BREVIARI DE QUANTITATS CATALANES

 

Les quantitats sil·làbiques catalanes poden fer per si soles un hexàmetre tancat?

mirem Manili

volat hora per orbem

vola l'hora del ròdol

O MILLOR:

L'HORA VOLA DEL RÒDOL

tenint molt present que HORA ha de ser breu sempre, i no com en llatí que és llarga, sinó, com a mínim en el resultat de les mores establertes en les ditxes populars catalanes, ossia, per exemple

QUINORÉS? (quina hora és)

pel segon, que sempre sol gotjar d'espai masculí en qualque poema o ditxa popular

VOL I DOL,

relatiu a l'ètim intracatalà com VULL.

Naturalment conservarem el temps que faci falta la preeminença del iambe, ossia

PASSAVOLANT, on /VO/ ha de seguir sent breu.

reitero que la solució del mestre de Vallcarca era relativitzar noms i adjectius i concordances vàries entre elles empatollades i matxambrades, fent per força quasi natural un hexàmetre perfecte.

el solc del marge ja és obert per llavorar, amb aquests avenços descrits suara, una o cent rases com les del besavi, en un matí. naturalment volalora resulta pitjor calçat que loravola (vegeu supra).