QUIS IEIUNUS DIXIT INIMICUS?

La lloança i la necessitat no sempre coincideixen a l,edat postpostmoderna o com en vulguessin dir. Els detractors i els admiradors, i detractores i admiradores, de la nostra poesia expressen tots i totes el mateix crit dolorós, sigui en belles paraules o malsonantes, la lectura a l,hipotext de les quals sempre es un dol increïble.

ORO SUPPLEX avui dia s,expressa a crits, especifica i especialment catalans. L,estat de respecte, degut a les millores infinites de l,arquitectura d,envers dos mil anys ençà, no sempre es necessita.

Personalment i simbòlica, he fet de dentista del cocodril mes cavernari i idiota de la creació, i me n,ha sortit la saviesa i l,art del pare dels poetes mateix, sia Virgili, sia Luca o Enni.

L,imperatiu d,activitat creix però tendeix a mesurar-se millor que abans, i jo ja he entatxonat, dins el possible unes lletades de font Aonia que encara respecto.

La reposició literària partint del símbol dibuixat es una ciència nova, i avança, també, en versió mèdica, patrocini de Mark Zuckerber, en l,exemple del complex del genoma, o quadre de combinacions minerals i del cos natural que fan la identitat.

El món no era, fins al confinament, ah! Benedicció! Insostenible, no pas: EL MÓN ERA, REALMENT, INSOSTINGUT, i merda pel que quedi, treball a qui se n,encarregui.

Tinc certesa que les malalties poden ser eradicades, i miro la història de les civilitzacions i els decalatges de temps i invents prou mal fixats, i miro de posar a lloc els termes d,abans i després de les creacions tecnològiques humanes, les quals, ja diria, fa mes de tres-cents anys que forcen l,ostracisme i la ICONOCLASTIA de monuments de tots tipus i territoris, estem en la feina, i hi som tots. V.