DELICADESES (catalepton Bielsae)

 

Al Mestre Serra la labor li resulta assídua, mig automàtica i estalvi de risc, en algun caire notable, l’anar fent, i sobretot l’anar fent rere l’estela de Coromines i altres salvaguardes del Tresor De La Llengua Catalana: allà on Serra i Bielsa coincidírem es va fer un regadiu de col·laboració jocunda, una porta oberta que no trigà a obrir-se del revés, però cal admetre que d’alguna manera els enigmes en la societat global actual segueixen i sorgeixen sent igual i mateixos a la semblança dels antics malastres i monstres de tirania social que hom només podia acceptar i tolerar sense prendre part en sentit de justícia social ni salut pels veritables (veritables per reals, oxímoron) encanteris supersticiosos de poder absolut: en aquest punt la meva ment està segellada, i jo només puc, poeta, riure’n com fem, els poetes, per treure’n ferro, o encar: quan em poso autoritari, saber que no em resta més que repetir alguns parenostres i conciliar el son sense espant, després d’haver llegit els capteniments del soldat universal a Lucà, i llur Fàrsala.

—La paràbola de la jueva mirant el cul del seu novençà i viril amor nazi i somrient pels aucells i els vults agraïts en direcció a la caixa de cabals del llur patriarca a la botiga. L’Estat Nazi necessitava diners, més que practicar malvestats, els anys ’30, SENYORS!

—EL DEUTE de guerra Alemanya: el va satisfer, la darrera lletra, en 2.010, jo encara treballava.

—L’exèrcit inconscient de la pàtria global: existeix una pàtria qual es nomena ella sola, podríem dir de la ideologia del viu-i-deixa-viure, però ni tan sols no es manifesta per això: convé i és tangent a respectar personalment uns límits en conducta i consciència, mentre hom la necessita, i reblar el clau en benefici d’un exèrcit completament inconscient i automàtic: apareix la diatriba, a xarxes:

PERÒ FALANGE, QUINES IDEES DEFENSA?

Llavors jo poeta, ràpidament, i sense ni el luxe d’un xat inclòs de dades, requereixo per X un protocol de resum ben demanat, que en ric Hispà es diu, i inclou la paraula abstracte

IDEARIO.,.

Els agraïts i estrenus falangistes ràpidament, encara i més em fan a mans un pdf molt ben editat amb llur programa electoral recent. L’ambaixada intergalàctica ha funcionat de debò. LLAVORS JO, en un atac d’orgull o per raó de rivalitat, consiro tranquil que la meva feina s’acaba quan culmino un enllaç al meu compte de X i ni tan solsament llegeixo ni n’aprenc el contingut, de no ser que un correligionari de qualsevol idea em demanava tertúlia.

Però estem, —sempre estem! els catalans, per altres coses; un bon vi, una bona pixarada poètica de Fantes, i un bon esmorzar de forquilla. AQUEST ÉS EL FONAMENT DE L’EXÈRCIT UNIVERSAL INCONSCIENT, I global.

c.c. és una abreviatura per ostentar la qual cal haver aprovat el Batxillerat de Lletres (SIC vel FOT.) El tema de l’impostor no és cap pànic DE LA megamística com Eva Al Desnudo TriquiTroll: els ignorants hi arrauxen, i es delaten sols quan diuen

(EN) —CIRCUNSTANCIAS—NORMALES

Així no importa una merda, no importa la gallardia de l’ignorant detestable, encara menyspreable emperò, més que detestable direm, esadî: que s’omplin la boca parlant d’ORTOPANTO.

A mi tot pot passar és que m’expulsin del temple fent-ne cabal de fer-me memoritzar

ÁCIDO FLIPATÓMICO

VUIDî, CODIS oficials i gremials, en principi, de seguretat ignorant, donat que no fixen les meves credencials ni si les hi exposo en hexàmetres dactílics i timbre de l’Estat.

Aixina la societat de societats esdevé un esquema d’excomunió esquizoide PERSISOL.

