EL VIOLINISTA ABELARD, a Kindle, febrer 21, 2.021

Les tardes del migtemps dels noranta a la cabana de mon bell amic salvador Joan eren enormes, carregades del meu primer Marlboro de quiosc, i parlarem, també, del Marlboro dels negres a la sortida del metro a Sant Martí-La Pau, i de les moltes versions enormement belles, la darrera i vigent de les quals, el curt, per fer quatre calos entre classes, i confessives de la nostra problemàtica gavicia, i ell que em preguntava, davant el Primer Porgy And Bess referencial (Simon Rattle, 1.990, EMI segell roig:) de que va, l,opera, pau? I jo que’l i fai:

Doncs Bess es una puta que se,n va a Nova Iorc...

continuarem, S.D.V.

💪🎩📯📯⚛️

Doncs vai comprar el meu primer KKK roig blanc al quiosc de Floresta amb humilitat còmplice del menor d,edat que era jo, i amb l,aire, tal vegada, d,un professor dels qui costa de repetir, integrant català en la doctrina castellanosintactica, era preciosa la versió de Rattle. La quiosquera no em posa cap problema, totes les flors de Valldoreix sabien que el Pau avui buidava continguts de manera homologadament fidel als escrits postpsicoanalistiques que durant deu anys encara, defugirien, sense treva ni entrega, el papir fix, i doncs, aquella multitudinària orquestra esponerosa i vivaç i alegre m,havia captivat.

La primícia l,obtingué Esperança, i el seu Die Zaiberflote de Mozart, Esperança adorava el baríton Jooss Van Dam, que l,abdui en un film flamenc que l,ajuda força a aprendre el diferencial d,idiosincràsia, als PPBB (Pretty Woman, posteriorment compra l,efectisme de les excitants pàgines de La Traviata d,aquest original, força mes dramàtic) i el Jordi fou de menys triar, empero, quan hi gosa, selecciona la integral resta de les òperes de Mozart, deixant-se guiar pels credits Carlo Maria Giulini i Elisabet Schwarzkopf per no perdre el fil d,Ariadna, i val a dir, quan vai intentar ratllar-li l,espai moral, em va aparèixer un prototip infumable del Sogno Di Scipione que d,entrada ja vaig regalar, com previngut per un avis impossible d,ubicar, a la meva comunicativissima col.lega i arxivista reputada, amiga Mina.

L,Esperança havia deixat clar que en figura la música la coneixia ella, veritat o no, i amb un efectisme de talent vam cedir ràpid, a força de gaus o penes imprevistos.

CONTINUAREM, SDV

😕😍

Un extraordinari crèdit de Supertramp em realitza de l,existència de la casa masteritzadora dels germans Leonard, Chess, de Chicago, i aviat Koko Taylor vingué a Terrassa, a concertar, i de fet, el meu primer CD havia estat de discos Pelai, el seu recopilatori de joventut, quan rajava a desdir una torrentada de veu que després extingi i modifica. Ara bé: la meva primera caixa de tres compactes, embalum i llibret fou aquell Porgy And Bess de Rattle.

La mare pujava una família nombrosa, a totes llums, de cinc membres, i batallava per continuar la genial distribució del nostre estat de dret en la figura d,una classe mitjana sensible al producte cultural i la identitat catalana en particular, i el moviment de classe en general. Jo podia passar tres hores de rellotge a Discos Castelló per tal de quadrar el pressupost de dins la meva butxaca amb les novetats.

CONTINUAREM, SDV

😓😕😌

Especialment, quan havíem tingut una tardovespral de bronquines a casa de Mira-Sol, a l,endemà sovint disposava de dues a quinze mil pessetes les quals, si esborrava els reguerots salats de les meves sofisticades ulleres de pasta, anaven a gastar a Pelai, Happy Books, on d,una tacada em vaig fer amb THE HOLLYWOOD MUSICAL, una totxana de quatre quilos i mig, enorme, curulla de fotos i crèdits, amb rigor europeu d,alta filmomusicologia, i quan menys, una tarrina de mango a ca Pros, en ple orgull que felicejava haver mostrat les meves emocions cohesives de l,harmonia nucleofamiliar: rares vegades les maternals dadives es repartien igual amb el Jordi i amb l,Espe, i esadi, estacla, també, amb l,Esther, que també tenia la seva oportunitat estrenant, per exemple el Xarleston i altres prendes, i joguines per dotar-la d,autoconsciencia del propi ritme, segons Aristoxen, una de les tres ρυθμιζόμενα.

CONTINUAREM, SDV

👅👯💇

L,Amèrica, mare de l,Amèrica, confraterna als estudis de l,Espe dins l,escola Catalunya, tenia en possessió la millor idea per estalviar em cultura, i això l,avi Mialet ja ho havia previst feia uns seixanta anys al seu conte intitulat La gramola.

