A Fortiori

 

Molt misteriosament, al repassar per fe sincera el professor que fui, m,anava realitzant de la mà negra que només podia haver sorgit de cos en el meu DESPITAT COL.LEGA Ricard qual s,avançava als meus interinatges a propalar davant Jefatura D,Estudis el meu propi expedient psiquiàtric, però PER QUÈ NO FEIA EL MATEIX a la concertada de la qual, com a algo de la privada, i incloses les lliçons en règim d,Autònom quasi particulars.

La cosa té per força a veure, i amb força, d,autoritat real, pots combatre-ho? És un argument a fortiori que la iniciativa privada respecta l,honorabilitat, mentre que la pública és i resulta un circ de corcs desokupats que necessiten espectacle i carnatge.

Ricard, en la seva homosexualitat manifesta, des de l, inconscient, parlava del perill de despertar la serp sense entendre què deia. Una metàfora virgiliana (Bucòliques iii) suada i ressuada per Byron, i em sembla que el tarannà gai del mestre anglosaxó li havia escapat a l,enteniment, com a nosaltres el prof. Costa antes ens haguera advertit al COU, vuidî antes, que coincidissim Ricard i jo a la carrera.

Ell preuava un Peugeot de luxe pel seu antull, i uns berenars de PANS&COMPANY per quadrar projectes de la F.B.M.

Quan anàvem al Santcugatenc MESÓN, un indret algo més poètica i lletrísticament notable, a la vera del Monestir del Poble, deicidia fer la despesa d,un suc de pinya (era al.lèrgic al “préssec”, talicom feia) que podia allargar tres quarts i mig de les vespres, inclús alliçonar-me sobre la despesa d,un MONTADITO EXTRA.

LA MEVA MARTA volia fer una pizza a Barcelona i m,hi vaig negar en favor de Ca L,Agut. Encara recordo com a la fi jo demanava en gest pioner la nota movent la dreta i fent el mim d,un gargot davant el cambrer, còmplicement escollit al caire de la mirada, i com en un bitllet de deu mil pessetes segellava amb un

—Està Bé!

qualsevol possible i furtiva mirada de la meva metgessa espiritual.

Jo no sé com sempre he tingut diners en les ocasions que realment els he volgut, antes, durant i després del meu pas pel món laboral com a catedràtic de carrera. O bé doctorand de Filologia Clàssica. Els he tingut, amb tot.