El poder diem que el reparteixen tres: l’autòcrata fendeix tots els temps, l’esquizòcrata està aparcat a l’edat adulta, i el neòcrata gaudeix de l’esport i l’alegria totals, i relacions de llur lliure antull i triatge.

Aquell xaval que pedalava, venia a la xarxa elèctrica nacional l’energia generada amb els seus força i pedals, i fagocitava deliciosos macdònals com a premi.

AIXÒ ÉS EL MÓN TOT EN UN!

—El miedo real! Ahí està el auténtico Araña Payaso!, el —MEM que vaig emprar contra Dam Kim Un mentre jutjava una nova fenomènica criminal com a “serious violations of blablablàs de catxirimboles i bimbirimboines.”

Jo passava les nits bàbares a casa, amb sexe i rialles, i recent jubilat ingressava a la Universitat De La Vida.

Escadusserament, i per obra natural de MOVISTAR, EL PATRÓ DEL MEU MANSO, em surt un post a Fèisbuc:

—Velar de noche es un suicidio biológico.

—Y Mirar la geta de este señor más de tres segundos seguidos es Suicidio Antropológico.

QUAN ELS MEUS CONTACTES DE FÈISBUC VEIEN AIXÒ ALS MEUS MURS, fugien com es diu dels poetes lluny del cagaderu de Lucà al fer-se un pet recitant un vers de Neró

SUB TERRIS TONUISSE PUTES

DIRIES QUE TRONÉS SOTA TERRA

Quan tens certa confiança en els serveis d’ubicació, pots aleshores calcular que l’enemic que has atacat de mala manera, i també l’amic que has ajudat de la millor forma, no tenen esma de desfer més de cinquanta quilòmetres físics pel que els val una emoció que millor se la gastaran amb una visita als Pans Del Portal De l’Àngel, conferència interpavular i amistosa, també, a la geladeria del Passeig de Gràcia, o la pastisseria centenària dels berenars excelsos en tarta Sara i Tatin. Més els i les convé? Per descomptat, en absolut que sí! I HO SABEN? PERDÉU QUE HO SABEN!

Jo vaig escriure als inicis de la màquina jueva un PERDO QUE VOLIA DIR PERDÓ, i no rebia opció correctiva a la TILDA: l’efecte que va provocar fou un envalentonament perillós ple de coratge i salvatge d’una dama enfurida.

D’allò, vaja, que els Monty Python assegura que provoca terratrèmols al Nepal.

—Pisos inteligentes para tod@s!

—SEXO SEGURO!

—OLE! YA ES NUESTRO! (quan el poeta Alborán eixí de l’armari per bisexual).

*

Èrica es planteja a nomenar amb el meu llinatge de pila el llur seu primogènit, quan se li esdevingui la gràcia paridora i vital, i la seva jefa m’ho fa avinent.

Eihavia noms a l’antiguitat romana que nedaven com a ponts entre el patriciat i el plebeu, i aquests eren, que sàpiga jo

1.  Pau

2.  Marc

3.  Sergi

4.  Pere

5.  Altres (Lluc, relatat al culte d’Isis)

El mudaire de noms (ara no vols que et nomeni Quint, doncs et nomeno Sext, ara no vols que et nomeni Sext, et nomenaré Sèptim, Issa és esbargiments, cadella d,Enni (per Nevi:)

PRISCA, TENS SENY

Enlloc de

PAULA, TENS SENY

Nubere vis Paulo, non miror, Prisca, sapisti

El nom propi de senyoreta bruta que no es rentava el shishi, realment es reservava a algo que per raça també es podia nomenar Neanderthal, com en l’Epode horacià, el més famós de tots

UT PRISCA GENS MORTALIUM

¨COM ELS ANTICS NEANDERTHALS¨

Que una senyora surti a la Ruleta d’Antena Tres per tal de fer-se valer desvergonyidament el teorema politicoide de la “mentida repetida mil milers de cops esdevé veritat (TVTRES)” i es faci respectar fer-se dir Senyora Pau, la posa sola ella en conflicte amb el santoral ben estintolat i previsor al respecte.

