La Disjuntiva Energètica

AVT INTRA MVROS, AVT EXTRA, PRAECIPE CASV

Enni.

 És energia, s,ha de gastar.

Bielsa

Tàcit, a la seva Història posa les mans al cap de quan passades les dissensions civils cent cinquanta anys després a la ciutat universal el jovent hagués provocat totes les magistratures de l,estat robant les cendres d,Agripa.

La joventut se,nse suïcida amb una facilitat esfereïdora i automàtica, si oposito a Sant, jo seré el Pau que els ho sapigué prohibir.

L,Estat hegemònic en expansió resulta, més que un posat de civilitat, o avantatge humanista, una solució de deriva de l,energia que humanament se sua sola, i desenrotlla motius d,adhesió, com a Roma fou, la paraula contínua i la cultura del luxe i el confort.

El judici és sempre tautològic: presentar-se com a possessor nacional d,un alè diví, resulta del sentit de l,ordre en una terra benigna.

Pels pacifistes, especialment els autonomenats intel.ligentistes, gent que deriva a l,actitud perversa, com més complicada millor, la seva extrema agressivitat i instints assassins, emprant la psicologia prohibida i fent cara de mel, la doctrina guerrera, bel.ligerant que rebutgen els resulta en context d,una imaginació derivada de l,argument d,estupiditat supina: LA TERRA ÉS QUADRADA.

O sigui: Tot allò que jutjo i rebutjo pertany a l,estranger. Tot allò que aclamo i aplaudeixo, resulta coterrani.

El discurs dels estats, de tots els estats mundials empra les mateixes fronteres cognitives com a pas de circulació estàndard en idees i activitats, mercaderies i persones.

El que sí que existeix és l,energia de vitalitat expandida, imperatiu de joventut a Muscle i de l,edat adulte a matèria grisa, i jubilats a la barra del Consell Tavernari.

Tot el temps està d,entrada repartit i no renova mai els seus agents usdefruitaris. És aquesta la rel i raó de la vagància atribuïda a la joventut dissoluta: no són ni trufats ganduls ni mariques desorientats, i el pas per un estat de malaltia obligatori obliga també els possessors del temps, els qui mai no se,n desprenen, a respectar com un niu de criança, que un noi malalt està adquirint fitxes en aquest mercadeig infame de les oportunitats.

Oportunitats, segones no existeixen, i cal escatir si encara primeres s,han deixat passar.

La malaltia no significa més canvi que el ralentiment d,un cotxe que es posa a funcionar: rapinya de temps i entrada en la relació social.

Aquell qui decideix realment fer alguna cosa en termes occidentals s,anomena avançat.