ΑΓΩΝ

 

.,.Agressivitat en el testimoni fals del llibre prestat i tornar en teoria a destemps = radar de l,helicòpter.,.pes excuses de la mala llet són, i hi són, totes.

En el procés que Mort badà les seues irremissibles fauces en gent molt estimada, obert, inexorable feia més de mig any, això acumulava al costat de novetats.

Vaig donar miríades de voltes al Lucà i a l,Ovidi eròtic, fugint dins la pantalla de la feblesa homenenca, em vaig barallar amb Manili i vaig dirigir llurs recs al meu nom de pila, i com a promesa dels

TRECENOS, QUOTQUOT EUNT, DIES

(Horaci, Odes, 2)

Vaig assegurar acotar Virgili Bucòliques, 3 a un amic en puny i lletra desxifrant un poema on realment FOLLEN.

Vaig esmerçar esforços dins el CVLEX i dins l,Epístola als Pisons, i altres.

I Déu em prengué tot el sentit immortal en l,estimada Cinta, amiga meva dels antanyasses, amb qui no passà antes sense amistat una hora de nostra vida.

En la rabior del predol, escrivia posseït directament per tots els meus furors creatius.

Invitació de física i química abandonar l'aula invitació de matemàtiques el mateix o no escoltar i jugar els ordinadors pèrdua de protocols notes negatives per origen de les terres hispàniques català contra valencians i espanyol contra aragonesos ibarra costa i prat

Els mestres del batxillerat a sant cugat jugaven i rivalitzaven a veure qui desgraciava més futurs

El llibre segon de l'anella sencer traduït al diccionari anaya quan jo estudiava cou

***El temps, avui

Tota la comunicació deriva en compliments: la filosofia universal de sempre intentà amb gran esforç subjugar el Deus Otiosus esadî les persones que saben muntar-se la festa de la vida des de la definició Quasi Socràtica de la virtut de la Temprança hasta l,Art d,Estimar d,Ernst Jung, la filosofia derivada en psiquiatria a la deriva més castigadora de totes direm tallafreixures etcètera.

TEMPRANÇA, resa: no facis en privat allò que no faries en públic.

La tercera bucòlica de Virgili, si l,acotes hi trobes parafília. Els poetes ens fem d,odiar perquè resolem el TOTUMPUTEÀTUM a què els gurús de les societats avançades ens volen encara sotmetre.

L,Art d,Estimar d,Ernst Jung resa: per un home només el forat d,una dona resulta una experiència completa.

Rellotge atòmic

Poetes escàpols a tirania

 *** La Vida, Com Un Examen

*** La Mort: permet la culpa i el càstig, quals darrers permeten la comunicació (DINS: Estructures de Categories Humanes).

***Les Drogues, I La Paraula Del Pare

Entrar i sortir fàcilment de les drogues resulta relativament assequible, la norma resa sempre: …SI LLURS CONTINGUTS INTEL.LECTIUS QUE PROVOQUEN SE SABEN prodigar i provocar en l,estudi i el coneixement, ciència, aprofitant que el SNC ja les ha tolerat una vegada, com dic: vèncer el monu del tabac a CPU bo i somiant de nit i de dia que fumo: INCLÚS em provocava despertar cada quinze minuts per adonar-me que fumava a la llitera de mentida!

Llavors està clar aquell nen que furtat la paraula del pare quan arriba a pare i segueix deixant que els nens li furtin la pròpia paraula llavors fa riure l'èrnia mundi per tots costats i si col·labora els accessos de salts se l'emporten cosmos amunt de manera que és preferit blanc a sa jorni llarg temps el purgatori on es troba ben desat i on troba que el seu públic al vol viu abans de començar a llegir les seves pròpies novel·les i poemes

***Convergència, vasectomitzada.

Qian es cansin de protagonitzar la festa ja marxaran, que el que és a mi, me la porta fluixa, i puc seguir menjant relativa merda. Encara escridassen de puta en amunt les tietes catalanes com Mialet als noranta.

