L’Acceptable

 

Que el catalanisme haja assolit exportar el caos integral que l,okupa a nivell panhispànic encara no és dolent: afectaria la democràcia si la democràcia no haguera fugit a províncies amb un honest campi-qui-pugui.

Avui la defensa de la pròpia pell parteix de la pròpia pell i poc se n’escampa o esbargeix: el Congrés Dels Diputats ja no necessita fer gran cosa més que perpetuar-se en uns rituals simbòlics al caire d,una Església tutora en la llunyania.

Una màquina ens diu que Puigdemont conversa, una màquina ens diu que Aragonès té un lapsuslingüe quan pronominalment es distingeix, elliells, dels independentistes: los independentistas no son (per somos:) terroristas.

Un NO CATEGÒRIC a la llei d,amnistia és un gustet que el Gran Poeta tingué sempre al canut. Em demanen morir, altra vegada, com? Potser no, mira: en la vida m,hi trobo de fàbula, i organitzant arguments des del meu imaginat sacerdoci bibliotecari del present virtual, encara més.

Llavors a lo que anem: GUERRA CIVIL? Podria resultar algo así com GUERRA FRACTAL?

On, en un país, cada acte de desplaçament i sedentarisme comportés un risc conegut? Res diferent del que visquérem fins ara.