GÈNESI DE L'ESPERIT SANT

Despersonalitzar el missatge davant una altra persona, personalitzat, cf. DESPERTA FERRO dels almogàvers, és la gènesi arcaica de l’Esperit Sant.,.Tot el regne natural es comunica sempre, així direm que els peixos volen ser pescats a l’Escala perquè el millor postor els ven a Valls, i el seu cos inert vol vibrar amb les xerraduries de les últimes que ha dit i fet el Paubielsa, i el producte esdevé de qualitat.

També, fer escultures de plàstics allá on s’amunteguen, per mars i per terres.

És de boigs parlar a una persona com si fos una altra, però bé sembla que aquesta manera de comunicar funcionava perfectament en temps d’Enni, el pare de la poesía romana, quan el soldat es trobava en plena batalla.

IT TANTVS AD AETHERA CLAMOR (Lucà, 1)

EL RECIPIENT DE LA CRIDÒRIA ÉS EL CEL (= EL SOPAR)

En virtut de metonímia les idees circulen pels neuropèptids de les persones d’unes en altres de forma automática: els pensaments són sempre descàrregues elèctriques en recipient de pell i os.

“Un famolenc sota la finestra d,una senyora li demana una agulla per surgir el pantaló, ella diu que el vent se l’enduria, i ell fa que la subjecti clavant-la en un xoriç.”

El judici universal el pren per bromista com a minim i totxo i. Miserable. El geni fa la riota perque el geniüt o genial o genuí accedeix per vies alternes a la seva subsistència mogut per la previsió de situacions futures que li fan por i fàstic.

DVRVS en rus significa idiota.

Per a Marcial

SI DVRI PVER INGENI VIDETVR

PRAECONEM FACIAS VEL ARCHITECTVM

Si el nen et surt subnormal/d’idees fixes

Fes-lo treballar de pregoner o d’arquitecte

A ulls dels seus contemporanis Ulisses era un subnormal, que buscava subterfugis i trampes per escurçar el seu sofriment, o sigui, egocèntric.

Així és com Virgili al començ del segon de l’Eneida fa

QVIS TALIA FANDO

MIRMIDONVM DOLOPVMVE AVT DVRI MILES VLIXI

TEMPERET A LACRIMIS?

Qui en dir tals actes

Dels Mirmídons o Dòlops o lleva del totxo d’Ulisses/del cruel Ulisses (=--argumento,  un totxo fereix com arma llencívola)/del pedreny Ulisses, d’Ulisses que enlloc de cor té una pedra, ossia: egocèntric)

Se n’estaria de plors?

El recull vallenc del Paiulobu també tracta un home de molts recursos com quan unta la llesca d’allioli i demana el preu, i al rebutjar-lo amb el dit passant sobre la terrina, diu—això és massa per mi i ja té la llesca untada.

Per Ovidi i per Manili més aviat la paraula de l’enginy que no vol recollir cap sentit pejoratiu és 

SOLLERTIA

EIXERIDESA