Les Unanimitats: NIÑOS ROTOS

 

"LA IDENTITAT ES CONSTRUEIX EN BASE A LA DIFERÈNCIA

R.R.R. 2.017

MENTIDA: la identitat prové de la Identitat mateixa, com a paper a l,auca, potser a voltes dialèctiques, de debat cruent, però mai en la destrucció del cos rival.

Els qui rivalitzen amb mi no s,enteren com i quant comunico, ni a qui m,estic venent la pàtria dia rere dia: quan em matin no veuen la situació on la deixaran, ni com enyorararn haver donat bon tracte a Simònides de Ceos, l'Exemplar Honesti que ens categoritza totalment.

Entxufar biòpsies oceàniques resulta relativament fàcil: identifiques les evasives com a argument temporal, interpretes els desigs, amb ajut de l,hipotext, el real, prens nota dels falsos lectors de poesia, et mires tu mateix en relació a tots els antecedents, i cedeixes:

ÉS UNÀNIME LA DECISIÓ POPULAR DE NO PRESTAR NI REBRE SOCORS.

Demanar la veritat és posar el teu interlocutor en estat de sospita i de plusvàlua sobre la informació que està en el seu coneixement, de manera que no te,l facilitat ni borratxo, i el marc referencial en continuïtat exigeix la tabacosi inclús l,autolesió per no confondre's i no confondre's del tot, direm.

L,ordre gremialista del comeixement científic i la seva pràctica en bé del pròxim és un error garrafal, doncs pivota la seva acció universal en esquemes de competitivitat i oferta.

Tampoc no és del tot desencertat i erràtic donat que està obligat al triatge i la prerrogativa de prevalença i prioritat: esmicolar el comeixement i la pràctica científica a nivells d,escàndol és el que em queixo, com en la cèlebre sèrie estatunidenca de fa vint anys, els forenses d,esquelets topaven a les rodalies d,on cristu perdé el gorro amb un podòleg forense.

La llàstima és en tot això l,etiqueta social obligada a les eminències, i el no poder prescindir un minut de rellotge d,alguna plusvàlua esgarrepada a la relació social en la comunicació: això sol ja és un transtorn mental de manual.

L,Estat compra les ànimes de les criatures figurant un impossible, ossia: el do d,ubiqüitat de Santa Claus i el seu cuentuxinu. A canvi de combregar dolçament amb una roda de molí que és una mentida manifesta, a canvi de dolços i dàdives nensinenes prometen obediència vital a l,Estat.

Els nens i nenes son perversos polimorfs (Freud, 1.938:) fet que significa que un sol d,ells i elles, abans de prescindir d,un pastís de Nocilla i haver d,acceptar els biorritmes, des de la femta a la beverolla, prefereixen destruir la Creació, arguments no els en manquen, però socialment i en clau de neocràcia no em canso de repetir: doneu, als energètics, que se'ls deu: ells i elles aixequen eo país.

Veure embogir les criatures les matinades de reixos, i veure els pallassos dels vuitanta amb públics menors d,uniformes d,escola de monges, el so operàtic autèntic, l,acord major que captiva, i acte seguit Cómo Me Pica La Nariz, el cant de la fera (farlopera:) ENNI: iam cata signa ferae sonitum dare voce parabant.

A casa, els nostres Reixos de l,any 1.982 resultaren opípars: mare Mialet els prengué molt en sèrio as aquell era l,ultim temps a Barcelona abans de l,expatriació primera a Mirasol: accedí a càtedra i es preparà per dar-nos estudis superiors.

En entrar a la U.A.B. el fill de l,escombriaire tenia matrícula gratuïta, nosaltres de funcionaris NO. Van dissenyar una assegurança de vida exprés per mi. Jo també hi posava padrins escadussers.

Vaig afrontar amb gallardia el meu ingrés igual que un sacerdoci, deia paraules com COTARRO i dotava d,identitat el proïsme: ara em trobo:

LA IDENTITAT ÉS L,EXCIPIENT DE LA VOLUNTAT