La pietat duradora
En certa ocasio, es va escaure que la lectura trimestral del meu primer de l,ESO incloïa uns highlights de Wilde, narrativa. Concretament el control de lectura anava sobre El Gigante Egoista.
Dues de les preguntes del control eren
1. Que le da el niño al Gigante
2. Que le da el nińo al Gigante cuando se ven por segunda vez?
Un terç de l,aula va contestar:
1. Un beso.
2. Otro beso.
Del primer fins al ultim qie va contestar aixo els vaig donar per valida la resposta, ple d,una emoció de pietat inesborrable.
Quan a la a Fersolla vaig arribar al vers, dit per un adolescent a les files de Pompeu a Ferrol,
JEFE, si meu fas fer, si ens deixes fer-ho nosaltres,
Vaig oblidar tot el llibre setè, obligada ment a no retenir el llatí, i igual que FracAngelic es diu que acostumava, em vaig agenollar davant l,ordinador i resar oracions i mantres. El millor que he vist literàriament es aquest vers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!