&&&Màgica era la meva relació de lector de les seues obres: vaig participar en uns versicles de l,Alexandra de Licòfron traduïts d,un filòleg romàntic de mort prematura amb qui em vaig identificar, contrastat amb l,original grec-alexandrí, inclosos en l,edició catalana del llibre que ell, ja en caire totèmic com un Garcilaso, dedicà en Dos Mil a la mort del seu pare, i jo sabia on era perquè precisament aquell any vaig començar a treballar, en tenia vint-i-cinc, i l,editor molt honestament va citar la meua breu aportació. JO EN AGRAÏMENT, el feia tema d,examen i de dictat a l,AHF. QUINSTEMS! Jo ja el dic com el batejava Pau L,Auster. Una nova estrella. ACS.

&&&

***Esmicolar la Paraula Del Pare. Dv. 26/24/24 13.35 a casa.

Un nano napbuf m,ha passat al matí divertit i platxeriós amb una colla escolar de llur seva edat enparlant, que li he caçat el verb exacte:

—En Teoria…

Li he repetit l,efecte notable, doncs jo vaig ser a la seva edat pioner a empoderar-me en una renyina amb Apel.les Mestre per ver cagat ante la tenda i eixugat amb un pàmpol de figuera, consell de mamà, a dos dies, abans de les colònies, on Carles el matí proper es pixà a l,estora senyal de tranquil.litat i relax, la paraula del pare pancatalà, la qual em faltava per completar la col.lecció que la mare ja prodigava però em resultava un tanto deficitari al caire mascle de la qüestió.

Des d,aquell abril del ‘78 que no paro d,emprar la paraula completiva, i em solia queixar del succés a la gent que m,imita, glòries de la Poesia Mundial, gent en qui tinc no més inclinació que declarar-los fills meus a la directa total ÀLVER, el principal, en el qui BOSCÀ ha trobat el seu millor GARCILASO. Que no pas si Ricard Gai havia de complir la llur promesa expressada en el mateix argument d,autoritat.

***. Vot de qualitat: el desacord honest

A la pobla resulta l,única facció popular on triomfa VOX de fa dos lustres, i similars.

Els congressistes netament presentats un de sol diria jo, en desacord amb la verbirrea dels correligionaris acorralats per l,empenta enorme de les esquerres fiduciàries de nova sang Espanyola, i el desacord esmentat a la Pobla (dins el NOU ESTAT DE DRET PANCATALÀ, dic:) han de figurar com a minories de qualitat per mig de les quals una decisió a prendre deixi de banda el numerus lupis per imposar-se, doncs és un angle de perspectiva privilegiada amb el qual s,ha expressat naturalment la VOLUNTAT, com en la societat d,iguals a les Espartes precristianes, l,Estat atenia l,escó diví a qualsevol individu del seu teixit social que exorcitzava el voler de Déu.

***El govern com a negoci

És absolutament absurd que assumeixis el govern del país amb objectius fora de govern, de legislació ni de treball de presidència, ossia: de quatre anys de fer rutllar l,economia i la societat, com Pujol en els antanyasses, i Pasqual Maragall, l,ECONÒMIC, el RUN THE HOUSE per esporgar en retallets de prebendes (amnistia, consulta popular, ossia: les decennals de la Candela cada deu minuts, els LVDI SAECVLARES a cada any). En aquest sentit, autonòmica o no, ja Catalunya ni tan sols existeix.

***Fotons d,Antoni Bassas: anys vuitanta—noranta escridassat a butaca: l,espantu escratxava en un subratllat real paraules inexistents a l,espectador.,.

Depressió Avel.lí, els gossos de l,administración.,.

 

***És lògic i equitatiu que el qui més tinc diners, pagui jo més, sobretot si allahontes resulto, ja no, el qui tinc més, diners?

