una mirada que no es reconeix en allò que projecta si no és amb el camí, moviment i estatus paral·lel, a l'estil de Locomotora a costat de Locomotora a la General de Keaton. mentre veiem qui era Lucà, a través d'uns trens desbrossats o menus (follia boja) mirar el meu Lucà és córrer com un company (paralléllous = al costat de l'altre, agafats del bracet), en el qual jo em veig mentre la festa de la vida passa de llarg de tots nosaltres. Lucà, Pau, amics, i família, oficial i oficiosa, que no em veig emmenat a tenir relacions amb fills mascles naturals i que s'ho muntin que ho saben fer rebé.
La Fàrsala de Paubielsa és la història d'una promesa en extorsió, si en Pau vol viure ha de regalar les palmes de llorer que li corresponen, bé, no totes. ostento la sort o el cas d'un premi literari important, altres menors i univesitaris, i miríades de mimètics imitadors que estan redactant en vida meva adesiara l'estil de Pròtàgoras perdut, tots dignes del premi Nobel.
i doncs en Pau demiurg, en Pau, qui indica camí als ignorants els fa esdevenir savis, amb el cost d'una rabieta descomunal, però ha de ser així.
de fet, sempre ha hagut de ser així, comprar un minut menys de molèstia i tirar al diable el meu talent, fet que res no té a veure amb la moda postovidiana de no signar amb les pròpies rúbriques les obres de poesia sobretot, allò que en temps del vat de Vallcarca en deien "esborrar-se per consolidar-se".,.
l'orfelinat de context és la màxima lloança de la poesia
La persona està cridada a actruar. els piquets de vgaga a launiversitat van accedir a l'aula i una col·lega estundiant va sortir amb el pilotó a manifestar-se i protestar. aixó no és personal, en el sentit de l'individu, sinó personal e el sentit actual i factitiu. el jo no hi té res a pelar.
EXTRACTE DEL TRACTAT D,ODI I AMOR PER A AHF:
el qui salva el gernà qual després salva tota un flota de l'exèrcit dels EUA (qué bello es vivir, James Setwart 1932) és mentida entenent que sense ell com a jo un altre s'hauria trobat en situació de salvar l'estol.
el jo es glorifica suaument i s'ultratja greument, potser l'únic que val tenir per passar la vida bé.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!