La Troballa Raimon

Raimon De Xàtiva en tres quarts es un poeta excels i exigent, per la quarta part restant sempre es a temps de fer caliu de la seva guitarra per Sant Joan.

[Regalo cromos: substituïu, poeta inclòs, la passada preposició DE per AMB, doncs jo soc el Llatinista que subversiona la gramàtica nostra]

Raimon se m,antulla l,únic que s,aposta convincent a discrepar del poeta de Sarrià, en els temps, vull dir: del poeta de Sarrià, d,on el gai cant de Pere Quart

Menjarem potser userda?

Riba resa:

QuE ha de ser pels orígens!

Raimon respon, en un gest que resol del tot la prEdica del mestre de Vallcarca:

Qui perd els orígens, perd identitat

NOTA <la identitat> edd

L,exclamació (!) a Riba em sembla que es meva, i, potser de Medina: Arthur Terry, segur que, no, però em podria equivocar, Oh Vastagu, un favor com aquest me,l pots fer mentre no vinguis a veuram!

Raimon es, anacrònicament o com reservi l,escola aquesta memòria meva de glossa, si no dels primers, el primer i l,únic que aplica rebé la màxima ribiana:

RECORDEU SEMPRE QUE ELS MEUS POEMES, EN LA SEVA COMPLETA REALITAT SON SONORS!

La sensibilitat del vat de Xàtiva intel.lectualment parlant, es una entre un bilió.

Enhorabona mestre!