CONCERT D,ANY NOU, 2.020: aproximacions metodològiques

Sàviament cap construir: el concert d,any nou d,enguany al Musikverein de Viena ha estat qualquechose (: França, o funció de socors quantificable a l,espionatge, artístic, com sempre!):

COMPLETAMENT NOVA, des del angle tecnològic, i doncs si vull obrir un fòrum de debat, per interessos reals de llarga vida plena, interessa oferir el producte com un ARCANUM.

EL TRETde sortida de l,especificitat d,aquest àlbum prové directe de la notícia de RTVE a 1 de gener d,enguany.

ANDRES NELSONS (el director:) HA PASSAT LA PROVA DE FOC.

La bondat del producte radica en que el director posseeix la facultat, del minut zero al minut final +15, d,acordar tant la blanca com la semifusa i fer present el director que tot el gremi enyora, o sigui, copsar l,atenció del ,orquestra .

QUINA NOVA TECNOLOGIA, I NO PER DESDIR DE LA FEINA DE MANUBRI, HA POSSIBILITAT L,ÈXIT D,UNA IDEA, jeràrquica i senzilla des dels CHORS de l,Atenes clàssica, però mai tan reblada i existosa? Començaré per examinar el primer número del CD 1 de SONY, i, naturalment, la reacció dubtosa del públic, a Viena, tirat o gitat IM MEDIAS RES.

On està la trampa? Suposant que jo mateix he adquirit el concert original tal com sona el primer de gener d,enguany al Musikverein, !, després de les semifuses al trot i al galop en perfecció matemàtica dirigides, i amb autoritat gegantina, per Nelsons, em faltaven crits d,aprovació i goig entre el públic, autoreprimit a totes llums.

Podien haver trolat el programa de ma? Si: la majoria dels hits eren de nova planta i pedrera, i era fàcil confondre els títols.

El director decidia en funció de les reaccions, molt mes que molt triganeres, l,execució del repertori en temps real, i ple de metall la marxa Trisch-Trasch fou una compensació enormement mai vista ella sola, reorquestrada de bell nou com els nostres SEGADORS en temps de Maragall.