Pau per a gènere i sexe de senyores és sempre Maripau, o bé Paula, i no obviem que Pau, com a gènere sexual el meu, o sigui masculí, transitivament resolt en abstracte compleix amb la significança profunda de tranquil·litat, pau, bons aliments. Tríades de mantra poderoses i amb llarg recorregut, algo de llarg si més no, uns mil anys endavant dels decostructors.

PAU SIGNIFICA MIGRAT, ESCÀS I POC, I SOVINT EL PRECEDENT ÉS DE FORÇA RELIGIOSA, I SALVATGE, EN FUNCIÓ APOTROPAICA, com el Pont Euxí, i els Manes, o esperits dels morts. El primer significa benèvol, el segon suaus.

*

Qualsevol petita victòria dialèctica contra Paubielsa és un motiu de recordar tota la vida

—Les maduixes són cultivades a Gaza?

—Aquestes són de Riudoms.

—No cal que facis anar el MOODLE, Pau.

Un subaltern en to patriarcal, això és una merda esquizoide autèntica!

Ja farà uns bons trenta anys que la correligionària amiga Mina va proposar com a títol d’una poetessa pel seu darrer plec CALIPSO “TRACTAT DE PAU”. La poetarra, estaclâ, enamorada d’un home que es feia dir Pau.

A partir d’aquí la veda és oberta, i m’ha costat engrinys i guerres d’atrocitat a les xarxes i amenaces esparses el tipiquíssim

—QUE DESCANSI EN PAU!

—MORI EN PAU!

Naturalment en Pau amb majúscula a la inicial i minúscula la resta, cosa que, ademés d’indicar intencionalitats pervertides, nogensmenys obre un espai de retorn de les altres, encara més pervertides de crear una Santa Pau.

La Pau, i Santa Pau mateixes com a topònims corregeixen aquest estat dissolut, i els mateixos qui fórem sempre mateixos, tornem a recuperar les aigües tòniques al propi bót.

Tenir com tinc jo tota la identitat (vegeu la paràbola del xaval pedaler supra,) fa i em facilita els exercicis d’esport i activitat assertiva dissimulada, o no: entro passat dimecres per una extracció analítica al CAP SARRÓ, de Valls i al obrir la porta esquerrana un usuari que coincideix en sortint m’alliçona amb to de vinagre (a quarts de nou del matí! Què havia deixat l’home per la resta del dia, antes d’ajaçar-se? Això amics, i aquí: això i aquí eiha i és la veritable demència, no cap de moment nomenar-la trastorn mental? NIMPORTA.

—GRÀCIES, MESTRE.

Passen dues nits i somnio la mateixa escena de la lliçó de les portes al CAP SARRÓ protagonitzada aquest cop per un funcionari. QUAE RATIO EST? La identitat ha volat entre persones que no la poden suportar, i en termes simbòlics ha tornat allà d’on va partir.

La identitat doncs, de tan desitjada, és la brevetat de l’ejaculador precoç. El símbol aquí compleix amb exactitud.

Una senyoreta passeja el gos i murmuro el nom de ma Germana:

—Espe.,.

Ella prepara ràpid el paper per esborrar el rastre del seu ca, i doncs presumeixo que Espe està massa atrafegada esborrant els seus delictes penals per mirar-nos de molestar altra vegada.

 

*

Tú ser subnormal, o tú ser subsahariano?

SABEN TOTS, CLARAMENT ELS qui em llegeixen que estic saltant barreres reals de l’etiqueta d’avui, allà on té ubicat el tracte, amb dret o ensense. Respecte el passat en el qual he cregut erròniament homo novus, jo, tot obrant i venent-me al concurs d’oposició per un cafè que ademés pagava jo mateix en ple 2000, per meetings intergalàctics de les tres universitats humanes:

1.  La dels Homes

2.  La de l’Acadèmia

3.  La de la Vida

Pel que em comporta, i tornem, a més a més de nodrir gestes de sants avalats per l’Església Catòlica, PAU era un nom secret de poeta entre poetes, o diguem

MVSA.,.

