el déu sol, i solitari

 

El mateix sol que ens fa patir quan es veu i vol cobert de núvols, el mateix sol que esperem que no es pongui mai, i solitari, resulta en qui celebrem brindis pels demans de ventura es nodreix (doctrina antiga:) i el qui maleïm.,.

ell s'alimenta dels encenalls nocturns i de les abissals aigües oceàniques, agradant i decebent uns i altres per torns.

l'astre rei és més odiat que mai, i també estimat, però per descarregar llum irradiar-ne també, al mateix temps participa un poc de la nit en el seu viatge estàtic, extàtic, que humanament reconeixem per fer-nos-el nostre.

el rei ha de seure en un sofà sempre? doncs el sol no es mou.

la relació psíquica de l'homidone en la natura i els seus significatius entramats està a mig camí de llur religió, i admet escratx als seus defensors i llurs obres.