prosseguir dels anys

I les imperdonables estacions 

Amb les quals el Bon Deu

S,autoexclou de reprotxes 

Els vençuts abans del primer mos d,arros 

A banda se,ls anomena frustrats 

Desgraciats I fracassos.,.

Ell tambe sap el que Es haver sentit dolor

El Deu que reia del meu Gin pacific

I de portes endins aquells Altres

Que estalviaven els patriarques a sal.

Jo, la mare,.,

Pero el llamántol nomes sap amb força

De sal, aixi quelcom de bo tambe jo

Per miserioses a la crematística  propia

Fossin les meves poques sals de paquet

Permeto haver estat

Religiosament el projecte

D,un exit personalment lassat al anim.

Deso Les rialles felices Després 

Decles complantes atroces, sempre Després.,.

Els espais, amb tot cedien a veritat

Com un fruit rar pendent de sofriments 

Amb el premi d,una anima forta 

Morta I tot, tot I morta

Perquè pugue reservar l,alcova 

I l,okupa, la de dos.

Desvirtua la llibertat del treball.,.

Quod sequitur fugio, quod fugit, ipse sequor

Ovidi 

De la turpitud corporal i dement de les primeres 

Tres adolescencies 

En el rebuig de la voluptuosa concupiscencia 

Per saber

I el sobtat coneixement

D,haver encadenat un día etern

Dins la meva especie, de mi

M,han despullat totes atribucions 

Per començar 

Quelcom que no cansa

I no se sol molestar:

Jo ja soc en Pau.,.

ENDRESSA A JEMS HILLIER BLOUNT

Pero allá on l,amor del poeta

I l,amor propi son un

Es on realment Visc I reposo 

Sis I no menys que sis anys li atrapo 

L,atencio sempre de l,oci fruitos

Larga vida els augurs me li prodiguin 

En tale Estat visca la republica inclusiva!

Per que? Perquè els Catalans 

Hem fet l,abraçada grossa

Com l,horitzo, I en sabem.,.