Desgranar el primer de Bucòlica 4, de Virgili, i el mateix primer (segon) de la mateixa desena ens l’entafora pel broc gros com qui no vol

Parva puppe sedentem/tam magno petiere mari

En una petita popa assegut/m’han girbat en un mar tan gran

O bé:

En un culet fotent marxa/m’han girbat a un matxo tan gran

(Lucà, Fàrsala)

SICELIDES! PAVLO MVSAE MAIORA CANAMVS!

=

SICELIDES MVSAE! PAVLO MAIORA CANAMVS

PAV (CA MEO GAL) LO

Virgili, op. cit.

La projecció alterna en una Musa ha de respondre sempre amb una vestimenta adequada, i amb una satisfacció més que notable, qual la basarem en l’esquema de la bucòlica vuitena de Virgili, Mort i Resurrecció, ossia: l’emoció que el seu amic, el seu fill, la carn de la seva projecció reviscola en mi mateix, el qui no cesso de lamentar la despesa, bé despresa. de la guitarra, adherit a tractes denigrants, un sofriment enorme, per haver-me sentit dir,

als catorze,

GUITARRERO

Sant Cugat, 1.982

El meu pecat fou afirmar-me de xarnego més accessible al català estàndard i quasi fabrià que un altre que impostava a força d’invertir la nasal velar i tancar totes les vocals, ( = andalús amistós.,.) per succeir a la meva terra.

I als trenta-vuit

A TU, Pau, TOTES TE PONEN

El Morell, 2.012

El meu pecat fou suavitzar els dibuixos dels sindicalistes arreu del centre, especialment al claustre de l’IES El Morell, contra les retallades d’Artur Mas, impost de moviments de somriures catalans, amb un cartell de concert de Músics identificats amb estisores, anglòfons, donat que era evident que havia publicat a Facebook la meva basarda i reguard a tals formes,., i a les tempestes.,.

Ara en cobro mig milió amb catorze pagues, al moment.

La fama pòstuma del pintor genial no ve mai del no res, i mentre el popular es lamenta de l’oxímoron injusta, el geni de Van Gogh té i gaudeix d’un

TERMINUS ANTE QUEM NON

Quasi sempre si més no, sovint trol·lable i sovint trol·lat, ésadî: EL LOCO DEL PELO ROJO film de Kirk Douglas mitjançant el qual es va fer mundialment famós ell i el cas, la vida, els miracles i l’obra del geni impressionista dels Països Baixos del dinou, Vincent Van Gogh,

Al PAÍS fa vint anys sorgí un mem amvb el seu retrat rere el rètol que resava

BANK GOGH

sense realment que la cosa tingués res a veure amb ell i llur ofici sinó més aviat amb una hora i tres quarts d’esbarjo en el mètode dramàtic a la moda dels Estats Units a l’època, i la creació viva d’una nova plusvàlua: relaxar-se dels negocis diüturns.

Prenem per exemple:

Riure’s d’humiliar el magnat del iot del milió de lliures esterlines ancorat a Ítaca requereix que aital magnat sàpiga dominar els nervis igualment com un miserable, ho féu als antanyasses, el pobrenc Vincent Van Gogh, dèiem.

Estaclâ:

Molt abans de rebre un judici formal de gustibus i positiu, reiteraré sempre: un cop trobes la solució FUNCIONAL (el where is the garage? Davant les ruïnes al Macchu Picchu) ja tot resolt: Van Gogh va servir per contemplar i calmar els nervis dels magnats mundials, els sovint empastifats amb veritable esput de suor provinent dels negocis interminables i la vida atrafegada. Llavors el desig de ser incinerats els Gira-Sols amb el seu amo: ¡AH SACRILEGI, manen els puristes.

!

