virtut i defecte
És notori i sabut que la virtut humana només es pot desenrotllar a partir de l'edat adulta, donat que és un espai que deixa completament la llibertat de criteri a l'individu, òbviament, sobre la seva mesura i aplicació als costums: la virtut crea la rutina falcada en una braçada temporal modestament honesta.
Per això mateix, que és l'adult el qui la desenrotlla, com que ell està subjecte a sexualitat fins a la vellor, es fa necessària la doble moral en algun punt que té molt a veure amb la higiene, el mateix que rentar-se per poder-se embrutar, i embrutar-se per poder-se rentar.
Les persones que no aconsegueixen un equilibri, en això, els passa perquè , se suposa, l'expressió del seu coratge no està apoiat en l'imaginari universal. Amb una pel·lícula de Groucho Marx n'hi ha prou per sostenir la virtut i els defectes de mil persones a la vegada.
El discurs imperant té a veure amb les meitats fantàstiques, i existeix recentment forma d'evitar-lo, amb l'ajut espiritual de la música, sobretot.
Si jo dic que el teu llibre serà llegit si el tires a les escombraries i tu el trisseges per fer-lo encabir al contenidor, ja estàs tallant pel mig una doctrina, en la mesura que la teva figuració t'orienta.
Només cal que existeixi un paral·lel artístic fixat (pel·lícula o llibre, audiovisual o cançó) per recollir la teva conducta momentàniament erràtica.
Els mims romans del segle primer convertien les frases virtuoses en reflex de pràctiques sexuals de plaer (Publili Sir) i així, l'autosodomia amb un consolador l'anomenaven BIS VICIT QUI SE VICIT relatant-la al coneixement espirirtual e si mateix i al discurs psíquic de les autotrampes i el descobriment de si mateix.
La temprança (Xenofont, deixeble de Sòcrates junt amb Plató, textos que molt probablement han seguit la via de Constantinoble per persistir) consisteix en NO FER EN PÚBLIC ALLÒ QUE NO FARIES EN PRIVAT.
La visió sexual de la temprança és un night club com el de La Jonquera, on es fa en públic el que moltes més (?) vegades es fa en privat.
Els aràcnids són acomodadors naturals de cinema natural. CONTINUARÀ.
Per això mateix, que és l'adult el qui la desenrotlla, com que ell està subjecte a sexualitat fins a la vellor, es fa necessària la doble moral en algun punt que té molt a veure amb la higiene, el mateix que rentar-se per poder-se embrutar, i embrutar-se per poder-se rentar.
Les persones que no aconsegueixen un equilibri, en això, els passa perquè , se suposa, l'expressió del seu coratge no està apoiat en l'imaginari universal. Amb una pel·lícula de Groucho Marx n'hi ha prou per sostenir la virtut i els defectes de mil persones a la vegada.
El discurs imperant té a veure amb les meitats fantàstiques, i existeix recentment forma d'evitar-lo, amb l'ajut espiritual de la música, sobretot.
Si jo dic que el teu llibre serà llegit si el tires a les escombraries i tu el trisseges per fer-lo encabir al contenidor, ja estàs tallant pel mig una doctrina, en la mesura que la teva figuració t'orienta.
Només cal que existeixi un paral·lel artístic fixat (pel·lícula o llibre, audiovisual o cançó) per recollir la teva conducta momentàniament erràtica.
Els mims romans del segle primer convertien les frases virtuoses en reflex de pràctiques sexuals de plaer (Publili Sir) i així, l'autosodomia amb un consolador l'anomenaven BIS VICIT QUI SE VICIT relatant-la al coneixement espirirtual e si mateix i al discurs psíquic de les autotrampes i el descobriment de si mateix.
La temprança (Xenofont, deixeble de Sòcrates junt amb Plató, textos que molt probablement han seguit la via de Constantinoble per persistir) consisteix en NO FER EN PÚBLIC ALLÒ QUE NO FARIES EN PRIVAT.
La visió sexual de la temprança és un night club com el de La Jonquera, on es fa en públic el que moltes més (?) vegades es fa en privat.
Els aràcnids són acomodadors naturals de cinema natural. CONTINUARÀ.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!