L’Espectre Esclavista

 

Dum fallax servus, durus pater, improba lena

Vivent, et meretrix blanda, Menandros erit

Ovidi, Amors 1,15

—Farem una mala ressenya del vostre servei

Diu el gavatx als turisters de la Cartoixa De Valldemossa.

Tot el món se sostén amb l,espectre psíquic de la culpa (origen del racisme, no del tot desaprofitat diríem,) i només comprèn arguments de parvulari, parvulari, sí, allà on les ànsies destructives són inversament proporcionals a la cossa en creixement dels pitufos poliperversos.

Ja he dit manta vegades, d,Escil.la a Caribdis, i de Caribdis a Escil.la com deia el patriarca Bielsa (1.997,) o com jo:

Tota la dialèctica humana en l,imperatriu de màquina (Déu+Màquina+Monitor+Natura+Senyor:) ens resulta resumidament la mateixa:

1—AMARIL.LIS, AMARIL.LIS!!

2—OH MELIBEU, OH MELIBEU!!!

El iogurt grec era un anunci de subordinats, pallassos graciosos

Χρώνη κ,εχρώνη!

Jo no penso dir merda de la meva realitat, o sigui que els qui heu delinquit en mi podeu respirar tranquils, més enllà d,algun espanto al metro, que me l,administren la colla de facultatius a qui folga tal broma, ossia: Pau Bielsa = Broma, igual com deia 

POET PLUS SPANISH EQUALS LORCA

És més: la personalitat adquirida i despersonalitzada, desperta súbitament en l,acte amorós, i la bronca (fonaments tots dos i cap més nialtre, de la civilització historiable,) em tenen ara les hores plenes, en treballant literatura arcaica romana (Enni sobretot) i els meus espies sodomitzats ja serà hora algun dia, algun dia d,aquests dic, o dels altres, que es despullin de llur cabreig i es perdonin, i em perdonin, a mi mateix:

—el llibre no m,agrada perquè els professors que l,han escrit no m,agraden.