Però certament sempre diré que rebentar de rel la Sagrada Família barcelonina costa un dòlar (1$, amb descomptes aplicables) i l’IVA pel lloguer del LÀSER.

CARMINA MORTE CARENT

Ovidi, Rampells, 1,15

*

Naturalment:

El poble és i resulta el primer en ser informat dels límits socials de l’actitud bel·ligerant: sap abans que ningú de quin color van els qui manen i quins usos ostenten, per complir ràpid i poder viure quan sigui que toca.

*

 

L’estratagema del poeta universal de Perú, Indiana, el mai prou justificat Cole Porter, era simple, treure ferro a la tristesa hebraica:

En el seu musical sobre els mites grecs, introdueix, amb plena vigència de l’Estat d’Israel, la salutació nazi sense problema. I pel qui la critiqui li troben, tots els crítics, un fonament universitari certament esportiu.

.,.

Quan una celèbriti es projecta ell mateix i part dels seus en la

meva vida i ofici, naturalment naveguem en espais de confusió dissoluta, i de manual: però en reeixim sempre, i dic esportivament en reeixim sempre, que s’entengui clar, si sabem que profundament el que fem no té més transcendència que bastir quadres, marcs, i imatges comprensibles en el treball de la identitat. Passar el ratu, esmerçar el temps. LA FESTA DE LA VIDA. La sagrada actitud del poeta. Fusionar identitats no té cap perill sabent de compondre, i de FACERE MVNDVM.,.

D’on en resulta i se n’esdevé la nostra indiscutible MÀQUINA DE DINERS. No et pagues un psicoanalista? Vés a un concert de Soler o Blunt, que ja fas el fet, i realment, fas el fet: la mandra del qui casualment se psicoanalitza amb unes braves caçant el somasema d’un psiquiatre que es deix maltractar, està recollit a ALFRED HITCHCOCK PRESENTS: El Cas Pelham, a veure si per Juliol endego els meus espitxes en cultura global, quan parli del mestre del suspens expressaré que contén com ningú el concepte de culpa. Els ocells es revolten perquè apareix un ocellet inofensiu que travessa amb una gàbia i un cadillac Amèrica d’est a oest.

El cas és que com a ser viu, si ets portador d’un cos que fagocita i dorm i vetlla a vegades, tot l’univers amic o enemic igualment amenaça. I molesta.

El mestre Savall aparegué a la Corporació, sota els auspicis de Maripau Huguet, en ‘88, vaticinant clarament que a Catalunya podia existir un Mozart sense que el molestessin pel seu art, deia “desapercebut” i “sense reconeixement” com un bitllet d’autobús: vaig comprar ràpid!

Vam practicar la sincronia abans que existís, en passar la frontera amb França, el Walkman Sony de la meva majoria d’edat, regal de mamà, tenia incrustada la Primavera Apalatxiana de Copland, i just en entrant en territori gavatx, encetà el moviment alegre de la tornada del primer terç.

ELL I ELLA, NOSALTRES, ESTIMEM

you poison in your body/

you poison in your mind

Supertramp, 1979: CHILD OF VISION

CUNÍ, I POLITÒLEG: això m’ho don ORANGE ESPAGNE: el reporter entrevista el polític, i la tele em don un pla al escoltar en el meu ipod que coincideix amb supertramp, dins la cançó, tu amb el cos, l’altre segueix, i tu, amb el pensament.

*

La cortesia dels serrallo de 2006

Com practicàrem la sincronia abans que l’Ipad fos a tot arreu un de sol?

Cabia caldre una família, per fer la cortesia, en el sentit Alexandrí, purament mare Esperança i jo: ella okupava la taula reservada al moll

CADA CASA ÉS UN MÓN, I CADA RAJOLA, UN POBLE!

IDEM LOCA NAVIBUS PULCRIS

MUNDA FACIT NAUTISQUE MARI QUAESENTIBUS VITAM

Enni

Facere mundum = endreçar casa seva, territoris i espais seguint mesura humana, literalment “crear el món/posar netedat, i ordre, etcètera.,.

