CONSIRÓS VORA EL CURS

  NOTA BENE, EL LLINATGE DE LA INFLUENCER SE M,ESCAPA

<iframe title="video 6220382" src="https://www.ccma.cat/video/embed/6220382/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

Clau de virtut 

DISCUPLINA, deia Melero i guest al host: afegia, força de voluntat: la primera ens donarà omexercici de la virtut i la segona la conservarem en base a no caure en temptacions

Llargament medito sempre en aquests arguments d,abans d,ahir al TOTESMOU, TVTRES, i no vull atropellar il.lusions amb la meva llet malencònica, però disciplina exactament és un exercici (propi del/de la) DEIXEBLE.

UN bonsuccés en negocis adults no pot haver de projectar un aprenent amb un mestre ulterior, i la segona, emmirallar-se en Jesús, quan la seva llur barba ja fa més de dos mil anys que ha caducat, i diem

AQUEST IOGURT ESTÀ MÉS CADUCAT QUE LA BARBA DE JESÚS podem corregir: AQUEST IOGURT ESTÀ MÉS CADUCAT QUE LA BARBA DEL MESTRE. Mahoma, proposa Mialet (CUIDADÍN, mama! Ha sigut la Tiamei! Declaro:) esperar que mori el mestre per ser mestre jo mateix és un lloable actitud de caire màgic, i funciona de manera fabulosa, mentidera direm, quasi sempre, però algun dia hem d,agafar la pàgina estimada empessigant-li els collons i treure la mel de les Muses, i recorda: abans del divorci vital, el trio romàntic del dinou operàtic amb un quart (Verdi, el gran desapercebut, pels arguments heavy metal dic, i no menteixo) esadî: Rossini, Bellini, Donizetti eihagué el CONSORCI, dels mateixos supra (Rossini, etcètera).

Ser amo d,un mateix també passa per "cedir" a temptacions, que obliguen un canvi de punt de vista, un renou d,energia positivada i positivable: jo ni em pregunto, per molt que sofrisc, perquè menjo en comunitat cada vespre, però un dia de novetats recents realment no puc i m,ho respecten: un sol dia en tres anys i mig anterior que m,hagués esquitllat del deure dolorós, crucifixió moral, exercicis jesuites, igúal, em sembla, del sopar NOSOL, naturalment no haurien respectat la necessitat grossa, la que calia sobretot i força: en identitat de mi, més que de deixeble, la força de voluntat era neta, obeïa ordres a l,acte sense demanar-me de què.

 

EL TOTS A PARTIR DEL U

Si la felicitat costés una despesa de 5 € justos, els hi esmerçaries? Vai deixâ, i era encara professor, inconscientment un bitllet de cinc mal fix a la cartera de braç, i passada una guàrdia de biblioteca, de les que esmerçava dormint, em van desaparèixer, acte seguit: aquella nit vai somiar que pagava cinc mil pessetes per una panerola de xuxes, anys més tard, és notori com me,n vaig profitar: el bateig de la meva primera parella resultativa era aquest, i respectat de tots els angles. La gent que rabia per no poder quadrar despeses amb alegria si els les demanen (al concert de Terrassa, tenint la meitat per arribar a l,entrada, + el cd, de KOKO TAYLOR, una senyora em va facilitar la meitat desitjada sense cap obligació. Per definició això és la fleicitat, l,accés a plenes estones en la banda de plata. 

Àmazon no falla en la plusvàlua que ens ofereix, i sovint fa de bon esmerçar per l,efecte relatiu a amistats que provoca, i jo ho nomeno, postque sempre em vigilen en vistes –és naturalment perdonable: a imitar Déu i la conducta certament brillant a la plata fina: “SALTAR LES BARRERES ENEMIGUES” a l,estil de La General de Buster Keaton

 

RECORDS DE LA FORTUNA DELS PALLASSOS EN CACHÉCARITATIVA

Del científic que es comunica precisament en intent d,esbargir la seva llavor decocmeixement necessar, la gent només sol agafar l,anècdota faceciosa kentre predica amb tota dificultat la seva doctrina necessària amb els temps, i sovint defuig del to apocalíptic del predicador i opta per tant per figurar un pallasso.

