MATURIOR VIS
James sempre juga amb els límits del Més Enllà per obtenir matèria poètica, de factura típicament alquimista i canviant des de l'autogeneració cel·lular.
Aquest nou album, el sisè (Once Upon A Mind) Hi havia un determini antic, es pot traduir, al català, explora amb orquestracions al límit elèctric dels possibles, i sempre deixant-nos demamant i suplicant per unes flautes o trompetes, vents, o saxofons, i ja no presenta cap límit del rubor, bo i bandejant les paraules de codi sexual o censurable.
Es tracta d'una obra madura, de l'estil del que els anglesos anomeneu Masterpiece, o sigui, millorar la present i obtenir qualitats del suprem, el sublim i el desplaçat en descàrrega musical.
Si amb The Afterlove James ja havia obert un esvorant de pura rivera de novetats eb la forma artística, aquest sisè àlbum s'afinca i afiança en els arriscats resultats obtinguts, i per primer cop, seu, mirant cara a cara no nomes els artistes pop, sinó també, encara i sobretot, tots els artistes de tota la història de la música presents, passats i futurs.
L'aposta alquimista sol ser un candi, o dolç caramel, que fretura moltes vegades d'aprovació, i només un cop de cada mil realment dona la campanada.
Així, els meus Orgasmets de la Divina Vida, per exemple, en petit comitè van resultar un revulsiu a la mediocritat.
Jo, que estimo James Blunt, el contemplo des de la primera caràtula de Back To Bedlam i em ve a la ment aquella escena de la pel.lícula de José Luís Cuerda, Amanece Que No Es Poco, on un projecte d'home estava brotant dins un calçot en un horta.
El projecte d'home Bñunt s'auto i ultraconcreta a cada pas que fa, i porta l'estendard insigne d'un home de profit que tracta les angúnies i alegries del comú i l'universal, un factòtum mitjanament seriós, però a bastament enèrgic, i quasi èpic, però assentant els principis de la lírica, un cop més, com un n'hi pot haver en cada segle des de Salieri i Mozart, i portant tot l'aplec de les rates en abismes de segona realitat agradabilíssims, que alleugen l'esbart humà al mirar-se en el seu mirall.
Enhorabona, James, i per molts més.,.
Aquest nou album, el sisè (Once Upon A Mind) Hi havia un determini antic, es pot traduir, al català, explora amb orquestracions al límit elèctric dels possibles, i sempre deixant-nos demamant i suplicant per unes flautes o trompetes, vents, o saxofons, i ja no presenta cap límit del rubor, bo i bandejant les paraules de codi sexual o censurable.
Es tracta d'una obra madura, de l'estil del que els anglesos anomeneu Masterpiece, o sigui, millorar la present i obtenir qualitats del suprem, el sublim i el desplaçat en descàrrega musical.
Si amb The Afterlove James ja havia obert un esvorant de pura rivera de novetats eb la forma artística, aquest sisè àlbum s'afinca i afiança en els arriscats resultats obtinguts, i per primer cop, seu, mirant cara a cara no nomes els artistes pop, sinó també, encara i sobretot, tots els artistes de tota la història de la música presents, passats i futurs.
L'aposta alquimista sol ser un candi, o dolç caramel, que fretura moltes vegades d'aprovació, i només un cop de cada mil realment dona la campanada.
Així, els meus Orgasmets de la Divina Vida, per exemple, en petit comitè van resultar un revulsiu a la mediocritat.
Jo, que estimo James Blunt, el contemplo des de la primera caràtula de Back To Bedlam i em ve a la ment aquella escena de la pel.lícula de José Luís Cuerda, Amanece Que No Es Poco, on un projecte d'home estava brotant dins un calçot en un horta.
El projecte d'home Bñunt s'auto i ultraconcreta a cada pas que fa, i porta l'estendard insigne d'un home de profit que tracta les angúnies i alegries del comú i l'universal, un factòtum mitjanament seriós, però a bastament enèrgic, i quasi èpic, però assentant els principis de la lírica, un cop més, com un n'hi pot haver en cada segle des de Salieri i Mozart, i portant tot l'aplec de les rates en abismes de segona realitat agradabilíssims, que alleugen l'esbart humà al mirar-se en el seu mirall.
Enhorabona, James, i per molts més.,.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!