Els poders del Cosmos són tres:

1.  Déu

2.  Natura ( = Diva)

3.  Poder (abstracte, en domini humà coparticipatiu dels dos anteriors)

Bona actitud és lamentar-se i senyar-se per les animetes quan una criaturada et truca a la porta en una pràctica de broma infantil.

De cells tres poders del Cosmos, la Humanitat es construeix a si mateixa, des de finals del segle XX segons l’esquema dominant del DEUS OTIOSUS, ossia:

1.  Autocràcia

2.  Esquizocràcia

3.  Neocràcia

Em demanen sovint informació molt sensible al respecte, de moment ara i jo només puc avançar que els darrers trenta anys han estat derivats a centres de salut mental persones que realment hem tingut l’experiència del Més Enllà i del pensament del Déu Creador a través de la despesa conscient i de la conducta perfecta. SOM ELS QUI HEM VIST I TROBAT EL CEL, I ARA EL PREDIQUEM: SI VOLEM.,.

El mestre Serra doncs flipava mandarines al veure que l,exemplar de VERBÀLIA que jo em volia i delejava fer firmar, en camp asservit de secretisme exclusivista per a goig i cortesia recíproca (avantantge en lloança dels sentits de gormanderia catalans—ho dic per mi, més que les malgrates parades de la Rambla per Sant Jordi) era: un FAC—SIMILE de la primera edició: com havia pogut sonar tan aviat per a mi, i els nostres, els bellaterrencs de la U.A.B. la campanada de Salinger? Era un exemplar de la segona edició, amb vigència de l,enigma com a premi qual incloïa als seus llurs lectors devots, allà a U.A.B. el nou catedràtic Gómez Pallarès, al veure que ANRW ( = la més reputada, i impepinablement respectada publicació fascicular de continguts filològics.,.incloïa un article de DAMSCHEN defensant l,acròstic SAETA a Manili, ossia, un anagrama acròstic a la vegada, que naturalment i vistuluvistu entra i calça com un joc de posició verbal interversificada, amb possibles implicacions sexuals, resultats d’una endevinalla formal i pensada per passar a la vora del foc les vespres literàries i solitàries fent lo que avui simplement és, i és sent el mateix: UN SUDOKU, i llicències poètiques pertanyents als selectes cenacles de la cancelleria estatal de l’Estat Imperial Arcaic (exactament el mateix,—ep! Que LO SOMNI I BERNAT METGE,

ELS SOTANETS DE LA CULTURA

jo encara no hi treballo en aqueixes postrolles del saberut, va fer GÓMEZ PALLARÈS: PAU, AQUEST ( = Serra) és el que ho engloba tot, encara bo i deficitari, cosa que no era massa veritat, al comprendre el text genuí en grec del Cant De La Sibil.la, i el quadrat màgic protocristià, segurament.

Doncs dins tota la Ciutat De Déu de Sant Agustí l’esmentat supra model grec jo no l’havia vist, amb prou feines havia detectat una ombra d’acròstic dins la versió llatina de la placa de gramola de Savall, 2.005, al full de llur capça de joier. (JEWEL CASE.).,.

L’enigmística avui dia és un compliment bàsic d’índexs i usos funcionals sense massa misteri, i—SORT! A temps hem arribat que Google no ens l’ha desvirtuada del tot, el perill apocalíptic i literal (reitero: parlo d’índexs i de salons de reflexió,) ens sotjava l’ombra quan donàvem via lliure a la imaginació per salvar els tombants del roser. Ah! Ara ja no ho faria, doncs cap text llatí de més de tres frases no existeix per adulterar sense més de cinc desaires al moment de docència i l’edat de la canalla, fet extensible a allò que Amèrica coneix com “tots els públics”.

 

Y QUÉ FUE DE MOVISTAR? TODAVÍA ANDA CON MICROFILTROS?

Els poemes així doncs existeixen quan un poeta de chor sol·licita, ajustadament a protocol universal, que existeixin.