ara stic en això ii

Benvolguts lectors i lectrius estimades:
a la recerca de la lírica presentable segueixo proposant versos i poemes.
Això neix de l'angoixa i està agafant alguna forma, que em posa molt content de saltar encavallaments i dístics a la lliure llibertat, o lubertat.
Gaudiu de la lectura,
Pau, l'Esquizoafectiu

POEMES DEL ÍNTIM

I

Provo Pensar malament amb joia pels sarrapastrosos

Que m’han creuat al camí deures enormes i mal

Provo d’estintolar-me sofert d’enormes estragos

Faig hincapeu al dolor, i torna reduplicat.

On és la intimitat, si monitoritzat cada dia

Tots els dies de l’any desesperadament vaig

I s’acompleix la molèstia intrauditiva del tàvec

A l’estimada de Zeus, dintre de mi sabedor

I conscient d’encarnar allò que pot o no d’esdevenir-se

I no sé quin calaixet puc per als mals pensaments

Tindre a l’abast. M’enjoia saber que el meu mal i l’idèntic

Que tot un poble em donà les antanyasses, temps ha,

És a sofrir-lo tot ell i si un home mor pel seu poble

I sobreviu, després justament reconegut

Just és que mor tot el poble per ell i les hores convulses

Gens patriòticament tret dels diners I dels plecs

A la butxaca nodrits per a costellibotifarrades

L’únic que l’admiraré sempre, el rebentacellers,

En el bon seny, Terpsícore, espectacular de les Muses

Guía’m avui que la por és de sortir pel carrer

Tot despullat o de no engolir bé el sopar que m’espera,

El pixar dret, defecar assegut i si puc cada día,

Tot jo classe pasiva a l’Estat en crisi d’Espanya

Mestre al naixent català. Que duri, que durarà!

II

Castigar l,ignorant és reblir d’aigua neta sedassos

Pretenent garbellar or per Alaska insistent

III

Cert dansaire de mi s,ha empoderat tot el planeta

I només puc beneir plàcid el tany estimat.

Ara bé: l’envejós que sóc jo i demiurg ne reclama

Envescant d’agror tota la templa del cap

Puc sinó transformar els negatius delers en profitosos

Però el record xifrat entre les mans se m’esmuny

Jo sóc primer a a ver practicat el viure automàtic

I m’embasardo del fet, i tal vegada hi tornés

Fites desapareixent i posant el cervell a reposos

Quasi mortals admirat del resultat inofès.

IV

Pot algú dir-me què cony el meu coach, i què recontrareconyes

Va voler dir amb encarnar el duplicat un de sol?

Sols sortiràs amb bogeria o bé suïcidant-te,

Pau, si ho fas, ja está, dit i afegit va morir

Són núvols no et preocupis no et faran res i no temis.

I angoixes omnipresents omplen el día de mi.,.

V

Ja se’n va, se’n va el dolor, ja se’n va per mai que no torni

Senyor sisplau! En Pau torni En Pau per a En Pau

Té el sentit de fabricar horitzons el meu dol infinible

I si no fos per això, de subnormal en avall

Vaig dedicant la cura del cos i la ment torturada

Puc afiar-me de mi, sóc adult per no tenir

Il·lusió sense dol, angoixa, i ànsia I panic

Encara tresco quelcom, venço les causalitats

Del penitent envejós universal día a día

Cinc minuts més que cinc, cal maldar per dedicar

I broto tot, i sóc agradat, plaent I m’agraden

Homes I dones I tot, el que respire sexual.,.

VI

Jo I Natura en som un trasbalsable a l’insondable

Infinit únic de tot vencedors des del final.

VII

Com en puc dir maldat de la meva nuesa completa?

VIII

Gais que s,estimen de bo encarnen l,un el doble del altre

Disposats a sofrir martirologi i tortur.,.

IX

Dimecres el segon d’octubre dels dos mil dinousos

Comença feliçment un poemari tot nou

Sia per avorriment, osia de pànics i fàstics

Omnipresents em tens tot el Bielsa per tu

Novament molt que vulgui dir res, que vulgui dir zero

Jo també sé de triar, quan cal, i impera la força

Exterior, vestits aptes al meu caminar.

X

Si jo sóc vist un Déu entre els meus contemporanis,

Qui pot i com ser Déu tansolsament per a mi?

Pors I terrors humanals, flaires I caires estèrils

Una miqueta d’ací esgarrapar un amoret,

Compte que mata, follar! I en sé quelcoms grandiosos

Tragino un día immens, un rere l’altre i molt anys

És que és que és que sé fer i el fet respecta qui l’alça

Mínimament discret

XI

On em perd el llunàtic I dur apogeu de maldats que

Només sé beneir còmplicement arribant

A escridassar-me és un bípede Pau, és un bípede l’home!

