TROPS

 

Actualment la psiquiatria universal es reparteix a cabassos plens els guanys de les noves víctimes dels temps: els qui tenim l,experiència de la vida automàtica ( = EL CEL) sabem que tot el que fem no pot ésser contingut des d,un sol angle de la relació humana i social: prediquem la salvació per esquizofrènia, i la Felicitat per l,autocomplaença virtual, sabem uns quants, de les festasses dignes del Politburó que ens gastem a les xarxes devesenquant.

Eihaurà lloc per als qui fem com fem, i contínuament, sense massa soroll viure i registrar el que considerem important, i simplement passar com de la merda dels qui no volem veure ni en pintura? Existeix el filtre quàntic i el quàntum (UN SIMPLE ALGORITME!) idoncs: EXISTEIX!! Que ense salvi dels compliments estil C.I.U. a casa de ningú?

Els trops abstractes, despersonalitzats que sonen com a paraules de les edats humanes, resulten el recurs, i són sempre una armadura, un arnès complet que ens tanca de tot a la natura de la realitat IQUEDURI MENTRE TOQUI!

Interioritzar, i forçar, a l,estil del Geni Socràtic (eev: G.S.) això són els audiòfons! --sonotones-- una llista aleatòria i abstracte d,expressions formalment taxatives, exemple:

--que sigui l,última vegada que

--jo tampoc

--allà tu

--les coses passen

L,estil bel.ligerant de Les Catalunyes (de Finisterra a Múrcia passant per Alpartús) és interior i endreçat: NOSALTRES posseïm les millor biblioteques privades del món, si materialment encara poder ser algo els ha tocat més que un mapa de fotònica fractal transliterada.

&c.&c.&c. No ens fa necessàriament dements: és el que toca, si volem conservar llarg temps el nostre temple arquitectònicament parlant, dic.

Pudor a Bellvitge? Els ha calgut posar-se les mascaretes? (A3: 2.020, octubre) als veïns que no miren pels veïns ni te'ls miris, la tieta Mialet a la seva terra nadiua de La Pau a Barcelona és coneguda com lacatalana.

Per provocar ante el mirall amb un xut de crema de ca L,estevet d,Avenir a Valls em van descarregar directe un espectre de cirrosi, AIXOFAMAL, i ningú no ajuda, la prestació de socors senzillament ni s,estila ni es desacredita, antes resulta impossible de crèdit i aquitefots.

La línia un quarantó com Parramon l,havia de supeditar a un vintigenari com Paubielsa sense preguntar-se, antiplatònicament (Plató, República) que allò era un CONTRADIÓS?

Tan mateix, si Parramon haguera estat honest amb els crèdits, hauria editat en conjunt amb Bielsa sense contemplacions filosòfiques ni de norma social acceptable i la creixença a tenidor de oa biblioteca virtual avui fóra estat menys soferta.