La meva identitat

Per arribar a resoldre que soc un MIM, sense dubte que hi havia posat des de feia molt temps tota la carn pensant a la graella, la psiquiatria sencerament mundial m,havia advertit que en certs aspectes jo no em podia dir poeta, la critica catalana em repetia que l,obra del poeta manté un rerefons serios que jo no trobava manera de deixar fet.

Ho podré recordar, punt per punt, un exercici de lògica pura i emotiva a la vegada, amb la complicitat de la meva consciencia unidireccional.

Fa tres nits vaig somiar que un home despersonalitzadament em passava a la ma dreta una botella de colònia Dior Homme, o sigui, l,home i el deu que soc.

Especialment els segles posteriors s la literatura d,or van apareixer els mims, qie eren veritables pornografs recolzats en la teatralitat buscada de les doctrines filosòfiques de la conducta, epicureisme i estoïcisme.

La meva Fersolla es la versio poètica salada en to de mimica, de l,original llatí.

Naturalment tota la visio que trasbalsa els temps històrics, era un deliri que no podia quadrar de cap manera, pero si que funciona com a contemporitzador de veritats absolutes, per exemple: cal reconèixer que es el bàndol nazi el qui deixa fe de les estadístiques que protagonitza l,exercit de Weimar.