El Desencís, Camí De Vida

 

Passada l,educació terçària, tot alumnat que rebé el costum de ser qualificativament calçat des de professors i professionals, claustres de fora, dirîem, pares i mares intel.lectuals, cap que decideixi si trenca amb els estudis a l,hora que es busca una vida que inclou el sofriment i els goigs com a realitat, o representar un veritable subnormal emocional, retrassat mental de l,escola que porta enganxada al cervell i la pell.

Cap de les dues coses a la tria no resulta dolenta, sinó situacional.

Abans era llicença, ara grau. La Universitat porta tres-cents anys en crisi si mirem la global europea, i uns bons trenta la catalana específicament.

Al mésomanco la meitat de les assignatures, i avaluacions de doctorand ni tan solament m,hi vaig presentar més de tres hores: QUAE RATIO FUIT? La Universitat De La Vida empenyia forta. Vaig tenir sort que el mestre Francesc va sofrir un despreniment de retina, i que Maripepa em perdonà els treballs, el coordinador Santllehí em va donar la raó. Us han faltat a la matrícula, dret teniu de reclamar. I encara vaig poder pescar el bateig de foc com a tema de l,Himne A Demèter.

La mare desseguida m,acompanyà a inscriure,m a la borsa d.interins per Barcelona i Comarques.



El putot de ma germana Esperança, escolarment qualificada com a molt intel.ligent, bo i delirant en la seva relació social, o imaginant el pitjor, va ser una veritable retrassada mental a l,hora d,accedir a la relació laboral: va vendre una enciclopedia BRITANNICA a la tieta Nuri, i zero més. Va ser desaconsellada (com jo, veritat) a Edicions seixanta-parells (E-62) i va ser engalipada per un lladre espia de la secreta a BCN-Books sense discutir de la manera de reparar l,empresa. Va inventar una multa de 6.850 € per la part de l,àvia Esperança pels drets "NO EXTINGITS, TOT I MORTA" (autocita:) d,Esther, 38, multa que significava un protocol lletrat per treure-se-la de sobre.

Una cosa no treu l'altra:: la meva germana sap, com vaig fer a Valldoreix, qie si li okupen la finca d,Aiguamúrcia acudiré rabent amb una serra per tirar els mobles dels malfactors, com al 2.009 just abans que existís el meu fill-i-nebot Víctor.

Enviat des del meu iPad