 

***La Bronca Fractal, 1: queixes dels pagesos

€€€The only way I could do that was if you had to do and then you could do the other day I would little€€€

Raó en tenen els pagesos de tot Europa per queixes i més queixes? OFCORS! Emperò, quina classe de raó?

Ells ho resumeixen, els pancatalans (catalans i peninsulars,) si més no:

1. Paperassa (maldit burocràcia per ments senzilles, un cultisme que poc escau.)

2. Premsa i virtut de qualitats comparades (tots s,hi divideixen, però

3. Continuïtat de l,estil campestre de vida i ofici, pàtria igual.

Al meu poble en pujar a rodons 2 € el dominical de La Vanguàrdia el quiosquer de la muralla rasicurt es va tirar al. Tren.

Ja el feig jo per tots ells, el canvi psíquic, que poeta hi sóc avesat, exacte:

Els pagesos expressen la queixa per canvi: el canvi és un perill parapsicòtic de primer ordre, i el més suau quan n,aprens és posar bona conducta.

En això jo també general i cadet gloriós. I amb la prestança persuasiva de líder i semental, a vegades pensi en Cèsar, el normal per titllar-me de boig ja era més proper: Napoleó. De fet la meva identitat poètica etava en Lucà i en el Mestre (+) Balasch, com en els meus primers sonets (Premi De Poesia Parc Taulí, 2.000:) don a Cèsar somrient l,escut &c.

Bronca Fractal és això: gastar espontàniament, i que ho toleri el gruix social, energies expressives cap enfora hasta complir el jubileu dels setanta en amunt.

Altra cosa fóra escatir qui s,emporta els millors productes i per a qui resta i es queda la REPUTADÍSIMA MARCA REBUJ (Mialet, ‘56:) antes que l,hèrnia se,ns estripi del tot.

La UE ja es mostra molt ben disposta a optimitzar aquestes meravelles hipnòtiques que resulten de l,invent de Mandelbröt: la Lliure Circulació De Persones I Mercaderies, li ho agraïrà: si repugnava fins ara a fer-ho, calculo que deuria resultar de la fixació imperdible de dirigir-se, davant sabotatge, ad Hominem: recordem: instruments perillosos són a l,abast de tothom, i el seu bon ús parteix de la intenció personal que ni s,examina, encara si no ho ha de ser, un cop fet el mal.

Jo calculo que la força a reaccionar i la trigança de la UE era aquesta.

En un món de caràcter comunicatiu global, la confiança ha de ser un supòsit insubornable d,actitud oberta.

€€€

***Jordi i Espe sobretot ells dos, amb l,esclau servei del neonat tres anya ha encara no dels dos mil dotzes, tres anyets de Víctor quals calculo que el portaren al Teatre Principal on passaren més mala estona que res, donada la nostra fortuïta i espontània, imprevista absència, jo ho sentia com una excusa igual a la feina: m,acorralen argumentativament, i doncs agafo una baixa, perquè realment no són condicions de continuar, o donar continuïtat al greuge mentider però espectacular dels meus competidors vitals, no necessitaven altra cosa que afirmació. 

Per afirmació Tiamei va pagar els rehearsals i la pujada de teló (2000–4.500€) de MELODIA DISCORDANT, de Pere Mialet (1.952, Barcelona) a l,esmentat Teatre Principal de Valls.

No eihavia tanta avolesa com necessitat d,apiar-se sobre els meus nervis i els teus, i a sobre pagar el beure, cornuts de senti’ns-e dir

Com a la psicina municipal de VDX fèiem un castell amb Llorenç i jo havia d,esgarrapar al Jordi les cuixes a sang perquè realment m,anaven a ofegar en el joc.

I d,ací deriva el MADRESTÁISENFERMOS.

Els necessitats segueixen essent ells, però ara no deixem que ens abusin.