Si indexa la seva obra adequadament la societat no hi perd res, doctrinal vull dir, perosent que ha perdut un oallasso que el feia riure com mai, per això la doctrina psicoanalítica está, deien: "SUPERADA"

 

Així després que mort Sigmund Freud, i amb l,Obra D,Olivier Sack que reduïa tot el capteniment del malalt mental al jacolegal de la química castradora, ossia, donant la culpa a la natura assertiva d,un problema d,etiqueta social i de supervivença de la joventut, d,entrada, desplaçada en un món de cadires comptadds o bé NUMERUS CLAUSUS (si ja existeix Carles Riba Catalunya no necessita un altre poeta, i el mateix en la gremialització de totes les arts i oficis,) Semblava que s'havia perdut tota la seva doctrina Freud, supra, i va caldre recuperar-la en divertits i no menys pallassescos esqueixos dels seus darrers deixebles nonagenaris als darrers vulltanta en efecte d,admiració vertiginosa, barreja de política i profètica, realment i sense cansar-se de jugar i distreure,s es troben orfes: a l,ocasió del Carmel foradat com va caldre consultar l,enginyer de camins centenari, fill de Carles Riba per tal de poder estintolar-lo.

El professor Bielsa, privat de més de dos terços, en anys reals de la seva prometedora carrera així posa en l,imperi dels muts com ho hauria fet de bé, però això ja pertany, en seguretat relativa, a races que paguen mès, o algo millor que amb befes i rialles. Quasi mai el meu senzill nom de Pila sonà un xic normalitzat com algun temps que ja és proper! I com a cos, lletrat i funcionari ja només resten les atentes restes de qui les replega,--i benaurat! I lloat sia!
Com, això, que jo era el millor professor? FÀCIL: 

JO ERA L,ÚNIC PROFESSOR QUE ESPIAVEN, COMPLETAMENT I CONSTA, AMB GRAN DESPESA DE RECURSOS PER A PODER-me clonar, a mi i els estratagemes didàctics i de connexió personal intatxables i comunicatius.
Per virtut així  doncs, (!) d,invertir la selecció de l'experimentat professor i poeta amb tot el seu entorn, el qual el sodomitza estupiditzat amb llur referent incontestable. Graven els meus errors i me,ls tiren encara, (FISSURES, HO NOMENEN) i no comprenen que ni els he escoltat:

 

TÉ ELS PITS FIDELS L,ENYORANÇA

Comte de Rius, 2.006

PECTORA FIDA TENET DESIDERIUM

Enni, Annales, 1, final

 

Llavors puc deduir sense lloc per a dubte que tots aquells que clamen per la dignitat i quasi proclamen el sacerdoci de la feina docent, el professor com una feina sagrada, un ministre ampul.losament religiós, és mentida podrida: només volen espectacle tomàquet i pizza.

Insisteixo: professor i que s,ho creia només he estat jo en tot el que portem de segle.
PERDRE I RECUPERAR LA SINTONIA

La sèrie americana HUESOS  ENS deixen clar en un capítol en què apareix un dubte seriós sobre persones que han PERDUT la confiança a nivell d'estat al servint interessos d'altres potències rivals O sigui ja traïdors i tota la confiança que estenen i tota la amistat desapareix durant tot un capítol mentres investiga el greuge i l,asunto.

Aquesta és la millor actitud en el teixit social, si més no per progressar en el deure comú, mal que quedi poc més al dia restant que una cascada, catadupa de llet, i adéu, demà ja vindrà.

Enviat des del meu telèfon Orange

L,IMPERATIU MODEL UNIVERSAL

Tots hem d,anar sempre a tot arreu com un pinzell. Esquizofrènia és això.

La interfaç avisa quan el robot ha vençut, i està sempre obligada a petits canvis que mirin, emperò de no trair la llur consuetudinaria clientelar. La que es mantén, inclús per als desavantatjats (nosaltres tenim el català, i força per navegar!) anglosaxons segueix essent de llarg ONEDRIVE.

La transmissió de pensament al dictat existeix, o preexisteix mentre se sap mantenir en el comstructe PAU = ESQUIZOFRÈNIC. Altres feren el mateix camí. KIERKEGAARD, per exemple.

Un cluc d,ulls em fa enviar un email amb el que veig i el que sento i penso a qui voluntariosament i encara menys ordenada culpabilitzo a comunicar-se amb mi.

Oil, si haguéssim sabut! La NATURA JA PROVEÏA! Teorema "hojas son ojos".
Una infecció ben purilenta resulta una distracció de primera, al poeta torturat. Pensa: que l,estat filtri una de les meves fotos autòmates em pot portar perjudicis? 

NO SOLSAMENT A MI!

Per això persegueixo homologar el perill a la manera d,un visionari, que tard o d,hora bé ja, tots estem en aquest pot que crema.

Enviat des del meu iPad