ELS DISCS DE VINIL NOMÉS ELS REPRODUEIXO UNA VEGADA, ALHORA QUE ELS ENREGISTRO EN MUSICASSETS, I QUAN S,ESPATLLA LA CINTA, TORNO A GRAVAR EL VINIL, PUNXANT-LO PER SEGON COP, I REPETEIXO FINSA RATLLAR EL VINIL: ALESHORES SI, ME,N COMPRO UNA NOVA COPIA.

Sembla mentida que, persones socialment desenvolupades no sàpiguen concebre les milionades de £.£££.£££ que costa muntar un enregistrament orquestral o de qualsevol tipus. Això ara ho nomeno CRIMS DE LESA MUSA.

Naturalment si haguéssim fet cas de la sadomasoka proposta de l,Amèrica, mare de l,Amèrica, compintxe de l,Espe, abhudia no tindríem ni tan sols E-mail s, ni emepetresos.

I tanmateix, l,espant que van sofrir a Silicon Valley de les llurs idees, les de la meva veïna Amèrica, tal vegada podríem inferir que Nova Iorc aixecava la veda dels caçadors, i va obrir via a afiançar el disc compacte en tots els comerços especialitzats de Barcelona i rodalies, Madrid després, com intuïtivament indica la nerviosa i compulsiva provocació del cinema del DESTAPE, MOVIDA. Quan els meus coadolescents de qualsevol extracció social i hispànicocatalans emetien el crit de la fera, a casa, i doblat per TVTRES en menys d’un mes rebíem l,aliment audiovisual, i en altres, també.

Però jo tenia ullat un KissmeKate en doble casset i una caixa, i presumiblement el llibret, allargada i lirolla per eixerideta. Duia la marca de duana, que aleshores, els anys noranta, era un taladre de ganxo a la capsa, també el vaig trobar posteriorment en EL DILUVI UNIVERSAL de Donizetti.

Quan a la fi vai gosar penetrar els penetralls de la vella llibreria que s,apareix, encara ara, tot just oblidada la plaça universitat, de Barcelona, i a la dreta enfilant Aribau, no deuria passar any i mig que no em vaig fer amb aquella perla tardana, sempre a l,aparador, sempre captiu que me,n feia. Naturalment parlo de la versió John McGlinn, i mes tard vaig adquirir el doble CD, que em va aparèixer tarat: sense llibret, i, masteritzat directament de la musicasset, amb unes avançades de magnèticarossecs i lleu buidor sonorosa que s,escombrava de fons.

Jo sempre compro cultura, sempre n,he comprat, i comprant-ne moriré: ho anomeno vendre la mare i comprar el pare. La mare fa algo semblant, sinó el mateix, dins els seus remolins i possibles Molins. En Pau Bielsa, i Mialet: Esquizoafectiu: soc el successor de Cal.limac, i en possessió de la meva ment i cervell deso tots els enllaços i links del cànon, que es el mateix que ostentar la teneduria de la biblioteca d,Alexandria.

La prosodia es una veritable presó laberintica que espera els seus devots a haver penetrat els mes íntims penetralls per no poder-ne fugir mai mes.

Així Ricard posseïa el do d,escriure sonets aiambics i atrocaics, quan jo, ni miraments: no podia escapolir l,espectre mètric, i el mateix, per als hexametres, el mateix per als pentametres, en sort d,haver reconvertit, fruit de meditació transcendental i diuturna tots els estrijols Ad hominem i els arpiots, d,avolesa esquerosa del proïsme, i llunyanament se m,acuita una sort tal, immensa, de l,onze de cavallaeria socorredor, en formosura de socorrista platger morenes i pisciner, esadi: MÚSICA ATONAL.

Als temps de les meves llurs pretèrites i perpetues readolescencies aquesta etiqueta cobria el que ara m,antulla un intent que reclamava formació, especifica però incerta pel moment, les acaballes i els penetralls, de segle i segle, i, del segle, i el mil.lenni;

La formació específica meva, que fou, omplir hipnotiques pautes i retenir el pur exercici sense developar, quadrar compassos amb la destra i cantar, cantar, també, els notturni de Mozart, i veure d,embotapel.lull l,esquitllenta de l,harmonia tal com l,entenien fa vint-i-cinc anys. Aquesta es una mes que suficient actitud d,atonalitat, etiqueta tan absurda com per als catalans l,apel.latiu UNIONISTA.