Enviat des del meu iPad

***La bronca fractal 2: “fraus” a la llei trans

Els ha explotat a la cara els fonamentalistes del sexe lliure que quatre militars hagin admès la seva feminitat espiritual, cosa manta documentada des de Mimnerm i Píndar hasta James Blunt i Àlver Soler bo i passant per les HEROIDES d,Ovidi (Segle I:) 17 o 18 fascicles que fan cabotatges complets en viatges de l,ànima humana, llurs mentides i contradiccions hasta trobar unitat discursiva i cohesió molt més enllà de la veritat i la mentida mateixa, ossia: la supervivència.

També a mansalva: pel.lícules de Matt Daemon. Encara tinc a cua la Ruta 66. Temps físic la malura no me,n deixa de moment.

Tant cabrons uns com altres, tant delinqüents uns com altres, emperò ja era hora que en Pau deixés de ser oficialment, poeta i feminitzat al cobrar apuntacions de la loteria de Nadal “ALLÂ…portadora”. L,expedient a la Sra. Pau…

…tot plegat exorcitzat amb

BIELSA, EL ORONDO…

QUE EM PRODUÍ EL SOMNI DELS ANTANYASSES ON PERSONALMENT ALLIBERAVA L,ÀNIMA D,UN BURRO, ASE, I EL DIABLE PASSOLINIÀ QUE EN DERIVÀ FUGÍ AMENAÇANT-me amb una nova ensopegada: els meus putejadors per primer cop, doncs, havien acceptat que sóc, oencara! Sóc home! La resta, en vistes al premi Nobel ho postposo

Arcus Cuius Reformido.,.

Pel que jo sé de mi, ni gais ni antigais o altres no volen que estimi.

***POETA POETA POETA

La posteritat salva Els precedents a llur segle, com una acció heroicomilitar sense suborn, amb tatxes i tints d,honorabilitat, compartició de ruta i admiració sempiterna i secular.

Editar Horaci segons el plec de consens (Oxoniensis, 1.984,) i retrobar aquelles diferències que sempre inviten a recordar i refer l,esfilagarsada de qual i com la volgué directa el poeta acaba en els mateixos enciams repartits entre les mateixes llebres i les mateixes tortugues: HORACI ACABES ESSENT TU!

Com l,Alcover Moll llegit i après sense havern-ne de descarregar ni obrir una sola pantalla, pàgina direm també, que existeix mentalment en prospecció del buit culpable dels, sobretot els, qui el sempre sense pietat detesten, ESMANIFESTA amb tot llur poder innovador i frescalment rialler, el jo del poeta dels segles primers de la nostra era, a l,igual que el cinema té:

1. Producció (diners)

2. Guió (idea)

3. Editor (autor)

4. Actor (Musa)

5. Realització (poeta)

 

€€€ciencia sete art,l,€€€ democracia dels DISFRUTES€€€

 

l,esdevenidor Horaci: de lector a poeta passant per editor.

Frau en germànic significa senyora. Totpoderosa és a l,ensems la seva psíqiica intel.ligència i sensibilitat agradada i diltrada, desglosssaada pel mascle i desxifrada, de manera que la dona fidel és ni més ni menys la que l,home afirma.

***La semença del Bielsa

Per emissió pleromàtica en algun llibre del tinter ençà ja tenc descrita el disseny i factura dels SUDOKUS, quals en èxit massiu

 

Em relacionava sense recordar, sabent, però sense recordar: sabent a la força haver tingut relacions fructíferes amb una correligionari del terç educatiu, de forma que vint anys més tard, i ajudat de somnis i indicis com el seu detestable disgust pel místic Balasch (+2.009) de manera que al igual endeviant la compleció d,un puzle japonès em dic:

El fill que em prohibeixen existir per força s,ha d,apellidar el segon de Gemma, i si mai Gemma estimà Pau, el primer de Pau, Pau mateix, ossia, que vint anys i pico despres de trencar amb la seva mare, me n,ix un xavalot liroi i saludable que es diu com jo i com ella, i a la postre es fa concertista de guitarra amb el mateix posat fotocopiat del qui fou el meu, model didàctic a les sis cordes.

