Esperem, doncs

Em reca sobremanera garrular aquestes bestieses, l,apagada del darrer divendres d,abril de l,any corrent, si la pivotes a la telefonia i al WIFI comprendràs, bon amic, que, tret de les ones de ràdio, les quals també ara estan a punt de ser clausurades, totes les aixetes energètiques del global es poden virtualment tallar i retallar a qualsevol punt entre un i tots a tot el planeta, mitjançant dades mòbils globals.

Les causes, evidents: excessos d,executius que amunteguen llur primer milió d,euros molestant amb un ús imapropiat del telèfon, ni parlem dels emails.

Quan el populatxo s,emociona i no para de vomitar raons agressives en espera d,una compensació, i no para de molestar nit i dia…

Però vejam l,Enuma Elish, el poema babilònic de la Creació: Déu ho mata tot perquè fa soroll.

La culpa fa temps que campa amb total lliure albir, si no compro piticlins el telefonista amenaça amb matar-me el ca, etcètera.

El món ja fa dècades ha ingressat en un estat demencial del CAMPIQUIPUGUI.

AVUI DIA es fan algoritmes hasta de Cèsar i les pintures romàniques, els estils de tots estan tots en la màquina, i el poeta pot dissenyar hexàmetres amb una aplicació simple de l,Office.

Això és APOCALIPSI literal, i si hi afegim l,estil que cada societat decideix per si, el jueu proveirà.

I no estic dient pas res que, realment no sàpiga ja tothom, pel fet en si mateix, i no perquè la gent dorm i no vol despertar: el SATORI davant

ΗΔΥ ΚΟΙΤΟΣ

“que els plaers d,Afrodita et siguin plaents” enlloc de

“BONA DORMIDA” resulten en assimilació al potencial lector romà preimperialista en l,alfabet quasi compartit

ΚΟΙΤΟΣ = COITUS

O SIGUI, UNA EMPASTIFADA, UNA BOTIFARRA (tall de màniga) amb tots els etsiuts.

Un cop l,hel.lenista Rosa ho ja vist i ha posat una cara poètica, de seguida torna a dormir i no recorda el forat, doncs la doctrina imperant als noranta era:

GRECS = SAILORS

ROMANS = SOLDIERS

En doctrina Supertramp (Just Another Nervous Wreck, Breakfast In America, 1.979).

Tothom ho sap tot al punt que es don, i ho desa en l,inconscient.

OSTACLÂ, L,ACTE DEL DILLUNS FÚCSIA (proposo i suggereixo)fou un sabotatge irreductible, ossia: no es podia castigar des de cap angle ni punt de vista perquè ERA UNA ACCIÓ DE PODER REAL.

Que s,ho facin mirar els sicofantes de la TERCERA SOFÍSTICA. AIXÒ anirà de tal manera, si no modifiquen el seu model de conducta:

3 anys i tots a la merda, HALA!