SI FUIT HIC ANIMUS

 

Holatoti!

Aviat sembla,m, la mare repetirà les rutines editorials a la vallenca amb la dedicació de consuetud des del març del 2.019 que rara vegada deixà abandonada al rotatiu local, El Vallenc, cada setmana els divendres al quiosc, i potser en digital. Jasveu.

Tingues clar, lectriu i lector, que rara vegada fai topar una línia d,Esperança als meus ulls, i que imaginem la política futura, i propera, la Mialet i el Bielsa cadascú per on l,enfila.

Un dol al completar per la nonagenària Padrina semblarà posâu tot a lloc, i un post acimateix espera, un longum melos ja quasi enllestit: es tracta d,un άγων en tota regla amb implicacions a l,estil de LAS RAMAS Y LOS PÁJAROS del nostre estimat Pujol, el quasirei en el seu cabreig descomunal. Al respecte, havia promès enllestir el primer quart de Pujoles o algo així, antes de Sant Joan, en seguir un somni misteriós al passat novembre del 2.023, que em mostrava al Metro Del Vallès fent marrada a un pas entre Sant Cugat i l,anomenada, amb repeticions de Subirachs del monument a Macià (BCN, Plaça Catalunya).

Hem perdut els màsters de tots tres simposis a Carles Riba un cop es va comprendre a totes llums el funcional de llur Odissea i llur Poemari Dactílic Major

Els estudis eren bons, inclús molt bons però pa comparança

La situació ostracista, d,Ovidi al segle 1, i la d,inspiració discreta del Pare de la Poesia Romana Enni, el segle 3 aC, tots dos jugant d,esborrar-se en vida és la que medul.larment se,m repeteix, vuidî: bé em sembla que el meu públic no em compra perquè celebren molt més que visqui i ja eihaurà ocasió d,escombrar lletra: celebro aquesta actitud, doncs és la que fonamenta una relació social, amb llur exemple, sòlida i perdurable.

No és l,ànim de befa, tot i que se m,inclou justament, antes: el plec de càrrecs emès contra mi en 2.011 14/01 (data de recepció a domicili,) resulta en tota la la lletra literal, qual sempre goso publicar saltant com qui no tem les amenaces a mort, això per descomptat, i qui s,hi vegi reflectit com el pare: DUES PEDRES, una paròdia ben obrada a una obra meva de memòries del moment, i la dedicació de la Dra. Casals a Inspecció, fou el resum d,una experiència molt positiva, masclistament en diríem tòtila, però jo aprecio l,esforç sobremanera.

Fos o no fos un treball inútil fou, sempre fou i serà, una reacció directa a una obra pròpia, per celebrar hasta l,infinit.

Les peticions són tres:

1. Els vint minuts de glòria de Bielsa

2. Enni, edició comentada tal com la vaig portar al magí del 2003.

3. El full de càrrecs esmentat.

Calculo que amb aquests i molts més em guanyo la còmplice llàgrima de tot el món el qual encara pretenent que m,odien algo els falla a l,inconscient que en llur paraula automàtica, a l,igual de la meva curadora del frenopàtic en 2.019 féu:

UN MINUTO, CIEN AÑOS DE GLOhhh(ria.)

Pròxima parada: el dol en dietari cabrejat, prevista divendres 21 del corrent, tot.

PEM