AIXÒ EXISTEIX! I consta: Pau i Gemma encara s,estimen, o potser si no, es tenen en bon preu!

Extracció de sang me,n fan a cada quinzena, de manera que aquest Hítler, si funciona de veritat, ossia jo: està purificant i dominant les races ni sols humanes, hasta sinó dels gats a quals donen de pisto els meus vòmits.

 

Foto ZERO mostel

Vusqueda interna JAIA GORACI

 

***Esclavatge n,hi hagué, n,hi haurà i n,hi ha per sempre, posa-li el nom que li posis: quan l,escola segrega en raó de la hisenda i la formació primària, i  eventualment cap altra; fa resultar individus experts en lògica formal d,alt nivell, tret que l,apliquessin en res divers a calcular cigarretes i cafès, la majoria descafeïnats que és el màxim premi que reben d,haver estat categoritzats des del parvulari, el primer dia, i tots els primers dies, a l,institut si hi arriben, i al grau, i màsters i postmàsters, només aprendre de Lletres salva l,esclau, en diem precari, en diem diferència, quan els rotgets (Martinell) tirem a la relació social i l,alegria intrínseca en ella.

 

Que un sol minut, la majoria de blocaires i Feisbuquers no ense sentim dir guapos en amunt muntem una renyina descomunal cal atribuir-ho al clima.

 

XIII

 

Espe! El Déu ha resolt nostre desig, el Déu,

Espe, nostre ha resolt! Fas jaia i força tens

Voluntat de ser guapa

Vi empastifes sense escrúpol 

I amb veueta de poc emborratxar Rampell

Tardà vas insistint. Cel de verdor com de

Sàvia grata de Quios

S,escapà a la galtona suau

Malmomento de ple revolotà ressecs

Salzes i se pirà de l,aprop teu perquè 

Dents caus i la rigor 

Enlletgeix i les Neus al cap.

I no et tornen del Cos, porpres ni ja enatú

Llumets diamantins polsos com

Quan a dates assenyalar

Acceptà l,envolada llum.

On Desig s,escapà haja o color degut

S,Esmogué, què retens cell i de cell aquell

Rampells que esbufegava

Que em tenia raptat de mi,

Fèrtil del Quinarès sebre,t i de les arts

Cara d,agraïments? Ans Quinarès en breu

Destins anys regalaren

Conservar-te tan llarg igual

De cornella jaiet Espe en els propis pols

Puguen com jovencells veure,s en rebullir

No sens riure de copia

Lliscada en cendreret el get.

.

 

 

Els poetes ens estrugglem sobremanera per trobar la nostra veu, com un camí místic quasi irrealitzable. Quan directament es, tot allò que vol dir, ossia: entrenar la veu en qualsevol situació privada o carreral, i no dubtar, com qui no dubta a fer femta al primer tro: així els poetes assolim la nostra identitat sense mes misteri. Notar que, això, antigament era encara mes difícil, quan els qui havien de trobar “LA SEVA VEU” havien de buscar algoixí com “EL SEU LLENGUATGE PICTÒRIC”.

Esclavatge n,hi hagué, n,hi haurà i n,hi ha per sempre, posa-li el nom que li posis: quan l,escola segrega en raó de la hisenda i la formació primària, i  eventualment cap altra; fa resultar individus experts en lògica formal d,alt nivell, tret que l,apliquessin en res divers a calcular cigarretes i cafès, la majoria descafeïnats que és el màxim premi que reben d,haver estat categoritzats des del parvulari, el primer dia, i tots els primers dies, a l,institut si hi arriben, i al grau, i màsters i postmàsters, només aprendre de Lletres salva l,esclau, en diem precari, en diem diferència, quan els rotgets (Martinell) tirem a la relació social i l,alegria intrínseca en ella.

 

Que un sol minut, la majoria de blocaires i Feisbuquers no ense sentim dir guapos en amunt muntem una renyina descomunal cal atribuir-ho al clima.

