El Triaremena Criminal

 

L.Esperit Sant és mort, des que tot ell accedeix a realitat pleromàtica inclús abans de manifest.

Tots aixidoncs, els camins del Bonsuccés

Els MASSMEDIA QUASI ni tan sols s,esforcem en posar a col.lació els nostres invents i troballes: a tot arreu els arbrells del capteniment humanament criminal brosten sense final, i totes les queixes accedeixen directament al DÉU ABSURD.

Als HAPPY FEW ja no ens importa domiciliar-nos al Raval, en la seguretat que la nostra prestança social ens atribueix de natural YOUTUBERS que ho fem compensadament bé i a punt per socórrer tota la demanda de tot pobre advenedís, que ens deix fora de joc per acte d,altruisme un instant: la relació social, lliures I alegres la practiquem amb gran conhort del crèdit intel.lectual que portem escrit a la cara.

Avui, Viquipèdia dóna tot el coneixement a tothom: els exercicis de cirurgia clînica els pot fer anar qualsevol, no importa l,estropici en la salut del client. Recordem l,Americana Sèrie NIP/TUCK. ELS antics poetes deien, quan això passés, seria l,apocalipsi, però m,inclino més per nomenar-ho SICLOMEDIO, o regne de petits reialmes comunicats en virtut virtual, i idèntics, en la paisatgística, als castells i devessalls de vassals del dotzè o XIII.

ADVOCAR per salvar majories, i encara inqualificades, direm, i afegirem, és apostar per la sobrepoblació planetària, ESTACLÂ: l,argument dels Άριστοί preval d,alguna manera en la crisi, I llavors la natural creix.

Pot ser que, ni ens n,adonem, la selva verge allà on no mirem s,estigui menjant qualsque vestigia de civilització pretèrita, anterior? Aquesta és la raó del meu respecte per la veu lliberta!

Fèisbuc va néixer com un delicte invitant a delicte igüal ell mateix: unànime fou la decisió catalana: EL VOLEM! Els catalans espiem la sort i la dissort dels nostres amics i odiats, tots al mateix punt de guanyar o perdre la confiança en trenta segons.

El meu pare va néixer fa 88 anys a Barcelona, i a mi encara em segreguen per raó de DNI, i em posen pegues patriòtiques, la malaurada escriptora Roig rebia les crítiques pel seu llinatge matern: la barreja de tots els estats històricament totalitaris, els pitjors a través dels temps antics i moderns és una x despejada de bones a primeres: L,ESTAT CATALÀ.

Em demanen, emperò ajudar a salvar (altres cadaquién,) el català, i tenir llibertat, aixina, indefinidament. BO SE TREBALLI!