LA HISTÒRIA

 

Es diu de Diògenes que demanà Alexandre, en aquest oferir-li el que volgués, que s,enretirés que li tapava el sol, i Alexandre el va matar d,una estocada.

La cultura d’elit calla aquí, ara ve la popular que resol part d,un enigma: Alexandre cavalcava i el va agredir des de dalt.

Cabalgando hacia el oeste mi caballo tropezó
Con la picha de un gorila que estaba tomando el sol
Enviat des del meu iPad

El poble ha de ser primer a conèixer els límits del tolerable.,.

Dins els mil.lennis recents, els dos darrers vull dir, només trobo quatre persones que hagin fet història, i ben feta, fixada i propagada amb acord social.

La Història es compon de Temps, Espai, Causa, la darrera no enganya mai i es pot categoritzar, com aquell jutge que anotava els plets en arxivadors sota el títol de putes, maricons, etcètera, per divorciades i divorciats.

Ells són Tul.li, Ovidi, August i Jaume I. Afegirem la patrística, amb Sant Agustí d’Hipona? Fem.

Els temps i els espais de les coses es trollen a nase de bé, fins al punt que no sabem de qui collons fou la idea d’occir Carrero Blanco, si no és guiant-se en part per rumbes i cançonetes com RASCAYÚ. un home que grata i esgarrapa l,efígie del dictador en una carta. Això resulta intuïtivament un secret d,estat que ha de romandre sepult.

Ovidi i August es repartien discursos i poesia lliurement i llurs Metamorfosis són sense dubte a quatre mans, incloent el desafiament de l,endreça contra Júpiter en havent-lo lloat deu versos abans al final absolut de l,obra.