 

XIII

 

Espe! El Déu ha resolt nostre desig, el Déu,

Espe, nostre ha resolt! Fas jaia i força tens

Voluntat de ser guapa

Vi empastifes sense escrúpol 

I amb veueta de poc emborratxar Rampell

Tardà vas insistint. Cel de verdor com de

Sàvia grata de Quios

S,escapà a la galtona suau

Malmomento de ple revolotà ressecs

Salzes i se pirà de l,aprop teu perquè 

Dents caus i la rigor 

Enlletgeix i les Neus al cap.

I no et tornen del Cos, porpres ni ja enatú

Llumets diamantins polsos com

Quan a dates assenyalar

Acceptà l,envolada llum.

On Desig s,escapà haja o color degut

S,Esmogué, què retens cell i de cell aquell

Rampells que esbufegava

Que em tenia raptat de mi,

Fèrtil del Quinarès sebre,t i de les arts

Cara d,agraïments? Ans Quinarès en breu

Destins anys regalaren

Conservar-te tan llarg igual

De cornella jaiet Espe en els propis pols

Puguen com jovencells veure,s en rebullir

No sens riure de copia

Lliscada en cendreret el get.

.

 

 

Els poetes ens estrugglem sobremanera per trobar la nostra veu, com un camí místic quasi irrealitzable. Quan directament es, tot allò que vol dir, ossia: entrenar la veu en qualsevol situació privada o carreral, i no dubtar, com qui no dubta a fer femta al primer tro: així els poetes assolim la nostra identitat sense mes misteri. Notar que, això, antigament era encara mes difícil, quan els qui havien de trobar “LA SEVA VEU” havien de buscar algoixí com “EL SEU LLENGUATGE PICTÒRIC”.

Quan no és moment de desenrotllar una disciplina novedosa de coneixement, simplement no es desenvolupa i les ovelles van a beure al riu del rival, i l,impostor, encara direm, mentre el geni està obligat a autocontenir-se de nou. Si el científic no tingués rival no caldria que se sacrifiqués, literalment amb la mort, manta vegades com ha fet fins ara. Aquest és el teorema del pare de la poesia llatina, i el discurs en si mateix per al pare: MAXUMA PORTA.

La pregunta, al peu de foto, seria: QUANTES PERSONES HI VEUS, REPRESENTADES AL GRÀFIC VIOLENT?

La reposta per a tothom, excepte pel Conseller Comín ha de ser: 2.

La resposta per al Conseller Comín, excepte tothom, ha de ser: 1.

NOTA BENE: no estic carregant particularment les tintes iàmbiques, mès enllà d,oferir patrons argumentatius, com en altre lloc:

La mancança de Banana Split causa suïcidis.

 

**cohesió poètica

1. He de dir algo a senyora

2. Però em queixo

3.hasta en la tontería

4. He esperat massa

5. Inspiració

6. Busca-la lluny

7. Ho havia de saber abans

8.em posa dels nervis

9. Queda,t encara

10. Ara m,agrades

11. Política com sempre

12. Ja hi passàvem bons ratos

13. El món és boig

14. Fins el mai

 

Una llista de reproducció simple i un àlbum d,artistes reputats contén sempre força i poder de cohesió, el qual parteix de l,essència senzilla d,un índex, del qual es deriva un coneixement complet i continu, quasi secret, però que sona igual a totes oïdes, quals, en virtut de la Unitat propinada, des de son angle cadascun col.laboren, per acte hipnòtic d,imperatiu…Social? LA VOLUNTAT, més aviat, que tan confusament costa d,escatir en termes verídics en virtut de la impronta de segregació o la contrària, una inclusió en una societat petita de perill.

James també ho fa, i l,efecte, de qualitat de comeixement terciari, és d,aliment nodrit. Gran profit, al posar sobretot la continuïtat (el segell CUSTARD) que ell fa i ells en companyia constant de tota o ja gran part si més no, de llir carrera meteòrica.