És clar que tres banquets, posa-n’hi quatre m’han dat

Bescamviats pel do de veritablement reconèixer

La veritat sense engany i sense tantes de pors.

XII

Del plàcid que em donà la gana on tinc la reserva

Per després? Atent, no te la miris oh Pau

Te la prendran! Però el cantautor britànic és òptim

A reconvertir els goigs i les tristeses, també,

Mentre, perquè ell el fet pugui fer el record emparasita

De mil fantasmes alguns bons, alguns altres millors,

La majoria sense el dret adquirit d’hostatgia

Crien els meus paons un día abans de mata,ls

I jo, amén de tot, i jo, agraït de la vida

Prego senzillament d’ésser a la rampa sostret

I pànics i angoixoses hores són qualque Delicia

Mentre de l’encontorn imaginari quelcom

Puc besllumar a endevinar que és meu realment i de veres

XIII

L’íntim a l’universal de necessitat apostil·lo

Júpiter em somriu: calma s’ha fet del mal temps:

Júpiter és commous fantásticamente el panderu

Càncer dels gais figurat i els bisexuals no existeix

Trump deixeu-lo fer: acabarà amb la sida i el càncer

I tornarà un tercer ple de malures novells:

Fem-ne sofrosi, i en fem lexitímia, en fem cacolalis

I cada edat a lo seu: jo seguiré dejunant

Si Déu em dóna res més que una quietud a la posta

Mires amb mi l’Occident? Tanta por no fa la mort

Quan te l’entens i solsament llavors I aleshores

Saps escoltar el comú i la llur gran voluntat.

XIV

M’ha fet mal Espanya dos cops en tota la vida:

En demanar quina hora és, i en demanar un cafè amb gel.

Per què és tan fácil desar aquest poc conhort a reposos

De l’intel·lecte i els qui venen, tan ardu, dels meus?

Quina familia vol progressar a base d’improperis

Entre els seus membres, i tost passen els anys inclements.

XV

Visc de gratis per tu, així com tu sou força persones

Jo ja no faig el fet personalment, ni si vull,

I aquelles cremes i nates de Sant Josep i del pare

Procure veure-les lluny per no quedar avinagrat

Del portent de filera que creen entorn del producte

I els meus amics antics, un cop conec un abús,

Són llibertat, I salconduit d’alegria perenne:

Més que jo qui…? Però prínceps novells ja esmenen la plana,

I ara em puc dedicar al profesor poderós

Més que abans, menys que abans? Igual, i exacte i idèntic:

Res no se m’ha perdut en la revolta cruel

I el problema és aquest: des d’on em miren compleixo

Tot el sobrenatural que bé s’espera de mi.

XVI

Un cop el sexe extingit, on queda l’alegre de viure,

On la vida mateix, i perspectiva de fer?

Viure m’és un regal personal favorable d’addictes

I detractors, i a la ment corren metralla de cors:

Ells em sincronitzen en l’esdevenidor momentani

Del qual agafo tranquil un avantatge diví.

Ai xurriaques del fill de Teseu que ha arribat ésser pare!

El desastre total és la meva senyera i bandera

Única dels meus temps, ja no me’n queixo, d’això

Però quelcom ha fugit que espero graus en noranta

De retrobar temorenc, i virginal i donzell.

Massa per passar la por, dic jo: els esquemes ja quallen

I arribo ben puntual on de mi se’n requereix.,.

XVII

Visc i he viscut, i he de viure I viuré tant fot de la forma

Ultraconcreta de noi ben collonut o de pi

És allò que és al sedàs de la gratitud per les zones

Universals, i el discurs de veritat costa poc

Eix on guipar ves en quant, sense engany,les ulleres de rosa i

Fúcsia no fallen mai desesperant els mentors

Viva la veu que me’n resta copejant temples i testa:

Pau, si enretires el got trobaràs comoditat

Dat que la mare tindrà un trasto menys fent bulto a la cuina

Xalo de veus així i el psiquiatre somriu.

XVIII

Impossible és comprendre en quin caire de la caritat et

Torna reduplicat el favor que treu a l’esbalçada

La teva sort, i només sé: fes el Bé si pot ser

Des del criteri de distinguir el penitent que reclama

Joia d’ajut que está, dins del possible i les mans

Administrar gratis i efectivament d’una sola tacada:

La batlessa per mi de la megalòpoli resa

I jo per ella també: familiaritzarem

Vincles segur en consciència del socors inexcusable

Ja ens comptem ella i jo entre els feliços alguns.,.