1. L,arqueologia de Porgy And Bess partint de Rattle (EMI, 1.990)

CONTINUAREM, SDV

✊💤💅

L,aportació musicològica que el sir reivindica al llibret de la primera edició defensa haver reconstruït amb indicis molt subtils l,escena intitulada Roll Them Bones, acte 1, escena 3, guiat per un esperit de reposició notable amb el qual assolia perfectament el consens dels estudiosos, ara bé, quelcom va restar antic en la seva referencial i resolta proposta, encara ara, la mes frondosa i esponerosa i rica de les hagudes al mercat de la música DDD.

Passats vint anys, el despertar del deliri de Bess violada al segon acte, l,interrogatori dolç de Porgy ella el replica amb l,arxifamos HOW YOU KNOW? En un to repipififi que va obrir, amb el trenc d’una riallada casualment universal, una capsa de trons que encara escopeteja en l,actualitat, i posa en dubte la corba melòdica modal (modalitat) d,allò que nomenariem, bo i prescindint de baralla, encuny de negra etiqueta, o com ha de parlar (idest: sensu lato) l,esclau per ser creïble i no molestar en passiva o en activa.

Doncs i per tant, als americans els va néixer del no res el veritable desig de coneixement de l,expressió artística europea de tots nivells, ja pel pur gust del parauleig platxerios, i no tant com objectes útils (Isabel-Clara Simó).

Ara que definitivament J.K. Rowling ha quedat fora de joc, podem mirar que hi ha dins la seva olla, producte d,intuïtiva demència, i traició: substantius sensibles de les ciències filosòfiques i filologiques, res mes, òssia: una màquina de tortura per a l,estat universal.

John Mauceri havia guanyat l,atenció i el respecte mundial de l,alta cultura pel seu “econòmic” (orquestra reduïda al mínim de violins i vents:) GIRL CRAZY, on Gershwin feu gala d,un inclassificable constructe, semblant al moviment postsimbolista francès, i català (Mallarme, Carles Riba, la descripció d,un fet anodí, com posar-se els mitjons, amb parauleig d,enigmística: avui n,es un gran exponent Manel, guanyador del premi d,artista revelació de l,any 2.008, i factor d,una carrera musical mes bona que regular,) i aquesta es la primera frase del primer acte:

If You wonder why

I am dressed up in my best

There,s a gal that I,m a dying for to see,

I have bought the ring

Let the preacher do the rest

And I,ll take her back to rancho X-Y-Z

Yes, sir! She,ll return with me

Back to rancho X-Y-Z.

Ni el teatre de Ionesco ni Mihura, l,espanyol, no poden assolir un estil de comunicació tan genial, contradictori i incomprensible com el geni del jueu rus migrat amb els pares a America, i aquest estil de solució marejada i quasi vertiginosa amb prou feines els humoristes argentins com Quino i els antics comediografs de l,Atenes clàssica,

EUPOLIS ATQUE CRATINUS ARISTOPHANESQUE POETAE

El nomenat GENOMA DE PORGY AND BESS (BLUE MONDAY:) es un pont, indescriptiblement eficaç en tant que assenta la forma estàndard del folleto de Broadway, ossia, dos actes en propinquitat de consciència dual (Des de Vintila Horia, un accés de felicitat increïblement prometedora, i gràcies l a les tecnologies punta de la informació: podem REPICAR I ANAR A PROCESSÓ només provistos d’un telèfon per emportar:)

Eiha un conte musulmà dins el qual l,aventurer universal abusa de l,hospitalitat d,un home espiritual del qual aprèn, gratis et amore, recursos estratègics de felicitat material i quan ha de rendir comptes desfà la seva promesa amb una dosi de realitat neutra: un peix em salva la vida!/fou un dia de pesca.

Amb Amèrica sempre estic desdient les provocacions esportives amb que la cortesia flueix bons patrons artístics. I no me n,adon: ja estic demanant un nou llibre, un nou CD.

Hem de parlar, per ende, del circumaural 2.0018, del mono 1.935, i del Stereo 1.951, i si pot ser quadrar l,imaginari, oh! Meva màxima lluita cuita debat! En una mesura comprensible d,acceptació teconologia al mes alt nivell: el meu camp funciona, i jo, Pau Bielsa omplo de recurs psíquic el tracte automàtic del tot resolt.

Leontyne Price em recorda la nòvia Marta Kozena, la qual vaig instruïr en el que anomenàvem RUBATO CALDEROS, al mode Santcugatenc del Vallès. Es una dona mes ferma i forta que el seu violador, i tots els estrips de l,escena del segon acte WHAT YOU WANT WID BESS, riuen cruelment de manera que la discreció ruboritzada del melòmana  no ho ha de comunicar a la fantasmagòrica presencial de la regla d,or establerta al teatre Guild l,any 1.935, 2 d,Octubre, si recordo.