 

*** La bronca fractal 3: Rodalies

Orientar-se en qui deu estar guanyant aquesta guerra indeclarada a tots nivells del globus terraqüi i ultraplanetari em resulta menys complicat si miro que és possible que els greuges antics per dèficits tècnics catalans han estat transplantats als panorames càntabres. Diríem:

Ara a nosaltres ens funcionen els trens.

Ara a altres se,ls espatllen els trens.

 

*** Estimar Rosa

Ububest propemest

Malévolos escribano

Caràtula Jason Donovan

Saiz Tour

 

***Parmenidea 1

El desplaçament no existeix. Quan eiha identitat, i antigament neihavia per tothom antes de l,invent de les Ones Hertzianes, sortir de casa esmorzat amb la mare i anar al dentista són dos actes paral.lels i idèntics, doncs el dentista em fa apte als esmorzars i l,esmorzar em prepara els arguments de necessitat davant el nou disseny de la meua boca.

A mida que albirem un destí i hi tendim, la reraguarda desapareix rere nostre al consir, i actua com a irrefusable credencial del nostre viatge. Una quinta o dominant, diríem en àmbits musicològics.

Demanes a l,entorn que representi gestualment i de paraula qualsque records de temps dels rebesavis teus, i gats ocells i persones ho fan. Supertramp ho fonamenta (1.982:) lovers, you,re needed in the garden.

La bellesa en tautologia amb si mateixa es manifesta en aitals indrets de relax universal.

 

*** L,autèntic

La música es por escoltar pel que és, i jutjar, o bé pel que sembla.

Porgy And Bess sembla una òpera del dinou francès, mentre japonesos ballant flamenco semblen cordubesos, fet detestable ambdós si no és que els segons t,informen d,identitat nacional sobretot (això és: japonesa) , i el primer es vol escoltar des de si mateix, que ja és. Si el dones per bo, detestaràs haver prestat mai una oïda a Maurice Ravel. (Bizet, Carmen, Leoncavallo, Pagliacci per Blue Monday).

*** La placa de Gramola

*** DVLCE ET DECORVM

ARRIBA el temps que t,adones que el bon tracte, que ja no reps de cap manera amb l,entorn, i llur criminal assetjament de cercles atropellats, que el porno que et baixes en propietat de pervida, que les intencions de gran obra besllumen un límit natural del qual ja en pots haver complert tres quarts, la meitat quasi segura, mínim, i que subrogar el cas de mort a l,estat aprofita.

Allahontes el vers d,Horaci pren tot el sentit: viure sense il.lusió, però saber que mors per la pàtria i això ja no t,ho prenen, ni els qui prediquen mi patria, mi piel, ni els àcrates estupendus que no eviten el ròssec que els i les obliga el plasma: quan no han de comprar un iogurt, quan toca fer una birra zerozero. ATENTS: que ens parla el GRAN AMO!

Tenir la mort resolta nomenant l,Estat com assassí empoderat, talvolta piadós, de nós ho resol tot, aixó estaclâ, i això: orientar l,aliment al mínim esforç (subrogar socialment.)

 

***RAISE A HELL

SOLSAMENT el qui ha estat a la Faràndula oïnt des de dins les bambalines una de les Òperes Pasqüals del geni de Bèrgam, ossia jo, als disset encara no i en veure com a l,obertura dansironaire i jocosa, i també imposant contundència d,argument vital i de joventut que no oblida el jai, una de les darreres i ultrabones de Gaetano Donizetti, amb aquell foc focusat i encès en aparença fotònica de sotacel de Milton o Dant, i a sobre hem aixecat baralles de diumenge nit amb Jordi Bielsa provocant els crits unísons i encesos de la mare talqual fantasma d,Ismailòvitx, Boris, a Macbeth de Mzensk, en els llums de la llar encesos com amfiteatres de borratxera conceptual infinita a deu hores d,entrar la nova setmana laboral, sabem, ICOM! els moments o despeses de l,energia psíquica i la que mou cadires de debò i a lo directe.

