La Merda Autèntica
Sóc en Pau Bielsa, i Mialet: Esquizoafectiu.
Durant uns temps vaig ser llatinista, i estudiar grec i tot, a la Universitat.
La graciosa llum de la Filologia, he comprès amb els anys, rau sempre en fer allò que Espe Bielsa havia llegit en un tom de Txèkhov, si no m'erro: estripar llibres, pixar-hi i defecar-hi a les llargues hores de guàrdia a les biblioteques.
Gregor Damschen em va ensenyar com podia desarrollar un veritable fake a la revista planetàriament més rigorosa, i mica en mica m'anava adonant com el mestre més gran sabia també fer la trampa més subtil, i el forat més irreparable dins les literatures occidentals i mundials.
Els fascicles de preparació del llati, els oficials de CEDÉ arriben a identificar matisos aspectuals en la llengua romana de fins a disset aspectes verbals. AIxò és la venjança d'un llatinista, sense dubte, contra els mestres hel·lenistes.
EL laberint idiota de mètode de grec requeria treball secret, i compartit, així, jo, que coneixia i conec l'autèntic i sé com tractar-lo i reproduir-lo vaig emprendre sobre les espatlles el farratge de produir les versions analiticament més pures i poèticament inspirades, quan no entenia papa de grec. La Gemma i l'altra Gemma es preocupaven de resoldre una versió analiticamnet acceptable de sensu, i la Mildred s'encarregava d'ignorar tot del tot i anar passant fins a llicenciar-se.
L'actitud lúdica de l'acadèmia era evident: les llengües clàssiques, fomentadament pels mateixos catedràtics de la UAB eren unes intel:lecticones amb què ens enteníem entre nos quatre mariques.
Prova n'es que davanr la demanda de instrucció grega per a determinar les arrels de les ciències entomològiques el Departament no fes res ni proveís material.
COrrentment el públic d'aquesta llicenciatura si sent interès és per la vertent enigmística global en la poesia clàssica, i em consta.
Qui pot alliçonar, ara?
Quan vaig demanar que em convalidessin la repetició d'una assignatura que no havia pogut seguir per malaltia, no van considerar suficient motiu. ARA JO, PAU BIELSA, I MIALET: ESQUIZOAFECTIU ELS HE ARRUÏNAT DE PER VIDA.
fot:-)
Durant uns temps vaig ser llatinista, i estudiar grec i tot, a la Universitat.
La graciosa llum de la Filologia, he comprès amb els anys, rau sempre en fer allò que Espe Bielsa havia llegit en un tom de Txèkhov, si no m'erro: estripar llibres, pixar-hi i defecar-hi a les llargues hores de guàrdia a les biblioteques.
Gregor Damschen em va ensenyar com podia desarrollar un veritable fake a la revista planetàriament més rigorosa, i mica en mica m'anava adonant com el mestre més gran sabia també fer la trampa més subtil, i el forat més irreparable dins les literatures occidentals i mundials.
Els fascicles de preparació del llati, els oficials de CEDÉ arriben a identificar matisos aspectuals en la llengua romana de fins a disset aspectes verbals. AIxò és la venjança d'un llatinista, sense dubte, contra els mestres hel·lenistes.
EL laberint idiota de mètode de grec requeria treball secret, i compartit, així, jo, que coneixia i conec l'autèntic i sé com tractar-lo i reproduir-lo vaig emprendre sobre les espatlles el farratge de produir les versions analiticament més pures i poèticament inspirades, quan no entenia papa de grec. La Gemma i l'altra Gemma es preocupaven de resoldre una versió analiticamnet acceptable de sensu, i la Mildred s'encarregava d'ignorar tot del tot i anar passant fins a llicenciar-se.
L'actitud lúdica de l'acadèmia era evident: les llengües clàssiques, fomentadament pels mateixos catedràtics de la UAB eren unes intel:lecticones amb què ens enteníem entre nos quatre mariques.
Prova n'es que davanr la demanda de instrucció grega per a determinar les arrels de les ciències entomològiques el Departament no fes res ni proveís material.
COrrentment el públic d'aquesta llicenciatura si sent interès és per la vertent enigmística global en la poesia clàssica, i em consta.
Qui pot alliçonar, ara?
Quan vaig demanar que em convalidessin la repetició d'una assignatura que no havia pogut seguir per malaltia, no van considerar suficient motiu. ARA JO, PAU BIELSA, I MIALET: ESQUIZOAFECTIU ELS HE ARRUÏNAT DE PER VIDA.
fot:-)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!