Llavors esdevenim déus a vistes dels qui més enllà del plasma i la masturbatòria del Mortal Kombat no han fet un pinitu de res de KULTURA GLOVAL.

 

*** L’Antiforma

Desdeny de tot (<dedignatio/άταραξία) és l,únic camí de no cedir a fotocòpies extemporànies del qui t,estima i tira l,ham de Debò.

L,actriu de Foster’s amb un final tancat a la primera del flim contractat, i la seguretat que Hànnibal no aniria mai per ella, jonosé: o va passar a seriebés o N.P.I. de si es va suïcidar o jubilar, però amb tot Amèrica preserva, per igual a l,òpera com de Leoncavallo i la seva BOHÈME protegida er l,estat mitjançant l,escut homònim i obra de Puccini, alguns materials per a l,ús propi i exclusiu

 

*** La bronca fractal 4: viure en català

A mida que la força violent transmuda la cortesia en actes d,agressivitat manifesta, en carrers i places catalanes pets d,armaris segellats, direm, la poesia a mig generar que recordàvem dels besavis, l,autèntica i no vull dir Joan Amades no satèl.lits acòlits amics, desapareix lentament per mai ser retocada als filòlegs estúpids, i potser en resta in paperet mig rosegat de rata del que poguera ser i haver esdevingut la cultura catalana: es posarà a dormir, la nostre llengua? Servirà la nostre llengua només a fins de programació de discos tous? Encara no: encara no tenim la resposta, idoncs, seguim vivint com antes i quasi igual que el tren tecnològic no ens hagués atropellat a tots.

A la conversa feisbuquera d,inicis de la nostra revolta vai respondre un unionista: OS HEMOS ANEXIONADO, SUBNORMAL!

A partir d,aquí, la fonemàtica lingüística vencedora no se sap quina ha de ser, si hispana i catalana han de competir, nosesap, jo encara dic, i encara dic i faig, no: altrament endreço el meu viure.

 

***La Identitat Com Espectacle

La meva força única és que la gent, quasi tota, i especialment la de bé qual mil cops he mossegat per accedir a un puestu social i és la que més pena em fa d,haver tractat en el passat de la manera que ho vai fer, el nòvio de La Ginesta, etcètera, però me,n nava a la merda si no hagués aproximat Anna en força amb els meus projectes (Lucà, la teoria del terreny literaripoètic &c.)

empri la llur pròpia Identitat, que en tenen, i forçaprou! Vigilo que, lluny en a distància prudencial de les HÒSTIES que en política es reparteixen a TORTIDRET.

Em resulta necessari mantenir l,autoritat política de lideratge en supina i incessant situació d,ignorància sexual.

 

***EPÍLEG**: EL PLAT DISCRET A LA BALANÇA DE ZEUS.,.

Com amic de Déu li puc demanar en virtual de la mevz autoritat contraqual velazquez i altres mortifiquen perpètuament (el somni d,enfilar Satn Cughat pel fang camí detràs de la mare des del seu xalet mentider i burla al fisc de la pàtria, de tota la pàtria,) que diboleixi per sempre Àmazon, X, Facebook, Instagram, Tik-Tok i altres, si realmente cap seguir rivalitzant amb analògics, i que torni el Vallès Occidental i totesles terres del diable, Posa Europa Sencera, al segle XX d,on eixir-ne no en puguin ni si volen amb totes les forces.

La falta de respecte a l,immortal m,hi porta, i Google ja ha fotocopiat tota la terra i summes els arxius meteorilogics per comsulta dels quals nomgú no paga l,imvestigador i Mauri n,abjura tranquil.lament, comencem, doncs, pels cotxos elèctrics, i tiramilles merdavall, que fa baixada pronuserat. Lucà.,.